Societat

el repunt

Associacionisme i «Ventdelplà»

«Existint com hi ha en el país una llarga tradició associativa amb espais sociorecreatius, és si més no xocant que s'hagi decidit que la funció de centre de trobada col·lectiva d'un poble es materialitzi en un bar particular»

La sèrie televisiva de llarga durada Ventdelplà es fonamenta argumentalment en les trifulgues que succeeixen a alguns dels seus il·lustres veïns. Els exteriors de la imaginària població estan rodats a Breda, a la comarca de la Selva, a la falda de llevant del Montseny, de campanar inconfusible i amb un cens d'uns 3.700 habitants. La sèrie, de notori èxit, que encadena més de quatre anys d'emissió, ha anat treballant un conjunt de personatges, alguns dels quals s'han mantingut des del primer dia, alguns altres han desaparegut o aparegut de nou i d'altres són intermitents. Els personatges són els que marquen l'estructura narrativa de la sèrie, però darrere d'ells hi traspua el rerefons del poble imaginari, la sociabilitat dels seus habitants. Una sociabilitat que té com a element més destacable el bar Tramuntana, on passen moltes coses, on tots els personatges una hora o altra hi fan cap. És el «bar» del poble imaginari, el centre de les relacions humanes. Al poble real de Breda, n'hi deu haver més, de bars, com en tot poble d'una demografia semblant o fins i tot molt més petita.

L'imaginari social del poble de Ventdelplà és si més no curiosa. En certs moments s'han succeït moviments que han conduït grups de veïns a fer activitats col·lectives, un pessebre vivent, una obra de teatre, l'edició i presentació de llibres, protestes ciutadanes, etcètera. Tanmateix, mai hi he vist cap rerefons associatiu. Sempre és una cosa molt improvisada de quatre veïns, o fruit de la providència de l'Ajuntament. El valor de la riquesa associativa d'un poble –les entitats– mai s'hi ha fet del tot present. Ni un club de futbol, ni una coral, ni un grup de teatre, ni un col·lectiu de dones, ni una associació cultural, ni un centre d'estudis, ni un grup ecologista o de defensa patrimonial, ni un centre excursionista, etcètera. Existint com hi ha en el país una llarga tradició associativa amb espais sociorecreatius, és si més no xocant que s'hagi decidit que la funció de centre de trobada col·lectiva d'un poble es materialitzi en un bar particular; que no s'hagi recollit l'extraordinari paper desenvolupat per aquell espai de sociabilitat tan important conegut encara ara com «el cafè», dependent d'ateneus, de casinos, de casals, de cooperatives, d'associacions diverses i ara fins i tot municipals.

En la sèrie han passat coses que, sent de poble, et sobten. Per posar exemples: ha de ser molt difícil que s'hagi de fer una presentació d'un llibre en un bar, perquè fins i tot en els pobles més petits, trobarem una sala o una altra per fer-ho. Equipaments nous, equipaments reformats, equipaments antics en forma de sales d'actes, teatres, cinemes, sales de ball. Quin poble, per petit que sigui, no en té cap? Assajar una obra de teatre en una casa, amb la llarga tradició del teatre amateur que existeix a Catalunya? Publicar un llibre d'història, posar exemples de recuperació documental històrica, sense que darrere hi hagi un centre d'estudis o una associació cultural?

La inexistència de l'associacionisme en el rerefons de la sociabilitat d'un poble com Ventdelplà, a través del qual s'exemplifiquen problemàtiques de la societat i del territori, va de bracet d'una curiosa visió de la pagesia, encarnada en la figura d'un pagès repatani, i tossut, no exempt d'una certa simpatia, que no té cap problema per absentar-se de la terra durant un llarg període ajudant l'amiga d'Austràlia, o en una colla de joves que es dediquen a l'agricultura ecològica, discutint més que treballant, o en la figura del jove Martí, que es veu que en un moment donat ha trobat el desllorigador per fer negoci llarg a partir del conreu de la terra i la distribució dels fruits. Quina pagesia més insòlita! Els guionistes han perdut també l'ocasió de representar la força del cooperativisme i el sindicalisme agrari. Un poble certament curiós, que serveix molt sovint per exemplificar temàtiques de la societat actual, dosificant dolçors i agrors, amb un rerefons que oblida el ric associacionisme del territori.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.