La vigília de Sant Joan ens vàrem assabentar de la pèrdua d’un dels sobrevivents d’una antiga generació de metges, pràcticament desapareguda, la que en dèiem “metges de capçalera”. Aquelles i aquells que ja tenim una edat els recordem amb gran afecte. Parlem dels anys quaranta i cinquanta del segle passat, llavors encara era molt incipient la Seguretat Social, i la gran majoria de les llars teníem el que se’n deia un doctor aconductat. A canvi d’una assequible quota sabíem que teníem ben atesa la nostra salut, pel que feia a les malalties més corrents, bé fos anant-hi de visita a casa seva –no calien dies d’espera, ni cites prèvies– o venint ell a casa nostra, segons el cas. Entre ells i les respectives famílies s’establia una bona amistat, i en alguns casos eren gairebé com de família. Com deia el gran actor Joan Capri, fins i tot acompanyaven els seus pacients fins anant al seu enterrament. A casa nostra en recordem dos: el Dr. Narcís Figueras i el que ens acaba de deixar, el Dr. Josep M. Massanas. Ja feia molt que també estava jubilat, però cada Nadal ens felicitàvem; el passat ja no va contestar. Se n’ha anat amb 98 anys.

Que al cel sia i que en pau reposi.

El record, tant de l’un com de l’altre, el seguirem mantenint sempre més.