Societat

La contra

Pau amb accent femení

El flamant Institut Català Internacional per la Pau inaugura dilluns a Olot l'exposició ‘Paraules descalces' sobre el paper de les dones en la resolució de conflictes bèl·lics

Ibtisam Omraam El-Zaanin, Arabiya Shawamreh, Angela Godfrey-Goldstein, Itaf Awad, Tal Haran, Naela Okeh, Sahar Vardi, Amal Tawfio Hamad, Tahany Al-Abed Al-Bream, Amal Khreisheh, Molly Malekar, Mariam Ikermawi i Nurit Peled. No els sonen de res aquests noms? I els conceptes d'esperança, dret, llibertat, equanimitat, contrainformació, vida, resistència, treball, justícia, diàleg, creuar fronteres? Si no els dono cap més pista, només poden tenir la certesa que totes són dones i amb una mica d'intuïció determinaran que una part important tenen nom àrab o bé jueu. Saben què tenen en comú a part del fet de ser dones? Doncs, que són dones que treballen activament per la pau a l'Orient Mitjà des dels seus àmbits, a la seva manera i des de la seva realitat. El cosmopolita artista olotí Dani Lagartofernández ha retratat aquestes dones en un viatge que ha fet a Gaza i, per encàrrec de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), n'ha fet una exposició amb les seves fotos destacant una paraula –els conceptes abans reflectits– per posar en relleu allò que promou i sintetitza la seva lluita. Totes estan descalces en senyal d'autenticitat.

Abans de ser retratada, Ibtisam, guanyadora d'un escó municipal a Gaza, diu que l'esperança no es pot perdre mai, fins i tot en un context en el qual sembla que no hi ha sortida. Arabiya, a qui les autoritats israelianes han destruït diverses vegades la casa, recorda que per a una dona palestina perdre la casa significa perdre el seu món. Godfrey, que treballa per al comitè israelià contra la demolició de les cases, lamenta l'aixecament del mur d'Abu Dis i diu que cal passar al costat dels desposseïts per ser la veu dels muts, dels sords, dels febles sense esperança. Itaf, que facilita les trobades entre dones jueves i palestines, constata que moltes dones jueves estan disposades a entrar en un procés curatiu sense polítics pel mig, tot i que ella diu que no pot oblidar les reivindicacions legítimes del seu poble. Tal Haran, que pertany a una organització que vigila el comportament dels soldats israelians als punts de control, aposta per lluitar contra la “militarització de l'ànima”. Odeh, que és una treballadora social, afirma que els canvis han de començar a casa de cadascú. Vardi es declararà objectora de consciència per no haver d'entrar a fer el servei militar israelià, diu que és la seva manera de lluitar contra l'ocupació. Tawfio, una de les líders de Fatah a la franja, reivindica la seva condició de dona, d'ésser amb drets humans.

Khreisheh, directora del Palestinian Working Women Society for Development, lamenta que l'ocupació allargui el sistema patriarcal que relega les dones a ser el sector social més vulnerable. Malekear, directora de Bat Shalom, parla dels marges indefinits com a activista i com a dona. Ikermawi, directora del Jerusalem Center of Women, afirma que derrocar el mur és una qüestió de justícia. I la professora universitària Nurit Peled demana a les dones palestines que siguin les seves germanes. L'exposició, amb motiu del Dia Internacional de la Pau a les Escoles i que té forma de quatres columnes gegants amb les fotos, es podrà veure al davant de l'ajuntament entre el dilluns vinent i el 8 de febrer. El 29 de gener, al Casal Marià d'Olot, es presentarà el documental Om Mohammad, sobre el dia a dia d'una dona palestina. El seu fill, testimoni de la franja de Gaza, parlarà de la situació a la zona.

“Per què adoro Palestina? Perquè és el meu país i el porto al cor”, sentencia Tahany, mare de set fills i amb l'home a l'atur. Ella, una de les retratades, és segurament qui millor sintetitza el paper vital de les dones en un conflicte bèl·lic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a