Salut

salut

Calculen l'estalvi sanitari de la instal·lació de radars

Les càmeres situades a les rondes de Barcelona van evitar, en dos anys, el cost en atenció mèdica a 507 ferits

El benefici net, descomptant el cost dels aparells, va superar els 6,8 milions d'euros

Els radars de velocitat tenen molt mala premsa però, des del punt de vista social i econòmic, la instal·lació d'aquestes càmeres de vigilància és un negoci (i això sense comptar la recaptació per multes).

Un equip català d'epidemiòlegs, metges i economistes acaben de publicar a la revista científica Injury Prevention el primer estudi a l'Estat espanyol en què s'analitza el balanç economicosanitari de la instal·lació de radars de velocitat. L'equip encapçalat per Joan Mendivil i Anna García-Altés, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, ha estudiat en concret els costos i beneficis de l'entrada en servei, el març del 2003, de vuit radars de velocitat a les rondes de Barcelona.

Els resultats de l'estudi indiquen que durant els dos primers anys de funcionament d'aquest sistema de vigilància es van aconseguir uns beneficis nets d'aproximadament 6,8 milions d'euros.

En l'apartat de costos, l'estudi inclou des de la instal·lació de les càmeres i el manteniment tècnic fins a les despeses atribuïbles als agents de policia que treballen en aquesta vigilància, el tractament de les imatges i, fins i tot, el cost del temps que els conductors poden perdre per la reducció de la velocitat.

Així, per exemple, l'estudi detalla que els radars van tenir un cost d'1,38 milions d'euros, amortitzables en 10 anys, mentre que el cost de manteniment va ser l'any 2003 de 107.465 euros.

En l'apartat de beneficis, els investigadors han calculat acuradament les despeses en atenció mèdica a les persones afectades per accidents a les rondes, els danys materials evitats per la reducció de la sinistralitat i les pèrdues de productivitat de les persones ferides.

Els investigadors no han incorporat en els seus càlculs l'import de les multes imposades per excés de velocitat i, d'altra banda, indiquen que ha estat impossible calcular els beneficis en la millora de la qualitat de l'aire perquè la situació de les estacions de control de la contaminació no es corresponia amb la dels radars.

La investigació indica que durant els dos primers anys amb radars es va registrar una reducció de 364 accidents, amb 507 persones ferides menys. L'estudi considera que el nombre de morts en aquest període és massa baix per poder ser utilitzat com a variable estadística fiable i, en el seu defecte, estima només el cost de la reducció d'una víctima mortal en dos anys.

Únic factor del canvi

Es podria pensar que la reducció d'accidents i ferits depèn de molts factors, però Anna García-Altés ha explicat a El Punt Avui que l'estudi ha analitzat la sinistralitat a les rondes els dos anys abans de la instal·lació d'aquests radars i els dos anys posteriors, un període en què no hi va haver a Barcelona altres factors que puguin provocar interferències estadístiques significatives. És a dir, segons els autors de l'estudi, la reducció en la sinistralitat i el nombre de ferits en aquesta via es pot atribuir a la reducció de la velocitat provocada per la presència dels radars.

Després de contrastar la metodologia i els resultats del treball de Barcelona amb estudis similars dels Estats Units, els experts calculen que el benefici net del període estudiat se situa entre els 5,6 i els 23,1 milions d'euros.

Els autors d'aquest estudi treballen actualment en “l'avaluació de 10 anys de polítiques en seguretat vial a Catalunya, del 2000 al 2010”, ha explicat Anna García-Altés.

LA XIFRA

364
accidents menys
hi va haver entre el 2003 i el 2005 a les rondes, respecte als dos anys anteriors al servei dels radars.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a