Segona joventut d'en Brossa
El Barribrossa rememora accions de l'artista visual tot incitant a una nova mirada. Un col·lectiu vol actualitzar la gira que el poeta va fer el 1979
Ara que som a les escorrialles del desè aniversari de la mort de Joan Brossa, resulta que reapareix l'esperit de l'artista. El treball d'anar animant les brases és cosa del col·lectiu de l'Espai Brossa i de la fundació amb el nom de l'artista, que presideix la seva vídua, Pepa Llopis. Ara el col·lectiu Agost Produccions prepara una reedició d'una intervenció pública que va comandar Brossa a l'octubre farà trenta anys. El grup està dissenyant una ruta «actualitzada» preveient quins serien els paisatges i les olors que interessarien Brossa ja entrat aquest segle XXI. L'artista visual, que era el símbol d'una exposició múltiple en què es descobria l'interès de la ciutat pel disseny, va rebre l'encàrrec de fer una gira nocturna. Un centenar de persones van pagar les 1.500 pessetes de l'època per fer un trajecte inusual: del Liceu a la Boqueria; de la gossera de l'Arrabassada a l'escullera amb golondrina (on es va fer una performance sorpresa inclosa); del taller de l'Ingenio al Palau de la Música...
A través del Barribrossa, que s'acaba demà, el grup va convidar alguns dels viatgers que van pujar a aquell autobús. Colita en va fer un reportatge fotogràfic sense demanar res a canvi; Albert Vidal va representar L'aperitiu a l'escullera sense veure res perquè els personatges duien una màscara que tapava els ulls i que obligava a complir meticulosament amb una coreografia mil·limètrica d'un cambrer servint un vermut; Lluís Permanyer es va enamorar de la lucidesa de Brossa a la porta de la gossera (que era tancada): «Ell em va dir a cau d'orella mirant a un horitzó de llums de ciutat: ‘Aquella és la Barcelona falsa; l'autèntica és la de la gossera.'» Unes dues-centes persones van omplir la sala del Convent de Sant Agustí. Després de la mirada nostàlgicament amable de dilluns, Agost Produccions prepara una acció d'un autor contemporani en un espai significatiu i, per al pròxim Barribrossa, muntarà una altra gira. Es pretén trobar algun artista que la comissariï. Un personatge que respongui a l'aire d'en Brossa amb personalitat pròpia.
El Barribrossa d'aquest any també ha ofert nous prismes de l'artista visual. El director de cinema Pere Portabella reconeixia el dimecres 18 a l'auditori del Macba que, tot i partir d'un univers comú, es va anar distanciant de Brossa, però no de Carles Santos, un músic empeltat de la manera de fer de l'artista visual. Portabella va treure la pols d'una entrevista del 1992 en què Brossa sorprenia el públic amb un joc de mans que convertia en una performance: el joc de mans responia a la fórmula de plantejament, nus i desenllaç del teatre aristotèlic. L'actriu Carme Sansa explicava al CCCB, el dia abans, com es va plantejar portar a escena el text d'en Brossa Al Canigó ja no hi ha àguiles, el 1999. Ella va acceptar el repte amb la confiança que en Brossa li ajudés. Va morir setmanes abans.
El Manifest Groc en clau de cabaret al Museu Picasso
El Museu Picasso de Barcelona és un habitual en la programació del Barribrossa, des que Josep Serra és el director de l'equipament municipal. El cicle respon a la voluntat d'atansar aquest museu, amb un percentatge abassegador de turistes, als ciutadans. L'única acció prevista del Barribrossa serà aquest vespre, en què es presenta una dramatúrgia en format de cabaret del popular Manifest Groc.
El manifest antiartístic català, més conegut com a Manifest Groc, de Lluís Montanyà, Sebastià Gasch i Salvador Dalí, es va publicar el març del 1928 a L'Amic de les Arts. Aquest és el text estètic i literari que resumeix més bé les ànsies de totes les avantguardes catalanes de trencar amb un art i una literatura retòrics i conservadors. La seva posició estètica que atempta obertament respecte dels adversaris (els noucentistes) és afí a la conferència que André Breton va fer el 1922, en què argumentava que el cubisme i el futurisme ja estaven superats i defensava com a nou moviment d'avantguarda el dadaisme. Aquest corrent havia de destruir l'estatus literari artístic i literari burgès. El dramaturg Xavier Giménez Casas proposa una estètica de cabaret per trencar amb la convenció del teatre burgès fred.