Societat

Oci

Música que capacita

Els Cracs d'Andi, un grup musical integrat per persones amb discapacitat intel·lectual, faran realitat avui el seu somni d'actuar amb el cantant Pep Sala

Fan un concert solidari a l'auditori d'Unnim de Sabadell

Els Cracs d'Andi són un grup musical un xic singular. Tots els integrants tenen algun tipus de discapacitat intel·lectual, una limitació que no els ha impedit fer realitat el somni de compartir escenari amb el seu gran ídol, Pep Sala. Actuaran aquest vespre a l'auditori d'Unnim de Sabadell en un concert solidari que s'ha pogut fer en bona part gràcies a les donacions d'entitats i particulars.

El projecte de crear el grup va néixer precisament a partir d'un altre concert, en el qual també va intervenir Pep Sala. Va ser fa vuit anys a La Faràndula. La Laia, l'Arnau i la Sònia, tots tres amb síndrome de Down, van sortir a l'escenari i van tocar amb l'excomponent de Sau La Taverna d'Old John i el mític Boig per tu. “Ells ja eren fans de Sau i a partir d'aquell moment van decidir que volien crear el seu propi grup”, explica Dolors Pallàs, mare de la Laia i presidenta de l'associació Andi-Down Sabadell, formada per familiars de persones amb discapacitat intel·lectual. De seguida van ser set, dels quals sis tenen la síndrome de Down. La setena és la Marta, la cantant, una dona cega i també amb discapacitat intel·lectual, però amb uns dots extraordinaris per a la música.

L'evolució del grup ha sorprès a tothom. Al principi tocaven tres peces. Ara tenen un repertori de 40 peces, la majoria de les quals toquen de memòria o llegint la partitura. “No ens esperàvem que arribessin on han arribat”, reconeix la Dolors.

I és que els Cracs d'Andi, que també treballen i són bastant autònoms, no han parat de tocar. Assagen cada setmana, fan classes de música individuals, han arribat a fer més d'un centenar de concerts i fins i tot han editat un CD-DVD titulat Singular i plural.

A tots, la música els ha acompanyat des de petits i ha estat un element de potenciació intel·lectual important. La Laia, per exemple, estudia piano des dels set anys –ara en té 30– i l'Arnau, de 31 anys, pot tocar fins a cinc flautes diferents. “Per a ells és molt bo perquè en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual sempre s'ha d'intentar treballar el tema de l'oci, d'un oci sa, perquè de vegades de petits estan molt pautats i quan arriben a l'edat adulta costa que tinguin una activitat de lleure que els permeti disfrutar”, explica la psicòloga Carme Brun.

És evident que Els Cracs d'Andi no tindran mai problemes per omplir el temps lliure. Estimen la música i la música els ha donat eines per créixer i evolucionar. La Laia, que aquesta nit tocarà a quatre mans el piano amb Pep Sala, ho té clar. La seva mare l'ha anat animant, empenyent, però el mèrit és tot seu. I n'està satisfeta. “Sé que quan arribi el concert estaré una miqueta nerviosa, però el tema que tocaré amb el Pep Sala, Perestroika, el domino perquè l'he tocat moltes vegades...” N'està segura. Com la resta del grup. I aquesta confiança compartida és segurament el més gran dels seus èxits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a