Societat

Educació

Vestir a l'escola

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, posa sobre la taula la conveniència d'obrir el debat sobre l'uniforme escolar

Els experts sostenen que la vestimenta igualitària impedeix que els alumnes expressin els gustos

L'uniforme suposa un estalvi per a les famílies i fomenta la pertinença a un grup

Els experts coincideixena dir que hi ha discussions educatives més cabdals
que la de la uniformitat

Una adolescent reflexiona sobre els límits en la manera de vestir als centres escolars: “No veig gaire bé que algú porti una samarreta amb el lema Sóc antiespanyol”. Un altre alumne que participa en la sessió dirigida per Joan Canimas, coordinador científic de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social de la Fundació Campus Arnau d'Escala, li respon que el fet de “portar aquesta samarreta és llibertat d'expressió”. La noia li rebat: “Pensaries el mateix si portés el lema Sóc antihomosexual?”. Canimas, que és doctor en filosofia i llicenciat en pedagogia, posa aquesta discussió com a exemple per oposar-se a l'uniforme escolar: “Si el que volem als centres és la pau dels cementiris...”. “L'argument a favor de l'uniforme que diu que així s'evita el conflicte no em convenç perquè precisament el conflicte és aprenentatge”, sosté.

El debat sobre l'uniforme escolar es reobre cíclicament i, en aquesta ocasió, ha estat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, qui ha posat sobre la taula la conveniència de recórrer a la vestimenta igualitària per evitar les diferències entre l'alumnat. Concretament, les últimes declaracions de la consellera sobre aquesta qüestió les va realitzar ahir mateix a l'agència ACN.

Charo Mora, professora d'història de la moda a l'Escola Superior de Disseny (ESDI), recorda que els uniformes es van inventar per eliminar qualsevol tipus de diferència i la seva implantació va ser de molta utilitat durant la generalització de l'escolarització. Així s'explica que la vestimenta igualitària encara sigui la majoritària en els països subdesenvolupats, “on l'uniforme ajuda a dignificar als nens que viuen en barraques”. A Catalunya, “quan hi ha problemes d'aparença dins de les escoles, per exemple per raons de diferències culturals dins de l'aula, i el professorat no té recursos per gestionar-los, l'uniforme és una excel·lent solució”, afirma Mora. També explica que, com a contrapartida, la vestimenta igualitària “castra la via expressiva”.

Aquest és un desavantatge que també esmenta Magdalena Rivero, professora de psicologia evolutiva i de l'educació de la Universitat de Barcelona (UB). “La roba és un element més de l'expressió de la personalitat, tant de les famílies a l'hora d'educar com dels menors a l'hora d'expressar els seus gustos en els colors, en els personatges infantils, etc.”, comenta. No obstant això, Rivero destaca que “l'uniforme no és un element definitiu ni crucial en la construcció de la personalitat i, per tant, es pot abordar el debat sense dramatismes”.

Lourdes Nadal, directora de l'Institut Superior d'Estudis Psicològics (ISEP) Clínic de Granollers, considera que hi ha aspectes més importants en l'àmbit educatiu que la discussió sobre l'uniforme escolar. A l'hora de prendre una posició, però, Nadal ho té clar: “Hem d'educar en la diversitat perquè l'escola no és una bombolla diferent a la societat”. En aquest sentit, Nadal aposta per “potenciar la cohesió, treballant les diferències individuals de cadascú”.

Pel que fa als avantatges, la professora Rivero esmenta que l'uniforme fomenta la imatge de col·lectiu i fa sentir als alumnes part d'un grup. D'altra banda, l'estalvi per a les famílies, tant de diners com de maldecaps, és un altre dels factors a favor de la vestimenta igualitària. “Des del punt de vista econòmic, surt rendible i, a més, desapareix la preocupació de quina roba s'ha de portar a l'escola”, incideix Rivero.

Més enllà de les opinions a favor i en contra, el debat sobre els límits en la manera de vestir als centres està obert. Les sessions dirigides per Canimas, en què han participat alumnes de 14 a 17 anys, són l'última fase d'un treball sorgit arran del neguit d'un grup de professors d'institut, “no tant per la carn que s'ensenya com per alguns eslògans que s'exhibeixen”, segons aclareix. Per la seva banda, Mora hi afegeix que la indumentària als centres és un reflex de la societat: “La gent va a treballar vestida d'una manera molt més relaxada, i això no és ni bo ni dolent, sinó una realitat”.

55
per cent
és el percentatge de centres escolars públics dels EUA que apliquen algun tipus de codi en la vestimenta dels alumnes.
7,40
euros
és el preu mitjà d'un uniforme a l'Àfrica, on no es permet als alumnes accedir a l'escola sense aquesta peça de roba.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a