Societat

ciència

Els secrets de la diabetis, a la necròpoli romana de Tarragona

Un projecte europeu amb la participació de l'ICAC analitzarà l'ADN de més de 2.000 cossos d'època tardoimperial

L'objectiu és buscar-hi l'arrel d'una forma d'aquesta malaltia endèmica a la zona

Les restes arqueològiques de la Tàrraco romana no sols guarden informació sobre el passat imperial de la ciutat de Tarragona. Un projecte europeu d'investigació, en el qual participa l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), hi buscarà a partir d'aquesta tardor respostes per a la medicina actual. En concret, els 2050 cossos d'entre els segles III i VI que es van localitzar a la necròpoli paleocristiana de la ciutat, a la vora del riu Francolí, se sotmetran ara a una anàlisi d'ADN per tal rastrejar l'origen de la presència endèmica de la diabetis de tipus 2 a Tarragona.

Aquesta malaltia, que té un origen genètic, es diferencia de la diabetis de tipus 1 pel fet que els que la pateixen ho fan a partir dels 40 anys i, a més, en principi no necessiten injeccions d'insulina. A Tarragona, i també a Catalunya, aquesta varietat planteja la incògnita de la seva elevada presència, que ara s'intentarà resoldre investigant els avantpassats potser més famosos dels tarragonins a la recerca de la seva continuïtat històrica.

Aquesta investigació serà la protagonista de la línia catalana del projecte europeu Medigene, que coordina la Universitat de Montpeller, i en el qual aquí participaran, a banda de l'ICAC, el centre de recerca biomèdica sobre diabetis Ciberdem i la UAB. En total, la iniciativa tindrà un pressupost de tres milions d'euros.

“Serà el primer cop que es crea un banc d'ADN de l'antiguitat. Això obre la via a molts altres estudis, a banda d'aquesta investigació en concret”, va destacar ahir la directora de l'ICAC, Isabel Rodà. Els cossos que s'analitzaran es conserven entre les instal·lacions de la necròpoli paleocristiana de Tarragona (tancada al públic des del 1994) i els magatzems del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), que ha col·laborat també en la iniciativa. L'arqueòleg de l'ICAC Josep Maria Macías serà l'encarregat de coordinar la tasca de recerca arqueològica que es desenvoluparà en el projecte.

Actualment ja s'està treballant en la classificació de les restes humanes que s'analitzaran, i de les quals s'obtindrà la informació genètica a partir de les dents o els caps del fèmur. El mes vinent està prevista la primera reunió de totes les parts implicades en aquest projecte d'abast europeu a Montpeller, i la recerca de camp es calcula que s'allargarà durant tres anys.

La directora de l'ICAC, entitat d'on ha sorgit la iniciativa de combinar passat romà i biomedicina, va subratllar la importància que es desenvolupi una arqueologia que “connecti amb el món actual”.

LA XIFRA

3
milions
és el pressupost del projecte europeu Medigene. A Tarragona la recerca durarà tres anys.

Posar cara a una família de Tàrraco

L'ICAC vol aprofitar el projecte per estudiar un petit mausoleu familiar que es va localitzar sota l'amfiteatre romà de Tarragona, i on hi ha enterrats vuit o nou persones que van viure entre els segles II i III. L'objectiu és poder analitzar els vincles familiars entre aquests morts i aconseguir també la seva reconstrucció facial. Tarragona és una de les ciutats amb més restes romanes sobre el món de la mort, amb la necròpolis paleocristiana més extensa conservada de l'Imperi Romà d'Occident.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a