La sang reial que no era real

Diuen les cròniques que quan Luis XVI va ser guillotinat, en plena Revolució Francesa, per haver conspirat contra la llibertat de la nació, van ser molts els ciutadans que van pujar al cadafal a buscar un record de l'esdeveniment històric. La majoria van mullar els seus mocadors en la sang del monarca, obtenint així un trofeu preuat que, en alguns casos, havia arribat als nostres dies. O això es creia.

Un ciutadà, de nom Maximilien Bourdaloue, hauria seguit el ritual abans descrit, i, amb bona visió comercial, va conservar el mocador amb la sang en una carbassa seca amb la intenció de vendre-la per 500 francs de l'època al mateix Napoleó, segons s'explica en un text tallat al mateix fruit, trobat el 2010.

Ara, però, una investigació internacional en què ha pres part l'Institut de Biologia Evolutiva ha demostrat que la sang conservada a la carbassa és real, però no reial. A partir de l'anàlisi genòmica, l'equip del centre, que pertany a la UPF i el CSIC, ha determinat que la mostra correspon a un individu d'estatura normal i ulls marrons, mentre que Lluís XVI era descrit com el més alt de la cort i tenia els ulls clars.

A més, la investigació ha concretat que la sang analitzada correspon a algú amb un clar ascendent francès i italià, mentre que el rei tenia una línia genealògica molt heterogènia amb predomini dels ancestres originaris de l'actual Alemanya i Polònia. “Més enllà de si l'ADN pertany o no a Lluís XVI, hem presentat el primer genoma d'un període històric recent que ajudarà en estudis forenses”, explica Carles Lalueza-Fox, líder de l'equip del centre català.