Ciència

MANEL ESTELLER

DIRECTOR DEL PROGRAMA D'EPIGENÈTICA I BIOLOGIA DEL CÀNCER DE L'INSTITUT D'INVESTIGACIONS BIOMÈDIQUES DE BELLVITGE

“Si s'acaba el tabac, s'acaba el 30% de càncers del món”

Hem trobat una prova que permet determinar si un tumor petit serà agressiu
El càncer de pulmó encara té mal pronòstic?
Sí, i fa una mica de pena. Perquè els tres càncers més freqüents són els de mama, de còlon i de pulmó. En els dos primers, hem avançat molt. En el de pulmó, menys.
Per què?
Perquè sovint, quan es diagnostica, ja és massa tard. El tumor ha crescut massa.
Què s'ha de fer?
Tres coses. Primer, prevenir. No començar a fumar o deixar-ho. El 90% dels càncers del pulmó apareixen en els fumadors. Segon, fer-ne detecció precoç, igual que es fa amb el càncer de còlon i de mama. Perquè això permetria detectar el tumor quan és petit. Tercer, més investigació, perquè si el tumor ha aparegut, cal trobar nous fàrmacs que ataquin el seu punt dèbil.
Per què el càncer de pulmó acostuma a ser tan agressiu?
Perquè quan es detecta està molt avançat, ha crescut. I a més, ja no és sols al lloc on va aparèixer, sinó que s'ha escampat. I, a sobre, són tumors heterogenis.
Heterogenis?
Sí. Tenen moltes irregularitats. Això fa que la quimioteràpia no sigui tan efectiva. I això passa perquè el tabac causa molts canvis genètics.
Hi ha fumadors que mai pateixen càncer de pulmó.
Potser no, però poden patir càncer de llengua, de faringe, de bufeta...
El seu grup ha après a detectar tumors molt petits i agressius.
Tres de cada quatre tumors es diagnostiquen quan ja són grans. Però n'hi ha una part que es detecten quan encara són petits. Es creia que aquests tumors es podien eliminar amb cirurgia i prou. No és així. Un terç dels pacients moren per les seves restes. Hem trobat una prova que permet determinar si un tumor petit serà agressiu i, per tant, que no n'hi haurà prou amb la cirurgià, sinó que caldrà altra teràpia.
És una tècnica complicada?
Ara mateix, sí. Es fa una biòpsia, s'extreu el material genètic i se li fa una mena de foto que nosaltres anomenem micromatriu. Aquesta foto estudia les alteracions de l'ADN. Si surt desfigurada vol dir que el tumor és molt maligne i tindrà mal pronòstic. Treballem per aconseguir fotos de manera més senzilla i més barata; que es pugui aplicar també en hospitals petits.
I després?
També volem comprovar si, un cop detectada l'alteració i administrat el tractament suplementari, els pacients viuen més. I investigar un fenomen que apareix en el càncer de pulmó: hi administres un fàrmac contra un tumor i desapareix, però al cap d'un temps reapareix i llavors és resistent a aquell fàrmac. Per què?
A un malalt de càncer de pulmó, què se li pot dir?
Que la supervivència està millorant gràcies al coneixement. Això ha permès que hi hagi fins a un 20% de pacients que ara es curen i abans, no. La taxa de fracàs encara és elevada, però fa uns anys ho era molt més. Només és curaven un 2% dels pacients. I, cada any, la taxa de supervivència va augmentant.
Què ha de passar perquè arribem a una taxa més elevada?
Tres coses. Primera, una implantació de cribratge entre la població, igual que ara es fa amb el càncer de mama i el de cèrvix, i fins i tot amb el de còlon. Segona, continuar amb les campanyes de prohibició i dissuasió de l'hàbit tabàquic. Si s'acaba el tabac, s'acaba el 30% del càncer del món; de tots els càncers. Tercer, invertir en investigació. El càncer de pulmó no es curarà sol, sinó perquè hi ha investigadors de moltes disciplines treballant-hi.
Les retallades els preocupen.
Sí. Si retalles, gastes menys, però també ingresses menys, perquè qualsevol retallada implica una pèrdua de material humà i econòmic. I resulta que de cada euro que s'inverteix en investigació, després se n'ingressen dos.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.