demografia
Marc i Júlia, els noms més comuns dels nadons gironins
A les comarques gironines, la natalitat va caure per segon any consecutiu, amb 8.737 naixements
El Gironès té la taxa de naixements més alta de Catalunya, seguida del Pla de l'Estany
La natalitat a les comarques gironines, com a tot Catalunya, continua a la baixa. Les dades definitives del 2010, que ahir va fer públiques l'Idescat, situen el nombre de naixements a la demarcació en 8.737 i consoliden la tendència iniciada el 2009 i després d'uns anys en què gairebé sempre les xifres havien anat en augment. Tot i això, la davallada del 2010 no ha estat tan forta com la de l'any anterior, quan es va passar de 9.173 naixements a 8.775. Per comarques, en la majoria es repeteix la caiguda, i només al Baix Empordà, la Cerdanya i el Pla de l'Estany s'han registrat creixements. El Gironès és la que més naixements ha tingut, amb 2.575, seguida de la Selva i l'Alt Empordà amb 1.810 i 1.592, respectivament. La Cerdanya i el Ripollès, amb 176 i 227, són a la cua. Quant a les edats de les mares, 3.255 dones han tingut el fill entre els 30 i els 34 anys; 2.117, entre els 25 i els 29, i 1.755, entre els 35 i els 39. En dos casos, la mare era menor de quinze anys, i en 33 casos, major de 45.
Pel que fa a la taxa de natalitat, el Gironès i el Pla de l'Estany encapçalen el rànquing català, amb 14,5 i 14,3 naixements per cada mil habitants. D'altra banda, l'Alt i el Baix Empordà són les dues úniques comarques on se supera el 40% de mares estrangeres. Per ciutats demés de 20.000 habitants, Salt és la que té un percentatge més elevat de Catalunya, amb un 73,2%.
Finalment, i quant als noms, Marc i Júlia són els dos més posats, amb 116 i 108 casos, respectivament. Tot seguit hi ha els de Laia i Pau, amb 99 i 92 casos. Per comarques, Júlia s'imposa a l'Alt Empordà i el Ripollès, i Marc ho fa a la Selva, la Cerdanya i el Gironès.
A Catalunya la natalitat cau un 1%
A Catalunya hi va haver l'any passat 84.015 naixements, un 1% menys que el 2010, quan ja havia caigut un 4,7%. Abans hi havia hagut 13 anys d'un creixement ininterromput. De fet, només les comarques centrals i l'Alt Pirineu han viscut un lleuger increment de la natalitat, mentre que a les Terres de l'Ebre i de Ponent és on la caiguda ha estat més important. Aquesta davallada de la natalitat es nota més entre les dones autòctones i les de menys de 30 anys. Això es justifica sobretot per la reducció de dones en edat reproductiva (a causa de les anomenades generacions buides dels 80) i de la disminució de la immigració. A més, es retarda l'edat mitjana de les mares, que ara és de 31,1 anys, i un 68% dels nadons són de dones de més de 30 anys. A més, un 35,2% són fills de dones no casades.