Societat

JAUME CLARAMUNT

COORDINADOR DE REAGRUPAMENT A L'ALT PENEDÈS

«Si són incapaços d'acceptar l'Estatut, com pretenem tenir concert econòmic?»

Té 49 anys i està convençut que cada dia que passa la independència és més present en l'ideari col·lectiu dels catalans. Considera que en el context actual la defensa del concert econòmic és un exercici de cinisme de CiU

La sentència de l'Estatut i l'actual context polític demostren per a Reagrupament que la via de la negociació s'ha esgotat.

–Què es pot fer en aquest context?
–«En aquests moments, la impossibilitat d'entendre'ns amb Espanya és evident. L'única via possible és avançar cap a la independència. Per tant, hem de treballar per fer entendre els beneficis econòmics i culturals de tenir un estat propi.»
–Durant anys, Catalunya ha treballat per buscar una via d'acord, de respecte mutu...
–«Sí, però el mateix Jordi Pujol, que va defensar aquest via, reconeix que ha fracassat. Era una aposta política per millorar Espanya, amb l'esperança que ens tractessin millor, però això és impossible: dos no s'entenen si un no ho vol. I els espanyols no ho volen. No ho han volgut mai, però ara menys que abans. Es comporten com a nous rics i no volen avançar per la via d'un estat plurinacional.»
–CiU defensa el concert econòmic com una sortida en vista de la falta de voluntat d'entesa d'Espanya.
–«Això és un acte de cinisme. Si són incapaços d'acceptar l'Estatut, com podem pretendre que ens acceptin el concert econòmic... o el referèndum sobiranista. Aquesta és una proposta d'ERC que tampoc no ens permet avançar.»
–Són molt pessimistes...
–«No. Som molt optimistes. L'independentisme no ha tingut mai un suport tan clar i convençut. L'única via és continuar per aconseguir un estat que vetlli pels nostres interessos; que aprofiti la capacitat que tenim com a país... A més, l'Estat espanyol sembla que estigui vivint una situació apocalíptica: retallen les pensions, abaixen els sous i el govern espanyol diu que s'han d'estalviar 15.000 milions d'euros. Si els catalans cada any els donem 22.000 milions d'euros... I tot i haver de prescindir d'aquests diners cada any, tenim capacitat per tirar endavant. Si tinguéssim un estat propi seríem la quarta nació a Europa quant al PIB. El salt qualitatiu del país seria brutal.»
–Les últimes enquestes que s'han fet donen un elevat percentatge de ciutadans favorables a la independència.
–«Que el 40% de la població sigui partidària de la independència és molt bo. Els últims processos independentistes que s'han viscut a Europa no tenien un punt de partida tan clar.»
–Quin paper tenen les consultes independentistes per fer pedagogia en aquest sentit?
–«Ara hi ha poca gent que et pugui discutir els avantatges de la independència. Fa uns anys, havies de justificar que fossis independentista i ara no hi ha cap argument pràctic per defensar la continuïtat dels lligams amb Espanya.»
–Què passa, doncs. Per què els partits insisteixen en la via de la negociació?
–«Ens falta vèncer la por. En una societat que ha estat colonitzada i sotmesa durant 300 anys, el primer que s'ha de vèncer és la moral de l'esclau. Però si mires al voltant, hi ha nacions amb menys potencial que Catalunya que se'n surten de conya.»
–A la por que la societat catalana pot tenir d'alliberar-se d'Espanya, no s'hi ha d'afegir la dels espanyols de perdre una gran font d'ingressos?
–«La bel·ligerància que demostren contra l'independentisme català és per amagar la feblesa en què es troben. En el moment que els catalans deixem de ser els benefactors de l'Estat, Espanya quedarà al seu lloc. Però per amagar-ho es mostren arrogants i prepotents.»
–Les amenaces del boicot econòmic fins ara han funcionat.
–«Ens han encomanat un complex psicològic: tenim la sensació de poca fortalesa i poca capacitat, quan som una nació que hem superat situacions de precarietat molt dures: la llengua n'és una prova. En el fons, ells ens poden amenaçar amb un boicot, però qui té la capacitat real per fer boicot som nosaltres. Els espanyols venen molts més productes a Catalunya que no pas els catalans a Espanya.»
–Reagrupament ha repartit tríptics per la comarca en què fa referència a la recuperació del sentit comú. S'ha perdut el seny?
–«El tenim mal enfocat. És hereu d'una situació pensada per a Espanya. El seny era no trencar la vaixella, però amb la globalització i l'entrada de Catalunya als mercats internacionals ha canviat. Ara hauríem de ser capaços de marcar el que és bo pel negoci del país i decidir: o dissoldre'ns com a Catalunya i renunciar a ser catalans, o constituir-nos com a estat i aplicar les polítiques econòmiques, educatives i lingüístiques que ens interessin a nosaltres. En aquest moment patim l'assumpció d'unes polítiques que no tenen res a veure amb la realitat catalana. Una prova és la creació d'aquests grans grups de caixes i bancs, que responen a les necessitats d'especulació financera de l'Estat espanyol, quan Catalunya té una economia basada en els serveis i l'economia productiva.»
–Com plantejaran la campanya electoral?
–«Farem una llista electoral unitària que vagi al Parlament a proclamar la independència. És com es fa: la proclames, la constitueixes i fas un referèndum. No hi ha cap altra formació que hagi posat una data segura per a la proclamació de la independència. L'única que ho ha fet és Reagrupament.»
–Però en funció de quins siguin els resultats, pot ser que s'hagi de negociar aquesta data en pactes amb altres formacions.
–«Nosaltres no defugirem dels pactes, hi hauran de ser i ens hi trobaran per avançar cap a la independència i la regeneració democràtica. Ara ja hi ha unes forces polítiques que es diuen sobiranistes i no ho fan. Per tant, tot el que no ens faci avançar cap aquí no ens serveix. Hem de tenir la força suficient per fer entendre que el que demana el país és això. Un altre escenari ens permetrà subsistir com a nació però ens afeblirà com a país.»
–És el que passa amb les caixes?
–«Sí. I això té un límit. Aguantar tot el que hem aguantat també té un preu. No estem immunitzats. Tant la llengua com el país han estat capaços de subsistir, però cada vegada tenim menys eines: la cultura, la història...»

«L'objectiu és fer independentistes»

En els últims mesos la coordinadora de Reagrupament a l'Alt Penedès ha organitzat actes i presentacions de llibres amb la reivindicació com a denominador comú. Els convidats són afins a diferents partits i no necessàriament «amics» de Reagrupament. «No ens preocupa massa», diu Jaume Claramunt; «el nostre objectiu no és fer reagrupats, sinó fer independentistes». Com més clara tingui la gent la idea de la independència més ajudaran en la tasca global del país. Claramunt recorda que Reagrupament no es presentarà a les eleccions municipals –«ja estem ben servits d'opcions»– i que la seva tasca s'acabarà el dia que Catalunya proclami la seva independència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.