Educació incompleix les sentències del TSJ respecte del valencià a les escoles
Els centres de Picassent i Xirivella són ara mateix dos dels més perjudicats per aquesta actitud negativa de l'administració educativa valenciana
Escola Valenciana presenta demandes d'execució
El Tribunal Superior de Justícia valencià va dictar sentència l'onze de desembre de 2012 respecte a la demanda de famílies del col·legi Sant Cristòfol Màrtir de Picassent que sol·licitaven que el centre ofertara ensenyament en valencià per als seus fills.
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) els va donar la raó i va obligar la Conselleria d'Educació a aprovar l'aplicació del programa d'ensenyament en valencià que s'havia sol·licitat el 31 de març de 2009 i que havia estat denegada.
La Conselleria tenia el termini d'un mes per executar aquesta aplicació des del moment que es comunicara a les parts. Han passat mes de dos mesos i la conselleria d'Educació no ha dictat cap resolució administrativa per dur-ho a terme. A més, ni els recurrents ni la direcció del centre han rebut cap emplaçament, notificació ni cap comunicació per part de la Conselleria.
El mateix ha passat amb la sentència dictada el denou de desembre de 2012 pel TSJ valencià respecte a les famílies de l'escola Rei en Jaume de Xirivella, que també van aconseguir als tribunals que la conselleria d'Educació aplicara un programa d'ensenyament en valencià al seu centre. Per tant, ha finalitzat sobradament el termini per tal que l'Administració educativa valenciana aplicara el que el TSJ havia fallat i la resposta ha estat el silenci.
Acte de desobediència
En aquest context, hui, els serveis jurídics de l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana, que han estat els que van defendre les famílies davant del TSJ, han presentat sengles demandes d'execució de sentència al Tribunal Superior de Justícia valencià per tal que aquesta màxima instància requeresca a la conselleria d'Educació que acomplisca immediatament cada sentència de referència en tots els seus termes, amb els legals apercebiments, dictant tots els actes administratius i iniciant els procediments legals per tal que s'aplique el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) en ambdós casos.
Des d'Escola Valenciana es considera que aquest acte de desobediència a la més alta autoritat judicial valenciana per part de la Conselleria d'Educació és una irresponsabilitat política absoluta i contradiu l'objectiu últim d'una administració pública que hauria d'estar al servei de la societat.
Escola Valenciana denuncia
El president d'escola Valenciana, Vicent Moreno, manifesta vol deixar patent “la nostra fermesa per recordar que el valencià és de llei i que les administracions valencianes han de vetllar per protegir la nostra llengua. L'educació al nostre País necessita d'un especial suport institucional que faça de la nostra llengua una eina imprescindible per a aprofundir en la competència del nostre alumnat en una societat plurilingüe i cal que això ho acate la nostra Administració educativa. Farem tots els requeriments que calguen i esperem que no s'haja d'arribar a l'àmbit penal, perquè açò és un dret fonamental, el de tindre garantit poder estudiar en la modalitat educativa òptima, l'ensenyament en valencià”.
Molts fronts oberts per a la consellera
Pere RossellLa consellera d'Educació de la Generalitat Valenciana, dóna mostres d'inexperiència i d'una actitud fèrria amb grups, institucions i entitats, amb qui hauria d'actuar amb guant de vellut. Ha deixat el govern d'aquest sector de l'administració en mans d'assessors, amics i saludats, que no tenen molt a veure amb el fet educatiu i això suposa l'aplicació estricta de normes que res tenen a veure amb les actituds pedagògiques que haurien de dominar en aquesta conselleria.
Té molts fronts oberts: els interins que ocupen el carrer, les universitats, que no disposen de suficient finançament per desenvolupar la tasca formadora, l'espasa de Dàmocles del seu referent a Madrid, el ministre Wert, que suposarà un terratrèmol educatiu, l'aplicació del decret de plurilingüisme, —errada de base— el districte únic, el decret d'amissió d'alumnat, les taxes i tarifes universitàries, el professorat que ensinistra en nacionalisme espanyol i en ideologia cristiana i finalment, el valencià que no sap, no vol i no pot treure-se'l de damunt.
Se li enganxa la pasta entre les mans, a aquesta fornera de Torrent, que ha mostrat ben poca destresa en el comandament d'una de les conselleries més importants de l'administració valenciana. Però tot no acaba ací i encara veurem més desficacis dins d'un sector tan sensible i que té tanta incidència en l'esdevenidor del nostre poble.