El Museu d'Arqueologia viatja a l'Europa del plistocè, fa un milió d'anys
Fa un milió d'anys, l'actual Europa era un territori càlid, similar a les sabanes humides africanes del nostre temps. El continent tenia una gran riquesa ecològica i hi vivien rinoceronts, elefants, hipopòtams, tigres amb dents de sabre, hienes gegants, licaons i micos gegants. La seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) se submergeix en l'Europa de fa un milió d'anys mitjançant una nova exposició temporal. La mostra incorpora reproduccions d'animals, escenografies i imatges virtuals dels primers homínids, que evoquen el període que es correspon amb el plistocè inferior, és a dir, entre 1,3 milions i 800.000 anys enrere. En algunes zones d'Europa s'observa l'alternança entre diferents tipus de fauna propícia a climes freds i calents que caracteritzen èpoques glacials i interglacials. Al continent, el plistocè inferior és un moment interglacial, amb un clima benigne, i fauna i vegetació pròpies d'ambients càlids. Quant a la flora, a la península Ibèrica actual hi predominaven les espècies de clima sec, com ara el roure, l'alzina i l'olivera silvestre, mentre que en els climes humits hi predominaven els faigs, les nogueres i els bedolls.
A Europa, la majoria d'aquelles espècies d'animals es van extingir a partir del plistocè mitjà (fa 800.000 anys), quan arriben els primers cavalls, les hienes tacades actuals, els porcs senglars i els óssos, mentre que els tigres amb dents de sabre són substituïts per lleons i lleopards.
Atapuerca és, sens dubte, el jaciment més important del món pel que fa al volum, la varietat, la qualitat i la quantitat de fòssils humans recuperats. La mostra repassa els principals jaciments arqueològics, a partir dels quals s'han obtingut dades que permeten teoritzar sobre el període. A Catalunya destaquen els jaciments d'Incarcal (Crespià, Pla de l'Estany), on s'han trobat fòssils de tigres de dents de sabre, elefants i rinoceronts, entre altres restes dipositades al Museu Comarcal de Banyoles; Vallparadís (Terrassa), on s'han localitzat més de set mil instruments lítics, a banda de nombrosos ossos d'animals, i la Boella (la Canonja, Tarragonès), on l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va trobar el 2007 tres ullals i tres molars de mamut.
L'exposició, de concepció absolutament didàctica, planteja com les diferents disciplines científiques poden recrear etapes històriques tan remotes. Així, per exemple, la geologia permet obtenir dades a partir de la composició dels sediments terrestres; l'arqueobotànica pot estudiar granets i fruits i aportar dades sobre el clima, la vegetació o el tipus d'aliments dels primers homínids; la palinologia estudia les plantes i identifica el pol·len que arrossega el vent, i la paleontologia i l'arqueozoologia donen informació sobre l'evolució de les espècies. L'exposició, produïda per l'IPHES, es podrà visitar al MAC fins al 14 de juny.