Societat

La junta dels Xiquets de la Vila d'Alcover acorda en assemblea la dissolució de l'entitat

La colla alcoverenca plega coincidint amb els 25 anys de la seva fundació

«Ho hem intentat tot», deia l'Antonio Yusyús, actual president de l'entitat alcoverenca. «Durant un any vam col·laborar amb els Torraires de Montblanc. Ens donaven suport mútuament als assajos i hi havia un compromís. També vam intentar reclutar excastellers i gent nova per als assajos... però cap d'aquestes solucions no ha resolt el problema.»

Mentrestant la falta de motivació i el desencís dels castellers alcoverencs han anat guanyant terreny i en els darrers anys han estat tan acusats, que no es disposava ni de dosos, ni de terços... per assentar un castell, la qual cosa els ha condicionat molt a l'hora de fer els assajos i evidentment a l'hora de plantejar les actuacions.

Segons el president de la colla, el desenllaç ha vingut perquè, «malauradament, a Alcover no hi ha ganes de fer castells».

No s'ha fet pinya

Per molts castellers veterans, aquesta determinació de la junta presa en l'assemblea de divendres passat ha estat com un malson, i lamenten que sigui una realitat. Però és precisament aquest col·lectiu –deia Yusyús– el que no ha sabut promoure l'activitat, ha envellit amb la colla. El relleu generacional és clau per donar continuïtat a qualsevol entitat», puntualitzava.

Tot i els alts i baixos, els de la camisa granada també van viure la seva època daurada i això va ser a mitjan anys noranta, ja que el 5 d'octubre del 1997 van carregar per primer cop el dos de set, per la festa major d'hivern. Després en van carregar dos més, a Reus aquell mateix any i a la fira de Vila-rodona l'any següent. El seu únic 4 de 8 el van carregar el 6 de novembre del 1994 a la fira de Vila-rodona, castell que un mes abans van deixar en intent en el marc de la festa major alcoverenca.

Crònica d'una mort anunciada

c.g.

En els últims anys la colla dels Xiquets de la Vila d'Alcover ha vist com de mica en mica anaven minvant els seus efectius i la seva activitat. Després del castell de sis amb pilar per la festa major, l'octubre del 2007 van passar a la passivitat total, que els ha deixat immersos en una profunda crisi els intents per sortir de la qual no han donat els fruits que s'esperaven. El que ha succeït, doncs, ha estat la crònica d'una mort anunciada. Dels 250 socis que té actualment l'entitat, divendres van assistir a l'assemblea en què es decidia el futur de la colla tan sols onze... El moment de tancar les portes, d'abaixar la persiana, arriba, però ho fa en mal moment, ja que és tot just quan la colla compleix 25 anys.