La descoberta d'un arxiu

Poc s'imaginaven fa uns mesos que l'arxiu fotogràfic que guardaven en un armari al seu habitatge de Sant Cugat es convertiria en una de les proves documentals més importants de la Catalunya del segle XX. Des de fa tres anys, el santcugatenc Francesc Sans mirava de ficar el nas a les més de 25.000 fotografies que entre els anys vint i cinquanta havia fet el seu sogre, Rossend Torras (1907-1996) i que fins fa poc restaven emmagatzemades en caixes i sacs. Però no va ser fins aquest estiu que els hereus de Torras, propietari de dues botigues de fotografia i òptica a Barcelona, van començar a desempolsar tot un llegat que havia estat tractat amb una cura extrema i meticulosa pel mateix Torras. No en va, unes 15.000 fotografies de l'arxiu havien estat captades utilitzant una màquina estereoscòpica que gravava les imatges en unes plaques de vidre que després es podien visualitzar en 3D. Quan Torras es va jubilar, els familiars van pensar que havia arribat el moment que l'avi començaria a ordenar les fotografies, però no va ser així. Organitzar tot el material requeria molt temps lliure, però la iniciativa aquest estiu del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i El Periódico de recuperar imatges de la Guerra Civil va fer que Sans es posés a la feina i que per primer cop es concentrés tot l'arxiu que fins llavors estava distribuït per les cases dels quatre fills de Torras: Albert, Rosa, Isabel –la dona del Francesc–, i Carles.

Gràcies a les noves tecnologies, sobretot l'escànner, van iniciar la digitalització de les imatges de les plaques de vidre així com de les 15.000 fotografies que es guardaven en negatius de 35 mm. Posats ja a la feina, van anar descobrint que barrejades amb fotos de la família hi havia imatges de la Guerra Civil, esglésies cremades, l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes, misses de campanya, desfilades militars, imatges de la vida quotidiana de la Barcelona del segle XX, així com dels llocs d'estiueig de la Costa Brava i Tossa de Mar, especialment. Conjuntament amb les fotografies, l'arxiu també disposa de 110 pel·lícules amb títols tan suggeridors com l'enterrament de Francesc Macià, o la proclamació de la República. Aquestes pel·lícules estan pendents ara de ser digitalitzades.

Una primera tria va posar a disposició del MNAC un conjunt de 58 fotografies que ràpidament van cridar l'atenció dels responsables de la iniciativa per la qualitat de la tècnica emprada per Torras i perquè una bona part del fons aportava material inèdit. Aquestes primeres imatges es van utilitzar per l'exposició itinerant Fem memòria que es va inaugurar al setembre al MNAC. Ara, la família, encapçalada per la vídua, Carmen Arnal, ha donat el vistiplau per continuar analitzant tot aquest fons fotogràfic amb l'objectiu de mostrar-lo al públic.