Societat

MARC MARGINEDAS

PERIODISTA ESPECIALITZAT EN EL MÓN MUSULMÀ

“A la guerra hi ha víctimes i botxins, no bons i dolents”

Excorresponsal al Magrib i a Rússia, Marc Marginedas (Barcelona, 1967) treballa a ‘El Periódico de Catalunya' i s'ha especialitzat en les tensions entre l'islam i Occident. Aquest reporter apassionat evoca a ‘Periodismo en el campo de batalla' (RBA) vivències de la feina en primera persona i les amaneix amb una punyent reflexió sobre l'ofici.
El món musulmà se sent agreujat?
El sentiment hi és, però no crec que hi hagi una voluntat de revenja cap a Occident. Els musulmans volen que la seva religió tingui més pes. “La nostra és una religió d'esclaus”, van dir-me un cop. Amb tot, la primavera àrab i el paper de Turquia fan que això estigui canviant.
Però la religió ha de tenir tant pes?
Els musulmans tenen uns valors, i de vegades senten que no són prou respectats, com en el cas de l'estat d'Israel, que Occident va situar en ple món islàmic.
Que part dels països àrabs no tingui economies capdavanteres influeix en aquesta percepció de greuge?
Sí, però una raó que explica per què el món àrab va a la cua és que fins ara l'han dirigit règims dictatorials. El món musulmà té economies fortes com Turquia i Indonèsia.
Sovint recelem d'alguns països àrabs perquè no són estats laics?
El laïcisme és una noció molt occidental. Els àrabs han de decidir quin paper ha de tenir la religió en l'estat, i l'única manera honesta de fer-ho és respectant la voluntat de la majoria, amb democràcia. Jo estic per la defensa dels drets humans i de les dones, però nosaltres no podem dir-los quin rol ha de tenir la religió en les seves societats.
Ningú preveia la revolta a Tunísia.
Ningú l'esperava perquè era un país menyspreat i no vam saber escoltar els signes que ens arribaven.
Com ara quins?
Quan era corresponsal al Magrib vaig anar-hi poc perquè havíem acceptat la imatge d'estabilitat que venia el règim. Però, si hi vas, de seguida et preguntes per què hi havia tanta repressió en un país tan semblant a l'Espanya dels setanta. Hem fet un excés d'atenció al Marroc en detriment d'Algèria i Tunísia.
Algèria és el nostre veritable veí?
Sí! És a 50 minuts de Barcelona i Espanya li compra la meitat de les importacions de gas. Però no se'n parla i, en essència, el règim algerià és com el sirià. El controlen els serveis secrets, el govern és una façana i els generals exerceixen el poder des de la independència.
Per què no se'n parla?
Algèria és vital per a Europa, com l'Aràbia Saudita ho és per als EUA. Però hi ha un seguit de crims contra la humanitat sense resoldre des de fa quinze anys. En aquest sentit, la Unió Europea és molt cínica, ve a dir que un país pot fer el que vulgui dins les seves fronteres. Ara, si té una política exterior contrària als interessos europeus, el denuncia.
La guerra i l'horror tenen hàbits?
I tant! No hi ha bons i dolents, sinó víctimes i botxins, i una suposada víctima pot esdevenir fàcilment un botxí. Ho hem vist a Líbia, on els rebels tractaven bé la premsa al principi. Jo mai havia treballat amb un accés tan lliure al front. En canvi, dies després de la mort de Gaddafi, es recuperaven pràctiques del vell règim com ara l'exigència de visat.
L'Afganistan és un altre món?
Sí, cada cop que en torno em costa habituar-me, perquè anar-hi és com aterrar a la Palestina de Jesucrist. Exportar-hi la democràcia és una quimera. L'única modernitat és que molta gent té mòbil.
Cada cop que torno de l'Afganistan em costa habituar-me, anar-hi és com aterrar a la Palestina de Jesucrist

Què s'hi pot fer a curt termini?

Evitar que torni a ser la base de gihadistes vinculats a Al-Qaida. Però té un dels governs més corruptes del món i molt del diner que hi enviem es queda en butxaques privades.

La comunitat internacional sap què hi fa realment a l'Afganistan?
Els afganesos no donen suport al govern obertament perquè pensen que els talibans poden tornar al poder. Si jo fos Obama intentaria que els afganesos no tinguessin la percepció que van tenir quan van derrotar les tropes soviètiques. En aquell moment, la comunitat internacional els va oblidar.
Què passarà a Síria?
No ho sé, però la guerra serà llarga i, encara que caigui Damasc, el president Assad pot fugir a la zona costera alauita i seguir la batalla des d'allà. A més, la presència creixent de gihadistes pot desafiar un govern democràtic post-Assad.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.