Treballar més i cobrar menys

Això abans passava a països com Ghana, Angola, Uruguai o Bolívia. Els anomenats experts del Fons Monetari Internacional hi viatjaven, consultaven estadístiques, s'entrevistaven amb algunes persones, feien alguna visita i a continuació emetien un veredicte d'obligat compliment per part dels governants locals si volien rebre préstecs internacionals. El veredicte era sever; la medicina, amarga, i l'aplicació del remei acabava enriquint els més rics, empobrint el més pobres i donant feina a la policia. Ara, això sí, les dades macroeconòmiques del país milloraven, en la mateixa mesura en què creixia la fractura social. Doncs bé, ara els experts de l'FMI –un trist ofici– han visitat Espanya, que diuen que és la novena economia del món, i han emès una recepta que, si s'aplica, donarà feina a la policia i augmentarà les desigualtats. Potser millorarà la macroeconomia, però no pas el benestar i la pau socials. Són tan desvergonyides les propostes dels experts que, si no fossin una amenaça, farien riure. Ells ho diuen amb la convenient disfressa de tecnicismes i d'eufemismes, perquè així fa més patxoca i és més dissimulat, però, en definitiva, es tracta que la gent treballi més i cobri menys. Per arribar a aquesta conclusió calen experts de l'FMI? Com que són gent molt ponderada no demanen pas que l'acomiadament dels treballadors sigui lliure, com somien, sinó més barat. Els convenis col·lectius vinculats a l'IPC són inflacionistes, ja se sap. Fora, doncs. Hi ha d'haver flexibilitat, diuen, aquesta paraula màgica, que agrada tant als experts de l'FMI i als economistes neoliberals en general. A més hi ha el problema dels jubilats. Cada cop viuen més i això és una ruïna per a l'Estat. Els experts reclamen, en aquest punt, una reforma «audaç». No proposen pas l'eutanàsia activa, de moment, sinó vincular l'edat de jubilació a l'expectativa de vida. Què us semblaria jubilar els homes a 75 anys i les dones, que solen viure més, a 80? Seria una magnífica audàcia. El problema és que tot això, que sembla una broma, és de debò. Vénen d'aquest quadrant, els vents que bufen. El capitalisme és això, companys.