Societat

La relaxació a l'aula millora el clima escolar

L'objectiu dels centres és afavorir l'aprenentatge a classe sense recórrer a l'autoritarisme

Els estudiants que millor es relaxen, pugen les notes

Les tècniques de relaxació també serveixen per impartir matèries

“Poseu cames i peus junts, tanqueu els ulls, respireu profundament i... deixeu-vos anar.” Aquest és el mètode de relaxació que el professor Alexandre Urpí utilitzarà de nou, a partir del 12 de setembre, en les classes de música que imparteix a l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú. El curs passat, durant l'experiència pilot, Urpí va comprovar que “els alumnes arribaven esverats del carrer o de l'hora del pati i, d'aquesta manera, s'aconseguia que canviessin l'estat anímic i físic sense recórrer a la via del terror”, explica.

L'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú és un dels centres que participa en el programa Treva (Tècniques de Relaxació Vivencial Aplicada a l'Aula), que impulsa Luis López, a través del Grup de Recerca d'Orientació Psicopedagògica (GROP) de la Universitat de Barcelona (UB). La tesi doctoral de López sobre la incidència de la relaxació, va evidenciar una correlació entre l'aplicació d'aquestes tècniques i la millora del clima a l'aula.

En el cas d'estudiants amb més competències emocionals, és a dir, amb més facilitat per relaxar-se, també es va detectar un augment del rendiment escolar. “Els alumnes que es relaxen millor, aprenen millor i, al final de curs, milloren les notes”, explica López. Si bé la incidència en el rendiment escolar encara depèn molt de les aptituds inicials de l'alumne, tant els resultats de la tesi –que recull l'experiència amb 420 estudiants de 12 a 18 anys de l'Institut Mediterrània (Castelldefels)– com l'experiència a l'Escola Pia, demostren una millora del clima a l'aula.

Menys amonestacions

“El curs passat es va reduir el nombre d'amonestacions. Per exemple, durant el primer trimestre només en vam imposar sis quan el curs 2009/2010 vam ser una vintena”, destaca Urpí. En l'anàlisi realitzat a l'Institut Mediterrània, el 80% dels alumnes va considerar útil practicar tècniques de relaxació i set de cada deu van afirmar que havien aconseguit una major concentració a classe. Poc més de la meitat, a més, van assegurar que se sentien amb més energia per fer front a les tasques acadèmiques. “Els continguts educatius no tenen en compte que durant l'adolescència baixen les competències emocionals i als alumnes els costa més relaxar-se”, afegeix López.

Per això és important, en opinió de l'investigador de la UB, que el professorat aprengui les diferents tècniques de relaxació i les apliqui en el moment que ho consideri necessari “com un recurs psicopedagògic més”. El programa Treva difon dotze tècniques de relaxació vivencial a l'aula. Una d'elles, la visualització, “és molt útil en l'aprenentatge de llengües, geometria i plàstica”, detalla López.

Altres tècniques, com la de l'astronauta, permet crear un bon clima a l'aula. “En les pràctiques de laboratori, relaxa molt als alumnes preparar tot l'instrumental fent veure que estan sense gravetat”, recorda López.

Amb una simple audició de música amb ulls tancats durant uns minuts, també n'hi ha prou per notar el canvi. És l'experiència del professor Urpí que, després d'un parell de mesos incorporant aquestes tècniques, va millorar la relació amb els alumnes, especialment amb els de quart d'ESO. “Me'ls vaig fer meus, perquè quan tens els estudiants més tranquils i relaxats, és més fàcil parlar-los més obertament, hi ha una relació més fluïda entre alumne i professor i pots portar la classe cap a on tu vols, ets realment el conductor”, explica satisfet. Després dels bons resultats obtinguts, l'Escola Pia estendrà aquest curs 2011/2012, el programa Treva a tota la secundària i el batxillerat. També preveu ampliar-lo en un futur als cicles d'infantil i primària.

Dotze tècniques

Els professors han rebut formació, a càrrec de López, de les dotze tècniques de relaxació (autoobservació, respiració, visualització, silenci mental, veu i parla, relaxació muscular, sentits, postura, energia, moviment, enfocament i centrament). López reconeix que hi ha un sector docent que “rebutja les tècniques que tenen a veure amb el món de la psicologia”: “Però el debat està entre si els professors som instructors o educadors.”

En canvi, hi ha casos, com el d'Urpí, en què la relaxació es veu com una tècnica per captivar un alumnat tan difícil com el d'ESO. “L'adolescent ha de veure que prediques amb l'exemple i explicar-li el perquè de les coses”, reflexiona. En aquest sentit, López afegeix que “els estudiants no són robots i, per tant, s'ha de buscar el mètode més adequat per tractar-los”.

51
per cent
dels alumnes se senten amb més energia per afrontar les tasques acadèmiques, segons la tesi de Luis López.

Tècniques per educar en la calma

Respiració:

Durant tres minuts, l'alumne ha de sentir la frescor de l'aire en el nas a l'inspirar, i la calor a l'expirar.

Visualització:

L'estudiant ha d'imaginar-se un paisatge ideal amb tots els detalls sensorials possibles.

Silenci mental:

Amb els ulls tancats, l'alumne ha d'imaginar una pantalla (blanca o negra) on projecta nombres de l'1 al 7 durant cinc o sis segons.

Moviment:

Els adolescents preparen el material de classe amb moviments tan lents com sigui possible, com si fossin astronautes a l'espai.

Sentits:

Consisteix a realitzar estimulacions de cada sentit. Per exemple, escoltar música suau (oïda).

Relaxació muscular:

L'alumne s'imagina que penja del sostre i va tallant els fils, un per un, tot sentint l'atracció de la gravetat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a