CICLISME
GIRO
Basso pren la «maglia» a Arroyo
La resistència de l'espanyol va ser inútil contra el treball d'equip del Liquigas
Després de penes i treballs, finalment, l'home més fort d'aquest Giro d'Itàlia, Ivan Basso (Liquigas), es va poder vestir de rosa. Per aconseguir-ho aquest veterà ciclista redimit d'un fosc episodi de dopatge va haver de protagonitzar una de les millors etapes d'aquests últims anys en el Giro i ho va fer en un escenari que ja és mític, la pujada al Mortirolo i l'arribada a Aprica. Miguel Indurain havia explicat abans de la jornada que va ser precisament cap a Aprica, el 1994, quan va tenir el defalliment més fort de tota la seva carrera.
Al costat de Basso, els altres dos herois del dia van ser el seu company al Liquigas Vincenzo Nibali i Michele Scarponi (Androni), vencedor de l'etapa. David Arroyo (Caisse d'Epargne) va defensar el lideratge amb coratge i va jugar-se la pell en el descens del Mortirolo per capgirar momentàniament la situació de l'etapa. Al final, va haver de lluitar tot sol contra els tres italians i va sucumbir, igual que les altres grans figures de la prova, Cadel Evans, Aleksandr Vinokourov i Carlos Sastre.
El Liquigas, molt criticat a Itàlia durant els deu primers dies del Giro, va demostrar ahir que, probablement, és el millor equip del món. L'exhibició que va protagonitzar ahir serà recordada molt de temps i ho va fer sense algunes de les seves grans estrelles, Peter Sagan (massa jove), Roman Kreuziger (reservat per al Tour) i Franco Pellizotti (sancionat).
L'equip no es va immutar per l'escapada inicial d'una desena de ciclistes, en la qual hi va entrar Xavi Tondo. Ja en la pujada de primera a Trivigno, a 70 quilòmetres de l'arribada, tampoc va respondre a un atac gairebé suïcida de Stefano Garzelli. L'equip es va mantenir compacte amb set ciclistes al capdavant mentre els altres favorits anaven perdent tots els seus gregaris.
En aquesta situació es va arribar al Mortirolo, un coll que ha provocat més d'un daltabaix en la història recent de la prova. En les primeres rampes el polonès Sylvester Smydt, el rebentador de pilots més eficaç del Liquigas, va desfermar la seva fúria cap amunt. Va girar el cap i va veure Arroyo que es quedava. Just allò que necessitava per acabar de morir sobre la bicicleta abans de donar el relleu a Basso, que al costat de Nibali, va obrir el forat fins als dos minuts quan passaven sota la pancarta. Faltava només mig minut més per fer caure Arroyo del pedestal. En el descens, amb una pluja letal, tot va semblar canviar. Arroyo es va créixer i jugant-se-la en cada revolt va anar caçant tothom qui tenia al davant (Evans, Sastre, Vinokourov, etc.) i va veure's a 40 segons de Basso, Nibali i Scarponi al peu de l'últim obstacle, Aprica, una pujada tramposa. Els tres italians, a l'una, van anar llavors a totes en els 15 quilòmetres finals conscients, sobretot els del Liquigas, que Basso s'hi jugava el Giro. Van pactar, fins i tot, cedir l'etapa a Scarponi si aquest s'avenia a col·laborar.
Rere Arroyo va trobar-se al costat d'uns presumptes aliats –Evans, Sastre, Vinokourov, Gadret– que no tenien ni ganes ni forces per ajudar-lo i el van abandonar a la seva sort. El resultat final va ser demolidor: tres minuts a favor del trio italià. Basso és ara el nou líder i té gairebé el seu segon Giro al sac. Avui l'italià encara haurà de superar un últim obstacle, l'etapa del monumental Gavia, on ahir va nevar durant tot el dia.