Societat

Els projectes gironins per ser patrimoni de la humanitat estan aparcats

Els ajuntaments i les institucions implicades no hi renuncien, però tampoc fan cap acció davant de la Unesco

Ser patrimoni de la humanitat no comporta cap benefici material directe –al contrari, suposa un nivell d'exigència per part de la Unesco–, però atorga al seu posseïdor un gran prestigi i la seguretat que els elements declarats es protegiran. En termes més pragmàtics: pel sector turístic suposa un magnífic argument de qualitat.

Ara fa tres anys, a l'Alt Empordà encara hi havia fonamentades esperances de figurar a la llista de la Unesco. Liderades pel Consell Comarcal, diverses institucions del Principat i de la Catalunya del Nord havien elaborat l'ambiciós projecte del vessant mediterrani dels Pirineus, el qual englobava les Alberes, els parcs dels aiguamolls i del Cap de Creus i el jaciment d'Empúries, entre molts altres elements. «Vam tocar-ho amb els dits, però se'ns va recomanar que ho retiréssim perquè ho teníem perdut», recorda l'aleshores president del consell, Jordi Cabezas. Havien obtingut el vistiplau del Ministeri de Cultura (la Unesco només reconeix d'interlocutors els estats) i només faltava l'última decisió, que s'havia de prendre en el curs d'una reunió a Austràlia. «Retirar-se és molt diferent de ser rebutjat, ja que si et retires pots tornar-te a presentar un altre dia», afirma Cabezas. Si es torna a intentar, presentarien un projecte geogràficament més reduït, han explicat des de l'actual equip de govern del consell.

Empúries i Alta Garrotxa

El conjunt monumental d'Empúries també va estar molt a punt d'aconseguir-ho. Va formar part de la llista de candidats del ministeri –i encara hi és, segons afirmen des d'Empúries mateix–, però els inspectors van aconsellar que es retirés perquè de restes del món clàssic ja en tenien moltes. Els van recomanar que s'integressin en el projecte del vessant mediterrani dels Pirineus. Ho van fer i tots plegats van perdre l'aposta. «Creiem que la candidatura estava ben encarrilada i que es podia aconseguir al cap de 10 o 15 anys a base de treballar-ho bé. No és que s'hi renunciï, però està aparcat», manifestaven aquesta setmana des del complex museístic.

El Consell Comarcal de la Garrotxa i el Consorci de l'Alta Garrotxa també creien que podien obtenir el segell de qualitat per a les esglésies romàniques que hi ha a l'Alta Garrotxa. Van demanar que els incorporessin al projecte del vessant dels Pirineus, però no els van voler perquè el seu implicava massa àrea geogràfica.

Girona

En la dècada del 1980 ja es parlava de la possibilitat que el Barri Vell de Girona fos declarat patrimoni de la humanitat. Es va obtenir fins i tot el vistiplau del Ministeri espanyol de Cultura, però no es va anar més enllà. Quan a finals del 2000 es va atorgar el preuat reconeixement a la Tarragona romana i al llegat romànic de la Vall de Boí, el debat a Girona es va reobrir. Avui és una qüestió secundària, si més no per l'Ajuntament. «No és tant que s'hagi abandonat com que no forma part de les prioritats. És un procés car i complicat», manifesta la regidora de cultura, Lluïsa Faixedas.

Ripoll i Besalú

Al 2001, l'Ajuntament de Ripoll va acordar fer els tràmits perquè la portalada del monestir es declarés patrimoni de la humanitat. Es van donar les primeres passes davant de la direcció general del patrimoni cultural de la Generalitat, però no es va anar gaire més enllà. «Nosaltres hi continuem interessats, però no hem fet res més», reconeix l'actual alcaldessa, Teresa Jordà.

A Besalú també es van plantejar a través d'un acord de ple presentar el seu barri vell com a candidat. Un posterior estudi va aconsellar que la proposta se centrés en els banys jueus perquè són un element singular. «No hi hem pas renunciat, sinó que esperem un moment més idoni», argumenta l'alcalde, Lluís Guinó.

Molta competència

«Hem de ser conscients del que tenim, pensar que no tot serveix per ser patrimoni de la humanitat, encara que el nostre patrimoni sigui molt valuós; a tot arreu hi ha de tot i la distinció de la Unesco té molts aspirants, almenys en patrimoni material», afirma Carme Polo, exfuncionària de la Unesco i especialista en patrimoni mundial que va gestionar, amb èxit, les candidatures del romànic de Boí i de la Patum de Berga. També va gestionar la candidatura del vessant mediterrani dels Pirineus i l'Ajuntament de Besalú va demanar-li que revisés el seu projecte. «Malgrat que no es va aconseguir, si més no el fet va servir perquè el país mateix fos més conscient del seu patrimoni», reflexiona.

Una elit mundial

Poder mostrar la marca de patrimoni de la humanitat és un privilegi que tenen uns pocs centenars de llocs del món. A Catalunya hi ha 16 espais o esdeveniments integrats en aquesta elit, cap dels quals és de les comarques de Girona. En la categoria d'indrets, la llista catalana la formen el monestir de Poblet, l'arquitectura romànica de la vall de Boí, les restes romanes de Tarragona, l'art rupestre d'Ulldecona, Cogul i Os de Balaguer (jaciments integrats al grup de l'art rupestre de l'arc mediterrani, junt amb pintures del País Valencià i Andalusia), l'església i la cripta de la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló), i el parc Güell, la casa Vicens, la Pedrera, el palau Güell, el Palau de la Música Catalana, l'hospital de Sant Pau, la façana i la cripta de la Sagrada Família i la Casa Batlló de Barcelona.

En la modalitat de patrimoni oral i immaterial de la humanitat només figura la Patum de Berga, amb la distinció d'obra mestra.

Els castellers, sí

La via més curta perquè les comarques de Girona tinguin alguna representació a les llistes del patrimoni de la humanitat de la Unesco és, ara per ara, a través de les colles castelleres. A la tardor d'aquest any se sabrà si l'organisme internacional accepta la proposta del Departament de Cultura, la coordinadora de colles castelleres, la revista Castells i el Centre Unesco de Catalunya –recollida oficialment el mes d'agost passat pel Consell General de Patrimoni Històric de l'Estat, després d'un llarg procés– que els castells siguin considerats patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. Per poder arribar a la llista que l'Estat elevarà a la Unesco, la proposta va tenir el suport unànime del Parlament. Es calcula que l'activitat castellera aglutina unes 7.000 persones repartides en unes cinquanta colles. A les comarques de Girona n'hi ha quatre: la Colla Castellera de Figueres, els Marrecs de Salt, els Xerrics d'Olot i els Xoriguers de la UdG.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.