Societat

Festa d'interès nacional

El Tribunal Constitucional acaba de dir que no som de cap manera una nació, però nosaltres com si res, perquè ho som i nosaltres decidim. L'11 de Setembre seguirà sent la Diada Nacional, el Teatre que havia de ser d'en Flotats serà el Teatre Nacional de Catalunya i aviat, si les gestions prosperen, les Santes serà declarada festa d'interès nacional.

Les Santes, ho hem dit moltes vegades, és una festa molt ben muntada. Comença de manera suau i gairebé imperceptible el dia 24 de juliol amb una nocturna cantada d'havaneres i amb melodies marineres, i a partir d'aquest moment es produeix un crescendo molt ben conduït que culmina la nit del dia 27, festivitat de les patrones i pinyol central de la festa. Fins al 29 encara queden dos dies que es van baixant lentament. Un narrador no hauria escrit un guió més correcte i clàssic. Enmig hi ha actes per a tothom i alguns, com ara el Desvetllament Bellugós, les dormides de gegants i la gran ruixada de després del correfoc, són de creació autòctona i molts pobles els volen imitar. Una festa així, que s'ha convertit en un referent per a altres festes, que té un nom propi que coneix tothom, les Santes, i que ha creat tradicions que alguns tenen per ancestrals i que són de fa quatre dies o sigui trenta anys, mereix aspirar a la categoria de festa tradicional d'interès nacional que concedeix la Generalitat. Jo no sé ben bé què comportarà la distinció més enllà del caient honorífic. Potser hi haurà més recursos econòmics? Ja poden comptar. Potser més promoció i més afluència de gent? En tot cas, que sigui la justa perquè la festa no se'ns escapi de les mans. En el camp artístic hi ha actors i altra gent que comença el declivi quan reben el primer premi.

També es vol que els gegants de Mataró, amb el patriarca Robafaves al davant, tinguin una consideració especial. La mateixa que la Missa de les Santes de mossèn Manuel Blanch que s'interpreta cada 27 de juliol al matí a la basílica de Santa Maria. El que és estrany és que aquesta composició única en la història de la música catalana i la seva interpretació també única no tinguin ja ara i des de fa temps un tracte especial i de privilegi i figurin com unes de les aportacions capitals de Mataró a la cultura nacional. He dit nacional.

Si al final la Missa obtingués la distinció, llavors sí que exigiríem diners per mantenir-la. El pobre rector de Santa Maria, mossèn Joan Barat, s'estalviaria de pidolar cada any en acabat l'ofici i podria centrar els esforços petitoris en la restauració del temple, un bé patrimonial arquitectònic –“la catedral del Maresme”, en diu el cardenal Sistach– que ha de lluitar amb l'avarícia dels mataronins. Caixa Laietana és la principal sufragadora de les obres i de la Missa. A veure si des que s'ha ajuntat amb Caja Madrid se li nota un esforç superior. Ja han pensat a convidar el senyor Rodrigo Rato a l'audició de la Missa per després passar-li la bacina?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.