Societat

Els Pastorets gironins aposten per la renovació per fer més àgils les funcions

Les representacions comencen aquest cap de setmana a Blanes, Roses i a l'Orfeó Popular d'Olot

A Girona, el grup Proscènium vol sorprendre aquest any els espectadors amb un tros de pel·lícula en què el ramat de xais que l'Ajuntament té a la vall de Sant Daniel és el protagonista. S'hi pot veure una escena de pastors en què un pergamí dut de ciutat per un dels pastors passa de mà en mà. Els Pastorets de Girona tenen aquest any un projector professional que donarà molt de realisme als decorats. Hi haurà novetats a les escenes del banquet de dimonis i de l'arribada dels Reis, i no hi deixarà d'haver referències a l'actualitat, com ara al cas Millet i a les Girocletes. Hi participen 150 persones i el pressupost és de 30.000 euros. Hi haurà una representació el dia 4 de gener, un dia no festiu. A Sarrià de Ter, la companyia Cafè, Copa i Puro recupera la versió tradicional dels Pastorets al centre cultural parroquial, substituint els ultramoderns que la companyia A les Fosques va interpretar els dos últims anys amb molt més pressupost. De fet, els d'aquest any es fan només amb 200 euros, tenint en compte que el vestuari i alguns dels decorats encara es conservaven. En aquest cas, es representa La llum de l'establia en una versió més àgil.

A Blanes, tots els actors són nous, tots del Cau, de l'esbart i del grup de teatre Xiroia. L'obra és Pastors i misteris, de Pere Puig, i és completament en vers. La música és de mossèn Batlle. Es va estrenar fa 85 anys al Centre Catòlic. Ara es fa al teatre municipal. Hi ha 60 actors i dur-la a escena ha costat 5.000 euros. A Roses, els 40 membres del grup de teatre tenen la col·laboració de 150 persones per representar els Pastorets. I a l'Orfeó d'Olot es pot veure diumenge El nacimiento del Salvador o la redención del esclavo de 1880.

LAURA RUÍ

«Volia ser pastoreta»

j.c

Fa els Pastorets de Girona des dels vuit anys i als disset va ser seleccionada per estudiar cant i interpretació a la prestigiosa Guildhall de Londres.

–Recorda els inicis?
–«Sí. Tenia vuit anys i vaig dir a Joan Ribas que volia fer de pastoreta, com encara ara.»
–Però ara és una protagonista.
–«Sí, la Caterina.»
–Així, ha estat vinculada als Pastorets de sempre?
–«De més petita, anar als Pastorets era una tradició familiar. M'emocionaven molt. Vaig dir als pares que volia fer els Pastorets i aquí la tradició va canviar.»
–Quin ha estat el seu currículum als Pastorets?
–«Primer vaig aguantar un cistellet, després vaig cantar una amb un grup de pastors, llavors vaig tenir un solo de nadala. Fa sis anys que faig de Caterineta.»
–L'han influït?
–«M'han ajudat a desenvolupar-me teatralment i a entendre allò que fa que el teatre sigui màgic.»
–I cap a Londres?
–«Vaig ser acceptada a l'escola Guildhall School of Music and Drama de Londres. El 2008 hi vaig començar els estudis superiors de música amb l'especialitat de cant.»
–I als Pastorets.
–«Sí. I tant!»
ESTEVE PINEDA

«Faig empipar el dimoni»

J.C

Va començar amb set anys a fer els Pastorets als Salesians i encara puja dalt de l'escenari. Fa tres anys l'Ajuntament va encarregar la funció a un altre grup i, com que no es van entendre, va plegar.

–L'Ajuntament els ha tornat a demanar que facin els Pastorets. Per què?
–«No tenien pressupost per pagar el grup nou.»
–Què els ha ofert?
–«Ens paguen els programes. Nosaltres creiem que no es pot perdre la tradició. Cal tenir en compte que, als Salesians, es van fer els primers Pastorets de Girona.»
–Què en pensa, dels Pastorets anteriors?
–«Eren massa moderns. Satanàs, per exemple, anava disfressat com una madame, la música era electrònica, tot era molt sofisticat.»
–Vostè sempre ha fet de pastor?
–«Sí. Faig empipar el dimoni. Sempre, però, he volgut fer de dimoni. Als nostres pastorets és un paper brillant.»
–I per què no l'interpreta?
–«Perquè sóc baixet. El meu germà, que ho fa, és més valent.»
–Fa teatre habitualment?
–«Sí, som la companyia Cafè, Copa i Puro. El nom va sortir de les primeres lletres del centre cultural parroquial, on es fan els Pastorets, a proposta de mossèn Domingo Casanelles.»

«Fem crítica de l'actualitat»

Laura Cabrera és una de les tretze persones que fan els Pastorets d'Amer.

–La seva versió és molt peculiar.
–«Sí. Fem la versió del Ferrer Magí, però molt exagerada.»
–Què vol dir?
–«Que fem crítica de l'actualitat.»
–Així, aquest any, hi sortirà en Millet?
–«No puc trencar la sorpresa. Estem perfilant les bromes.»
–Per què van decidir fer Pastorets?
–«Es feien a l'escola i es van perdre. Nosaltres no ho volíem permetre.»

«Em dedico a l'escenografia»

Ricardo Sayagon és un artista de Valentín Alsina (Argentina) que ha fet els nous decorats dels Pastorets de Palafrugell.

