«Si són incapaços d'acceptar l'Estatut, com pretenem tenir concert econòmic?»

–«En aquests moments, la impossibilitat d'entendre'ns amb Espanya és evident. L'única via possible és avançar cap a la independència. Per tant, hem de treballar per fer entendre els beneficis econòmics i culturals de tenir un estat propi.»

–«Sí, però el mateix Jordi Pujol, que va defensar aquest via, reconeix que ha fracassat. Era una aposta política per millorar Espanya, amb l'esperança que ens tractessin millor, però això és impossible: dos no s'entenen si un no ho vol. I els espanyols no ho volen. No ho han volgut mai, però ara menys que abans. Es comporten com a nous rics i no volen avançar per la via d'un estat plurinacional.»

–«Això és un acte de cinisme. Si són incapaços d'acceptar l'Estatut, com podem pretendre que ens acceptin el concert econòmic... o el referèndum sobiranista. Aquesta és una proposta d'ERC que tampoc no ens permet avançar.»

–«No. Som molt optimistes. L'independentisme no ha tingut mai un suport tan clar i convençut. L'única via és continuar per aconseguir un estat que vetlli pels nostres interessos; que aprofiti la capacitat que tenim com a país... A més, l'Estat espanyol sembla que estigui vivint una situació apocalíptica: retallen les pensions, abaixen els sous i el govern espanyol diu que s'han d'estalviar 15.000 milions d'euros. Si els catalans cada any els donem 22.000 milions d'euros... I tot i haver de prescindir d'aquests diners cada any, tenim capacitat per tirar endavant. Si tinguéssim un estat propi seríem la quarta nació a Europa quant al PIB. El salt qualitatiu del país seria brutal.»

–«Que el 40% de la població sigui partidària de la independència és molt bo. Els últims processos independentistes que s'han viscut a Europa no tenien un punt de partida tan clar.»

–«Ara hi ha poca gent que et pugui discutir els avantatges de la independència. Fa uns anys, havies de justificar que fossis independentista i ara no hi ha cap argument pràctic per defensar la continuïtat dels lligams amb Espanya.»

–«Ens falta vèncer la por. En una societat que ha estat colonitzada i sotmesa durant 300 anys, el primer que s'ha de vèncer és la moral de l'esclau. Però si mires al voltant, hi ha nacions amb menys potencial que Catalunya que se'n surten de conya.»

–«La bel·ligerància que demostren contra l'independentisme català és per amagar la feblesa en què es troben. En el moment que els catalans deixem de ser els benefactors de l'Estat, Espanya quedarà al seu lloc. Però per amagar-ho es mostren arrogants i prepotents.»

–«Ens han encomanat un complex psicològic: tenim la sensació de poca fortalesa i poca capacitat, quan som una nació que hem superat situacions de precarietat molt dures: la llengua n'és una prova. En el fons, ells ens poden amenaçar amb un boicot, però qui té la capacitat real per fer boicot som nosaltres. Els espanyols venen molts més productes a Catalunya que no pas els catalans a Espanya.»

–«El tenim mal enfocat. És hereu d'una situació pensada per a Espanya. El seny era no trencar la vaixella, però amb la globalització i l'entrada de Catalunya als mercats internacionals ha canviat. Ara hauríem de ser capaços de marcar el que és bo pel negoci del país i decidir: o dissoldre'ns com a Catalunya i renunciar a ser catalans, o constituir-nos com a estat i aplicar les polítiques econòmiques, educatives i lingüístiques que ens interessin a nosaltres. En aquest moment patim l'assumpció d'unes polítiques que no tenen res a veure amb la realitat catalana. Una prova és la creació d'aquests grans grups de caixes i bancs, que responen a les necessitats d'especulació financera de l'Estat espanyol, quan Catalunya té una economia basada en els serveis i l'economia productiva.»

–«Farem una llista electoral unitària que vagi al Parlament a proclamar la independència. És com es fa: la proclames, la constitueixes i fas un referèndum. No hi ha cap altra formació que hagi posat una data segura per a la proclamació de la independència. L'única que ho ha fet és Reagrupament.»

–«Nosaltres no defugirem dels pactes, hi hauran de ser i ens hi trobaran per avançar cap a la independència i la regeneració democràtica. Ara ja hi ha unes forces polítiques que es diuen sobiranistes i no ho fan. Per tant, tot el que no ens faci avançar cap aquí no ens serveix. Hem de tenir la força suficient per fer entendre que el que demana el país és això. Un altre escenari ens permetrà subsistir com a nació però ens afeblirà com a país.»

–«Sí. I això té un límit. Aguantar tot el que hem aguantat també té un preu. No estem immunitzats. Tant la llengua com el país han estat capaços de subsistir, però cada vegada tenim menys eines: la cultura, la història...»