Societat

Societat

Metgesses invisibles a la Selva

Maria Lluïsa Latorre (l'Esquirol, 1961) ha fet un recull de pràctiques mèdiques femenines a Susqueda

És metgessa de capçalera a Tordera i autora de diversos llibres

En qualsevol teràpia, si hi ha la confiança del malalt en el metge, és més efectiva

“La Mercè primer va matar un conill, el va escorxar i va cobrir en Peret amb la pell. Seguidament, va repetir la mateixa maniobra amb un altre conill; en total dos. Després va posar oli a escalfar en un paella i va agafar un grapat d'ous. Amb l'oli roent va tirar un ou a la paella com si fes una truita i de seguida la va abocar ben calenta damunt el cos d'en Peret. Ho va repetir amb un altre ou, i així un ou rere l'altre fins que li va truncar la pulmonia i el noi va quedar adormit.” Aquest, per estrany que sembli, és un dels molts remeis que es feien servir a la zona de Susqueda el segle passat i que la metgessa Maria Lluïsa Latorre ha recollit al treball Pràctiques mèdiques femenines en èpoques passades a Susqueda. Com ella mateixa va explicar en una conferència a Santa Coloma de Farners, va ser gràcies a les entrevistes a veïns de Susqueda, Sant Martí Sacalm, Querós i Osor que va poder recollir tot un seguit de mètodes que utilitzaven dones que practicaven una medicina “paral·lela a l'oficial” des de final del segle XIX i fins gairebé la segona meitat del segle XX.

Per Latorre, el menys important en la seva recerca era si les cures tenien o no base científica o si eren efectives, sinó l'evidència que les dones feien pràctiques mèdiques. Les dones del seu treball de recerca “tenien malalties identificades i remeis per a cada cosa, vocació d'ajudar els altres i dedicació per fer-ho”, exposa. Defensa que, malgrat els mètodes de vegades estrafolaris que utilitzaven, les guaridores feien pràctica mèdica. “Per considerar-ho pràctica mèdica hi ha d'haver avaluació, diagnòstic, tractament i seguiment. I voluntat i vocació d'ajudar. Aquestes dones ho tenien de sobres. I la confiança de la gent, que les anaven a buscar perquè no tenien el metge allà mateix”, diu.

Amb l'inici de les universitats modernes, durant el període que va del segle XII al XVI es va organitzar i consolidar un sistema mèdic oficial que va excloure les dones dels estudis de medicina i només va deixar en les seves mans l'exercici de l'obstetrícia, explica Latorre.

El monopoli dels homes va abocar les dones a fer una medicina clandestina i paral·lela a l'oficial que cobria les necessitats de les classes més humils i de les comunitats rurals que no disposaven de metges.

Pel que fa a la confiança en les guaridores, Latorre creu que és cabdal en l'efectivitat de qualsevol tractament, i probablement per això, en gran mesura, els remeis funcionaven, segons li van relatar els avis en el seu treball d'investigació. “Qualsevol teràpia, si hi ha la confiança del malalt en el metge, segur que és més efectiva. Quan la persona confia s'allibera de tensions i angoixes”, diu. L'interès en la zona de Susqueda va sorgir arran d'una novel·la que va publicar el 2010, De Susqueda a Tübingen, diari d'una metgessa. “Volia situar la guaridora protagonista del meu llibre en un poble de Catalunya on hi hagués hagut dones acusades i penjades per bruixes, i a Susqueda van ser dues: Joana Trias i Elfrasina Puigderajols.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.