El bisbe diu que s'ha de consultar als ciutadans el seu futur polític
Francesc Pardo considera que cal més diàleg per “demanar informació i saber la raó de cada opció”
En l'homilia de Sant Narcís dóna valor al projecte cristià
Amb matisos, si es vol, i amb la prevenció que les seves paraules no es malinterpretessin, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, no va defugir –com ja va fer l'any passat–, en la tradicional homilia de Sant Narcís, analitzar la convulsa realitat social i, especialment, política per la qual travessa Catalunya. I ho va fer afirmant que cal “conèixer la voluntat, ben contrastada, dels ciutadans en relació amb el seu futur polític i social”, en el que es pot interpretar com una defensa, des del respecte, dels valors i opcions que cadascun dels ciutadans professen. El bisbe de Girona també va deixar molt clar que aquesta valoració no era partidista, perquè l'“Eglésia és de tots”: “És una riquesa que la nostra Església i les nostres comunitats parroquials i institucions integrin cristians que tenen projectes polítics molt diferents i que desitgen diverses configuracions polítiques per a Catalunya”. Ho va dir davant d'una basílica de Sant Feliu plena a vessar, com mana la tradició d'aquest acte religiós, però també d'alt contingut social. Aquest va ser un pas més en la seva defensa del diàleg en tots els processos. De fet, en l'homilia de l'any passat Pardo ja va reclamar a la classe política que deixés en un segon pla les diferències i fes un front comú per millorar la situació, prenent com a base el diàleg per cercar acords. Dos arguments que van tornar a fornir el discurs del bisbe.
Amor i perdó
I tot això treballant des de l'amor i el perdó, segons Pardo. Uns postulats que el bisbe no defuig en les seves homilies. La d'aquest any, novament, va tenir un alt contingut social i religiós. Pardo es va referir a l'Any de la Fe, proclamat pel papa Benet XVI; l'actualitat i el valor del projecte cristià i el testimoni de la fe, tots dos com a instruments per recuperar els valors autèntics, que fan necessari un compromís ètic: “Cal recuperar un estil de vida personal, familiar i institucional auster, generós i responsable, en el qual la crisi ens ha d'ajudar a reflexionar”. Tot i això, el bisbe va tenir paraules per a l'esperança davant els signes que es perceben: “Jubilats que ajuden els seus fills amb les pensions; empresaris que resisteixen per no haver d'acomiadar...”, entre altres exemples.
Un acte religiós que desprèn sentiment de ciutat
La missa de Sant Narcís és un acte característic de la celebració del sant, de les Fires i de la ciutat mateixa. Per segon any, les autoritats no es van asseure en els bancs de la primera fila del centre de la nau, sinó en uns bancs laterals, eren una seixantena, amb l'alcalde, Carles Puigdemont, o polítics com ara Joaquim Nadal, Enric Millo, el president de la Diputació de Girona, Jaume Torremadé, o la rectora de la UdG, Anna Maria Geli, entre d'altres. Novament, la celebració va finalitzar, tal com mana la tradició, amb una processó per besar les relíquies del patró i recollir el cotó que –segons la creença popular– guareix del mal d'orelles. També, i per segon any, un circuit tancat de televisió va permetre seguir l'ofici des de diversos punts de la basílica.