Mèrits d'abast local i europeu

SEGON ANY D'APOSTA LOCAL. Durant la presentació d'Albert Sans com a pregoner, l'alcaldessa, Carme García, va fer incís en la voluntat del consistori de seguir la línia iniciada l'any passat, quan qui va pujar al balcó de l'ajuntament va ser el també rubinenc Jordi Margarit.

Els criteris d'elecció dels pregoners de festa major solen ser d'allò més variats arreu del territori. Es pot apostar per algú d'una especial rellevància al municipi; per algú que hagi transcendit les fronteres a partir de l'excel·lència de la seva tasca; o per algú que, per sobre de tot, gaudeixi d'una notorietat mediàtica més o menys recent. El rubinenc Albert Sans Arís acompleix a bastament els dos primers requisits i la inconsistència del tercer –va deixar d'exercir el 1990– no ha fet més que refermar la intenció de fer justícia per part de l'Ajuntament.

Albert Sans llegirà el pregó de la festa major de Rubí d'aquest any, que com a novetat serà dissabte al matí i no en divendres. A la seva ciutat –a la qual professa una devoció incondicional– és molt conegut, tant per la seva tasca professional –cansalader al Mercat Municipal– com vocacional –director de l'Esbart Dansaire durant 35 anys–. Generacions senceres van passar per les seves mans des del 1955 fins al 1990, cosa que va contribuir que l'entitat mai no deixés d'evolucionar. La seva empremta, però, va molt més enllà i, en el seu àmbit, també és tota una institució a Catalunya, a l'Estat i a bona part d'Europa.

Entre els guardons que ha rebut Sans hi ha el Cavalier de l'Olivier francès, recollit el 1964 per la seva defensa del folklore; el de l'Agrupaments d'Esbarts, el de l'Agrupació de Sardanistes; la Creu de Sant Jordi l'any 1992; i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura, el 1993. Tot plegat, per la seva capacitat d'incorporar el llenguatge teatral i la concepció d'espectacle a danses fins llavors només pensades per desenvolupar-se a places, i per haver concebut més de 60 coreografies diferents. Maria Aurèlia Capmany, Enric Major, Fabià Puigserver, Lluís Pasqual o Josep Montanyès han treballat al seu costat per aconseguir el seu objectiu, justificant que l'alcaldessa de Rubí, Carme García, proclami que «l'Albert és qui ha donat una dimensió més internacional a l'Esbart».

«Tothom a fora, quan parlo de Rubí, em diu alguna cosa de l'Esbart», afegeix García, que durant la presentació de Sans com a pregoner també va fer incís en el fet que l'entitat mai no ha deixat d'expressar el seu art pel continent europeu. El primer viatge va ser a Stuttgart (Alemanya) abans del 1960, i continua exportant el folklore rubinenc a molts països. Però tampoc no s'ha d'oblidar la seva projecció nacional, amb presències televisives, al Liceu, i col·laborant amb l'Institut del Teatre.

«Va ser una sorpresa que l'Ajuntament em proposés ser el pregoner. Primer no ho veia clar però després em van convèncer. Des que amb només 8 anys –va néixer el 1932– vaig entrar a formar part de l'Esbart, tot ha estat una trajectòria volguda i amb una il·lusió continuada.» Sans té molt clar com ha de ser el seu discurs, sobre el Rubí del passat i del present, perquè la ciutat «ha canviat molt i la gent, de vegades, oblida el que té». D'alguna manera, només sortint al balcó el dia 26, ja ho haurà aconseguit pal·liar parcialment.