Societat

Allau d'apps de salut

Confiança i utilitat són valors fonamentals en una aplicació de salut per a mòbil

Tant si el metge prescriu un fàrmac com una app, n'haurà de fer seguiment

Els experts xifren entre 90.000 i 100.000 les aplicacions per a mòbil (apps) que actualment estan a disposició dels usuaris i que aborden aspectes lligats a la salut, tot i que sovint de manera superficial. Apps per deixar de fumar, amb monitoratge d'activitat física i nutrició, per al control de malalties cròniques o per resoldre dubtes de salut infantil, per concertar visita amb especialistes, per compartir opinions amb altres pacients... El negoci de la salut també està al mòbil, i n'és una bona prova l'espai que el Congrés Mundial del Mòbil li reserva en cada edició.

L'oferta és tan àmplia que, forçosament, s'haurà d'imposar la selecció natural i només les aplicacions que s'hagin guanyat la confiança dels usuaris i demostrin la seva utilitat sobreviuran. “Ara mateix, l'usuari disposa de molt pocs indicadors del que es trobarà quan es descarrega una aplicació”, afirma Imma Grau, directora de la fundació iSYS (Internet, Salut i Societat). “Un dels principals factors que donen confiança a l'hora d'utilitzar una aplicació de salut és saber qui hi ha al darrere, i aquesta informació, per estrany que sembli, no sempre apareix”, va assegurar Grau en una jornada recent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Segons un estudi canadenc del 2013, fins al 64% de les apps de salut no expliciten qui és el responsable dels continguts.

Des de la fundació iSYS han intentat posar una mica d'ordre dins del caos elaborant i fent públic un mètode basat en indicadors objectius –consensuats amb professionals i usuaris– que permeti avaluar la qualitat de les apps de salut i facilitar criteris de valoració als usuaris. Amb aquests indicadors –es té en compte, per exemple, l'ús de fonts d'evidència contrastada i l'opinió d'altres usuaris, així com l'aval de professionals sanitaris–, s'intenta valorar si l'app té un interès públic real, si ofereix prou confiança i si, a la pràctica, és d'utilitat.

De la mateixa manera que entitats de prestigi emeten acreditacions de webs sanitàries, també hi ha iniciatives que miren de garantir la qualitat dels continguts de les apps. La Junta d'Andalusia n'ha fet un intent oferint un distintiu de qualitat propi. De moment, ha acreditat una desena d'aplicacions. El National Health Service (NHS) britànic també va iniciar fa cinc anys un procés d'acreditació (NHS choices health apps library). Un centenar d'apps llueixen el seu segell.

Però les aplicacions canvien a gran velocitat. (se n'introdueixen noves versions) i els protocols d'acreditació són molt més lents. Per Frederic Llordachs, un dels metges fundadors de l'app Doctoralia, “cal promoure la cultura crítica entre els usuaris perquè no es pot acreditar tot”. Doctoralia és una aplicació present a vint països que facilita el contacte i la concertació de visites amb metges especialistes. Té 130 milions d'usuaris l'any i gestiona un milió de cites en línia anuals. Els usuaris també poden emetre la seva opinió. Segons Llordachs, “una bona reputació digital” és el millor indicador de confiança.

A poc a poc, les apps també estan entrant als centres sanitaris. L'hospital de Sant Pau n'acaba d'incorporar una per al seguiment de pacients trasplantats. Hi ha qui prediu que en el futur seran els metges qui prescriuran apps de salut als pacients. De moment, però, la presència a les consultes és “testimonial”, assegura el doctor Jordi Mestres, coordinador del grup de TIC de la Societat Catalana de Metges de Família (Camfic). La majoria dels pacients que les fan servir ho fan per iniciativa pròpia, però Mestres alerta que seria bo que n'informessin el metge, perquè “no tot serveix per a tothom” i “encara no hi ha prou avaluació de resultats”.

Potser sí que els metges acabaran fent la seva pròpia tria d'apps i les prescriuran als pacients. En tot cas, Mestres insisteix que caldrà fer-ne seguiment, tal com fan amb les prescripcions farmacològiques. “No podem recomanar i després desentendre-nos-en”, afirma.

100.000
aplicacions
existents al mercat tracten, de manera més o menys rigorosa, algun tema lligat a la cura de la salut.
30.000
persones
han utilitzat l'app del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que permet geolocalitzar l'usuari.

Assajar l'eficàcia de les apps com es fa amb els fàrmacs

Per demostrar l'eficàcia i la utilitat d'una nova app de salut, alguns desenvolupadors opten per posar-les a prova fent assajos clínics, similars als que han de passar els fàrmacs abans de ser aprovats. És el cas de Tobbstop, una app per deixar de fumar desenvolupada al departament d'enginyeria informàtica i matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que s'està assajant en dinou centres d'atenció primària de les comarques de Tarragona. Fibroline (també de la URV i dedicada al control de pacients joves amb fibromiàlgia) i HealthApp (per al seguiment de trastorns alimentaris) també estan en fase d'assaig.

La Fundació TicSalut vol fer un aparador per als metges

El Departament de Salut, a través de la Fundació TicSalut, ofereix serveis d'homologació que certifiquen que una app és compatible amb la carpeta personal de salut (l'espai digital que permet al ciutadà disposar de la seva informació de salut de manera segura). De moment, han homologat tres aplicacions (DiabeTIC, de la companyia Sanofi; Emminens Conecta, de Roche, i Medical Guard Diabetes). TicSalut té en marxa un projecte per desenvolupar un aparador (o market place) d'apps segures, útils i fiables adreçat als professionals sanitaris, amb la idea d'arribar a tenir-ne més d'un centenar d'acreditades.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a