Societat

Rosa V.

Mare al camp de refugiats d'Elna el 1939

“Jo tenia la clau del rebost a la Maternitat d'Elna”

Com era el camp de Sant Cebrià?

Era el camp per als casats, on vaig anar jo. Ens van demanar els papers i portàvem la partida de casament. Van fer uns barracons amb 2 m² per a cada matrimoni.

Què menjaven?

Api bullit de dinar i api bullit de sopar. Alguna vegada hi havia algun cigró. I al matí, aigua amb llet, o llet amb aigua. I el pa, de 21 dies.

Quant de temps hi va estar?

Gairebé un any. En aquest temps vaig quedar encinta. Nosaltres pensàvem que ja no aniria. Allò que passa. I mira, vaig quedar encinta. A tot això, la senyoreta Isabel... Gairebé no puc enraonar perquè aquesta senyora a mi... Ha estat com una mare meva.

Com la van venir a buscar?

Amb cotxe. Al principi, venia amb una bicicleta al camp i s'enduia les senyores dalt del remolc. Quan estàvem de set mesos, se'ns emportava a la Maternitat per refer-nos, perquè estàvem tan endarrerides en el menjar...

No va pensar mai que el tindria al camp, el fill?

No. Al meu davant ja n'hi havia d'altres. De moment no hi vaig pensar. Però si jo tenia encara no vint anys! Com volies que pensés on havia de tenir el fill?! Ni sabia què era estar embarassada, que m'ho va dir l'altra gent. Era molt ignorant, jo.

Com recorda l'entrada a Elna?

Allà totes teníem un càrrec. L'una fregava, la que no estava tan embarassada o podia més. A la que estava més avançada li donaven una altra feina. A mi em van fer governanta. Tenia les claus de l'habitació. El menjar era tot suís.

Vol dir que tenia la clau del rebost?

Ella quan marxava em donava la clau del rebost perquè deia que si el deixava obert, com que arribaven noies que estaven molt mortes de gana, li hagueren fet un desastre.

Com va anar el part?

Ui, n'hi ha per morir-s'hi! El vaig tenir una mica difícil. Mentre hi vaig ser jo, no va haver de demanar mai cap ambulància. Jo menjava api, però el meu fill se m'ho quedava tot i va fer 4,2 quilos. Hi havia una campana i a les quatre de la matinada la van tocar.

Quan va marxar d'Elna?

Jo encara hi vaig ser més temps que les altres perquè li vaig fer gràcia o li feia falta. En vaig marxar que el meu fill ja tenia vora quatre mesos. A mi em va donar una panera plena de roba usada, un quilo de farinetes i un termos de llet. I em va acompanyar a l'estació.

Va tornar a veure l'Elisabeth?

No, vam estar en contacte per carta. El dia que va morir em va trucar l'alcalde d'Elna per fer-m'ho saber (s'emociona). Vaig sentir molt la mort de la senyoreta Isabel. Me l'estimava molt, jo. No sabeu com ens tractava, amb una amabilitat. La recordo com una marededéu. Em vaig fer un tip de plorar, perquè era una santa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a