Societat

Serveixen de res els deures?

Un estudi qüestiona la utilitat de les tasques escolars, sobretot a primària

Els pedagogs critiquen l'escassa qualitat de la feina per fer a casa

El debat sobre la utilitat dels deures escolars irromp de forma cíclica en la societat. Si fa un any i mig va ser la Federació de Consells de Pares d'Alumnes de França la que va posar la qüestió en el centre de l'actualitat amb una sonada vaga de tasques escolars de quinze dies, aquest cop ha estat un estudi australià que qüestiona la utilitat dels deures el que ha reobert la polèmica.

Els deures, diu l'estudi Reformar els deures: pràctiques, aprenentatge i polítiques, de Mike Horsley i Richard Walker, són excessius, no serveixen de gaire res en els nens de primària i només tenen beneficis raonables a secundària. I, per si no n'hi hagués prou, les tasques solen ser “repetitives, avorrides i tan fàcils o difícils que no contribueixen a aprendre coses noves”.

Però no tots els experts pensen igual. Els deures tenen defensors i detractors gairebé a parts iguals i els mestres fan la seva, aliens al debat dels acadèmics. “Els estudis sobre els deures divergeixen bastant, però coincideixen a dir que tenen una utilitat diferent en funció de cada alumne”, explica Mònica Nadal, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill. “Com que molts estan basats en la repetició, als qui han entès els conceptes a classe no els aporten gran cosa i els qui no els han entès han de fer un esforç que no els resulta útil”, hi afegeix.

Nadal coincideix amb l'estudi australià a distingir per grups d'edat: “Per als més petits, els deures són poc útils; són una tasca tediosa i els pot desenganxar de la cultura escolar. En nivells més avançats, en canvi, com que hi ha més especialització, poden ajudar.” Jaume Aguilar, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, es mostra més aviat crític amb els deures. “Solen ser excessius. La feina s'hauria de poder fer a l'aula i no sobrecarregar els alumnes amb més tasques”, sosté.

En canvi, Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en defensa la utilitat. “L'escola no ho pot fer tot. Els deures consoliden l'aprenentatge de forma individualitzada i ajuden els pares a saber què fan els seus fills. Entre altres coses, fan que les trobades amb els mestres siguin més efectives perquè els pares estan més ben informats”, assegura.

En la pugna entre partidaris i detractors dels deures apareix sempre un factor: la desigualtat. “Hi ha alumnes que avancen més ràpid perquè tenen ajuda a casa i n'hi ha que van més endarrerits”, constata Nadal. I, tot sovint, la diferència rau en el nivell socioeconòmic dels pares: entre els que poden ajudar els seus fills o pagar-los classes particulars i els que no poden fer ni una cosa ni l'altra. Sarramona rebutja, però, l'argument de la desigualtat per desacreditar les tasques escolars. “No posar deures a ningú perquè tothom en sàpiga igual de poc no té cap sentit”, avisa.

Complementarietat

Però, més enllà de la dicotomia deures sí o deures no, el debat entre els pedagogs se centra actualment en la qualitat de la feina que els escolars fan a casa i l'ínfima quantitat de deures “basats en la pràctica” que denuncia l'estudi australià. “Els deures no poden substituir la tasca de l'escola, no han de ser una excusa per cobrir dèficits estructurals –alerta Sarramona–. Han de ser una activitat complementària, com ara la lectura, una visita o una recerca a internet.” Es tracta, doncs, de trencar amb les rutines i adaptar-se més a les necessitats dels alumnes. “Hauríem de tendir cap a l'acompanyament i obrir aules d'estudi amb un mestre a les escoles, fora de l'horari escolar, per als nens que ho necessitin”, suggereix Aguilar.

Posats a fer deures, coincideixen els pedagogs, que siguin útils.

2
setmanes
va durar la vaga de deures que va impulsar la Federació de Consells de Pares d'Alumnes de França.

El debats de les tasques escolars

A favor:

Consoliden el que s'ha après a classe de forma individualitzada.

Estimulen l'estudiant a esforçar-se i a assumir la responsabilitat del seu aprenentatge.

Ajuden els pares i les mares a implicar-se en l'educació dels fills i a saber què fan a classe.

Serveixen per ampliar coneixements en els alumnes més avançats.

En contra:

Sobrecarreguen de feina els nens i els deixen poc temps d'oci i familiar.

Sovint són repetitives, avorrides, excessives i poc adaptades a les necessitats individuals de cada alumne.

Agreugen la desigualtat entre els alumnes que tenen suport a casa i els més desafavorits.

Predisposen els alumnes amb més dificultats de forma negativa cap a l'escola.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a