Societat

Els jutges catalans, líders a denegar ordres de protecció

Catalunya és la comunitat que més restringeix les mesures cautelars en les denúncies de violència de gènere, segons l'Observatori

S'han refusat el 58% aquest any, mentre a l'Estat espanyol han estat el 38%

Catalunya és la comunitat que més ordres de protecció denega a víctimes de violència de gènere. En el segon trimestre d'aquest any, es van sol·licitar 1.589 mesures cautelars i els jutges catalans en van denegar un 58%, vint punts més que la mitjana de l'Estat espanyol, segons l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, del Consell General del Poder Judicial. Darrere de Catalunya. També amb més de la meitat d'ordres denegades, hi ha tres comunitats: Cantàbria (56%), Astúries (55%) i Madrid (53%).

Francisca Verdejo, titular del jutjat de violència contra la dona número 2 de Barcelona, afirma que aquesta xifra “no marca cap tendència”. Tanmateix, l'any passat, va ser el primer que Catalunya va denegar més ordres de protecció (un 55%) que no pas en va aprovar. “Deneguem ordres de protecció perquè no es donen els supòsits que marca la llei. Potser som més estrictes. Denegar una ordre no vol dir que després no es condemni”, aclareix Verdejo, que dirigeix un jutjat de violència contra la dona des que es van crear, el 2004.

Sonia Reina, especialitzada en dret de família i violència de gènere, va més enllà. “Ara es deneguen més ordres de protecció perquè es duen als jutjats de violència de gènere problemes relacionats amb els processos de separació, com ara discussions violentes. Algunes volen obtenir mesures civils, com ara la custòdia dels fills, o es denuncia violència puntual que no s'emmarca en una situació de risc objectiu”, manifesta Reina i hi afegeix: “La motivació d'una ordre és que, en una relació sentimental, l'home exerceixi un maltractament físic o psíquic sobre la dona, amb una posició de superioritat.” L'advocada barcelonina, que també atén casos en el torn d'ofici especialitzat, exposa que les mesures cautelars que es concedeixen no són la panacea. “Una ordre d'allunyament –precisa– no comporta més protecció que aquesta. Si l'agressor s'apropa a la dona, és ella qui ha d'alertar la policia, i a voltes no s'arriba a temps.” Reina aposta per “imputar les falses denúncies i així els recursos arribarien per protegir les víctimes reals”.

Francisca Verdejo opina que “quan un home o una dona denuncia, és que alguna cosa ha passat”, però no tot ha d'acabar al jutjat ni tampoc al de violència de gènere. La magistrada confessa que és “frustrant” que en els successius canvis legislatius “no es tingui mai en compte els professionals”. Per exemple, que una llei del 1882 (la Lecrim) marqui la dispensa de declarar contra la parella i familiars i que s'hi insisteixi a la víctima en cada tribunal.

LES FRASES

Els jutges hem de mesurar cada cas i els pressupòsits legals. Denegar una ordre de protecció, però, no significa que després no es condemni
Mai ens fan cas amb els canvis legislatius. No tenim instruments adequats, tenim pedaços
Francisca Verdejo
magistrada del jutjat 2 de vido de barcelona
Es duen als jutjats de violència de gènere casos que no ho són, com discussions en un procés de separació
Sonia Reina
Advocada especialista en vido i dret de família

De l'ordre d'allunyament a la presó

Quan una dona denuncia davant el jutge que és víctima d'un maltractament de la parella, també acostuma a sol·licitar una ordre de protecció, que es tradueix en mesures cautelars fins que es fa el judici i que es poden mantenir després, amb la condemna. La llei precisa que per aprovar-les s'han de donar uns requisits, com ara la proporcionalitat o que la situació de risc sigui durant el procés penal.

Aquest any, els jutges han aprovat 17.514 mesures penals de protecció a l'Estat espanyol. D'aquestes, un 77% són ordres d'allunyament i prohibició de comunicació, i un 5% privatives de llibertat, és a dir la presó. A Catalunya, es van aprovar 6.190 mesures cautelars l'any passat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a