L'eix mediterrani se la juga... a Saragossa
La reunió de ministres de Transports avui i demà serà clau per definir quin corredor prioritzen la Unió Europea... i l'Estat
Que el ministeri hagi fixat la reunió a Saragossa –la principal defensora, amb Madrid, de l'eix transpirinenc, per on espera donar sortida al polígon logístic més gran d'Europa, Plaza– no és del tot casualitat, malgrat que Foment manté de moment l'equidistància, i assegura que tots dos eixos són prioritaris per a Espanya i perfectament complementaris. De fet, aquesta posició ja és un pas endavant si es té en compte que, fins fa poc més d'un any –fins al relleu de Magdalena Álvarez per José Blanco al ministeri–, l'Estat i la seva històrica concepció radial de les infraestructures tenien del tot oblidat el corredor mediterrani ferroviari, malgrat que aquests territoris tenen la meitat d'habitants i generen més de la meitat del PIB i de les exportacions del total.
Els punts d'inflexió
El canvi de ministre, però, i un fins a cert punt nou i sorprenent front comú dels poders econòmics de Catalunya i el País Valencià –i fins i tot de les Illes– han propiciat el que no havien aconseguit anys i panys de reivindicacions del nacionalisme als Països Catalans, i han forçat almenys que la qüestió es torni a posar sobre la taula a alt nivell. És a dir, a Europa, que al cap i a la fi és la que dóna les multimilionàries subvencions que després paguen aquestes grans infraestructures. I és que malgrat l'espantada a última hora en l'acte reivindicatiu unitari convocat fa un mes a València per l'Institut Ignasi Villalonga, fins i tot el PP valencià –hostil sempre a qualsevol lligam amb Catalunya– ha hagut de treure's la bena dels ulls i pujar al carro de les reivindicacions empès per un empresariat que, ara sí, té clar que el futur no passa pel centre de la península sinó per la connexió ferroviària d'ample internacional del llevant mediterrani, i els seus ports, amb França.
Els plans europeus
No cal dir que el canvi de posició ha estat molt benvingut pel govern, i fins i tot ha aconseguit sumar suports a Múrcia. Però l'opció transpirinenca també té aliats forts a Castella i fins i tot a Portugal, que hi té gran oportunitat per connectar-se a Europa. Això sí, de moment ningú discuteix el corredor entre Lisboa, Madrid i Irun, també inclòs en l'actual xarxa transeuropea que els ministres revisaran a partir d'avui. Una xarxa en què el govern de José María Aznar, cap a final del seu mandat, també va colar la connexió Saragossa-Tolosa per un itinerari del tot nou sota el Pirineu aragonès. El PP, és cert, també hi va incloure l'eix mediterrani... a partir de Tarragona, on enllaçava l'eix Madrid-Saragossa-Barcelona (malgrat que a l'hora de dissenyar la línia de TAV, increïblement, no va preveure que també hi puguin passar trens de mercaderies). De Barcelona cap al nord, en canvi, la línia en construcció sí que ja té les característiques tècniques que hi permetran el pas de trens de càrrega.
El forat del sud
Cap al sud, però, encara tot s'ha de fer de nou. El ministeri està abocant una milionada a completar l'eix Madrid-València, amb els seus «allargaments» –ho planteja així– fins a Alacant i Castelló. Però la connexió d'ample europeu entre la capital de la Plana i Tarragona, per exemple, no estava prevista enlloc fins que, tot just al gener passat, Foment en va encarregar l'estudi informatiu previ. I la nova línia que haurà de construir per a mercaderies entre el port de Tarragona i Castellbisbal també és encara en fase d'estudi informatiu, si bé ja més avançat.
Blanco es compromet
Les obres del corredor mediterrani, en els trams on ja estan en curs, són de les poques que Blanco va salvar de la gran retallada anunciada fa uns dies. De fet, el ministre no s'ha cansat en el darrer any de posar-lo entre les prioritats, tot i que el govern estatal practica un doble joc. Per començar, Álvarez, la seva antecessora, malda des del seu nou càrrec a la comissió d'infraestructures a Brussel·les perquè Europa ratifiqui l'eix transpirinenc, i no el mediterrani, entre les seves prioritats. I just en els dies que s'anunciava el seu cessament, l'abril del 2009, el ministeri signava un acord amb França per crear una comissió d'estudi de la viabilitat d'aquest eix. A més, Blanco i els respectius presidents autonòmics anunciaven al novembre l'inici d'obres d'un altre corredor d'alta velocitat, el cantabricomediterrani, que surt de València i passa tot just per Saragossa –on enllaçaria doncs amb el pirinenc– abans de bifurcar-se cap a Irun i Santander.
Els missatges de l'Estat, doncs, són ambigus, i no es defineix clarament per cap eix. Però és que, a més de la batalla interna, el corredor triomfador haurà d'afrontar després l'externa. Per molt que s'inclogui en la xarxa transeuropea, els recursos són cada cop més limitats, i llavors trobarà un competidor tan o més dur: les infraestructures dels països de l'est d'Europa, que els òrgans comunitaris ja han deixat clar que són prioritàries perquè duen anys de retard. També serà clau, en tot cas, la posició de França, que segons diverses fonts sembla més partidària del corredor mediterrani que no pas del pirinenc... Totes les respostes, a partir d'avui.
Ferrmed «es farà sentir»
El lobby europeu Ferrmed, presidit pel català Joan Amorós, compareixerà avui oficialment a Saragossa per demanar estàndards comuns en la xarxa ferroviària principal europea però, sobretot, per defensar els arguments del corredor mediterrani. «Ens farem sentir», anunciava ahir Amorós, optimista perquè el llibre verd de les infraestructures, el document de base de la revisió publicat l'any passat, recull molts dels criteris proposats per l'entitat. Un d'ells, per cert, és que s'estudiïn criteris de cost-benefici en qualsevol projecte, un discurs que el ministre Blanco es feia seu fa uns dies en anunciar la gran retallada en obra pública. «Ara encara no es decidirà res, però ho hem d'anar focalitzant, i hem de fer molta pressió per l'eix mediterrani», opina Amorós. Ferrmed «no està en contra» de l'eix pirinenc, i per tant no demanarà que s'elimini de la planificació, però creu que «no és moment de fer-lo». «Si avui no hi ha gairebé trànsit ferroviari a Irun ni Portbou, per què cal fer una línia addicional?», qüestiona. Amorós, a més, reclama un corredor complementari amb ample europeu per la vall de l'Ebre que connecti el Mediterrani i l'Atlàntic.
Procés fins a final d'any
La convocatòria oficial de Foment es limita a explicar que l'objectiu de la reunió de Saragossa és «identificar els elements determinants de la metodologia per a la revisió de la xarxa transeuropea de transports», si bé també debatrà «les possibilitats per mobilitzar els instruments financers» dels Vint-i-set per afrontar els projectes. L'objectiu espanyol, així, és «afavorir un acord que prioritzi la cohesió i la lluita contra el canvi climàtic i impulsi que els criteris que s'estableixin permetin que els corredors estatals siguin incorporats com a projectes prioritaris», si bé ni tan sols els esmenta. De la reunió, doncs, com a molt en sortirà una bona pista sobre quin eix triarà Europa. Després, els estats també hauran de triar què prefereixen, i a partir d'això la Comissió Europea redactarà una proposta que presentarà a principi de tardor. La idea és tenir el nou text aprovat a final d'any.