–Ja n'havia fet abans, de decorats?
–«Sí, fa vint anys que em dedico a l'escenografia.»
–Quins decorats ha creat?
–«He substituït els anteriors, que eren de paper, per uns de fusta. Això m'ha permès fer-los més moderns i fer volums.»
–Què s'hi veu?
–«Un naixement, una barraca, un pou i, fins i tot, un carrer de Palafrugell.»

«Faig de dimoni i haig d'estar seriosa»

Anna Castany fa els Pastorets de Blanes per primera vegada.

–Tots els actors són nous. Estan nerviosos?
–«Jo estic histèrica. Faig de dimoni i em diuen que haig d'estar molt enfadada. El problema és que ric molt fàcilment.»
–Li ha estat difícil el paper?
–«Em pensava que em costaria més aprendre'l i no ha estat així. Ens ho hem passat molt bé assajant.»
–Vostè tenia experiència prèvia?
–«Sí. He fet dansa catalana i música.»
–I per què ara els Pastorets?
–«Des de petita m'han agradat molt.»
JOAN ROIG

«Sortir a l'escenari em talla molt»

jordi casas

Els Pastorets dels Masos de Pals, al municipi de Pals, celebren aquest any el trentè aniversari. Joan Roig, germà del director, ha estat sempre l'apuntador i el narrador.

–No ha tingut mai la temptació d'actuar?
–«Només hi he sortit ben tapat, fent de leprós. Jo estic al darrere, sortir a l'escenari em talla molt. M'he de sobreposar per fer de narrador.»
–Per què van decidir fer Pastorets?
–«Estàvem a la comissió de festes i fèiem coses pel poble. Un il·luminat, el meu germà, va proposar fer els Pastorets, i des de l'aleshores.»
–Quin és el secret de l'èxit?
–«Que qui hi ha al capdavant, el meu germà Francesc, no afluixa. Els altres li fem costat.»
–Tenen prevista alguna novetat?
–«Cada any fem alguna cosa nova, però l'obra és la mateixa. Intentem adaptar-la als temps actuals sense arribar als abusos que s'han fet en altres llocs.»
–Quins són els Pastorets de Masos de Pals?
–«Representem La Flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas. N'hem fet dues adaptacions fins a aconseguir una manera molt nostra de fer aquests Pastorets. El mateix autor ens ve a veure cada any i, fins i tot, ens ha fet aquestes adaptacions.»
–Quins són els personatges més característics?
–«El dimoni, els àngels, sant Josep i la Mare de Déu, i sobretot dos pastors protagonistes i el rabadà. Hi ha també un quadre que és molt típic, el de la posada.»
–Queda algú dels primers anys?
–«Sí, el director i jo, però molts dels qui havien fet els Pastorets ara hi deixen actuar els seus fills. Tenim molta gent jove. És complicat assajar, perquè tots fan coses, però en tenim sort.»

Posar els Pastorets a escena pot costar fins a 30.000 euros

Posar els Pastorets a escena té costos molt variats, segons l'escenografia i el vestuari que es fa servir. Tot depèn de si els decorats i els vestits ja es tenen i només s'han de rentar o si se n'ha de fer algun de nou i cal retocar els decorats o el material escènic. Els costos mitjans són 3.000 euros, tot i que, els de Girona, per exemple, en costen 30.000 més 30.000 més del funcionament de set dies del teatre municipal; aquests els assumeix l'Ajuntament; els primers, però, provenen de la taquilla, de la Generalitat i de «la Caixa». A Sarrià, per contra, els costen 200 euros, i els aporta el centre parroquial.

La versió dels Pastorets d'Olot és la més antiga

La versió més antiga dels Pastorets és la sarsuela pastoral El nacimiento del Redentor o la Salvación del Esclavo, d'Antoni Molins, amb música d'Ignasi Rubió. És una obra en vers, on els protagonistes són l'esclau Uriel que és alliberat; els pastors Bato i Borrego, els més grotescs; Llucifer, i l'arcàngel Miquel. Un dels moments culminants és la lluita musical entre els àngels i els dimonis. N'hi ha una traducció catalana del doctor olotí Joaquim Danès. A Olot es representa en les dues llengües i en dos teatres, al de l'Orfeó i al dels Catòlics. També es representa a altres municipis com ara Banyoles i Ripoll.

Les versions dels Pastorets van des de les més clàssiques a les més atrevides

Els Pastorets són un element de la cultura popular nadalenca. Sobre els escenaris de les comarques gironines, en general, predominen els qui parteixen d'un text tradicional actualitzat amb nous efectes especials, músiques i balls adaptats a cada època i modificacions i retallades fins i tot de text. N'hi ha que intenten cenyir-se estrictament a la tradició bíblica com la Flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, i, a la banda contrària, n'hi ha de tan esbojarrats com els de l'Associació Juvenil i Cultural Show Boys del Palamós o els d'Amer, que, basats en l'obra d'Enriqueta Capellades, ironitzen sobre l'actualitat.

Els preus de les entrades dels Pastorets oscil·len entre els 2 i els 10 euros

Anar a veure els Pastorets no és car. El preu de l'entrada més elevat és de 10 euros. A la banda més assequible, es poden trobar entrades a 2 euros. És el cas d'Amer per als més petits de deu anys; els que sobrepassen aquesta edat tampoc no han de pagar cap gran fortuna: 4 euros. Hi ha un grup nombrós de Pastorets a 5 o 6 euros l'entrada, com ara a Palamós, Palafrugell, Lloret de Mar i les Preses, per posar alguns exemples. Al Municipal de Girona, el ventall va dels 6 als 10 euros, segons el lloc escollit. L'entrada dels Pastorets d'Anglès costa 7 euros. A Banyoles i Figueres, el preu és de 8 euros.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.