Societat

Antoni Domènech i Roca

MESTRE JUBILAT I ACTIVISTA CULTURAL MESTRE I ACTIVISTA CULTURAL

«Cal educar per a la reflexió i la llibertat»

Fundador de l'Ateneu Naturalista, mestre i pedagog innovador, tinent d'alcalde d'Educació i Cultura –amb l'àrea d'Educació i Joventut– en el primer govern de Joaquim Nadal, cofundador de la llibreria Les Voltes, director de les escoles de Celrà i Eiximenis de Girona

Nascut el 28 de novembre del 1934, Antoni Domènech Roca és mestre. Jubilat. Casat amb la mestra Dolors Salvador i Sureda, són pares d'un noi i dues noies: Albert, Carina i Anna. I té néts: Bernat i Martí. El pis on fem l'entrevista va ser la seu de la Jefatura Provincial del Movimiento, que va deixar pas a l'embrió del Conservatori de Música Isaac Albéniz: l'Escuela Provincial de Música de Educación y Descanso. I, precisament allà, Antoni Domènech hi va començar a aprendre música. Toca el piano; Jordi Soler el recorda com un virtuós i com a director d'una coral escolar. Aquell pis on fem l'entrevista té molta més història (o històries?): va ser quarter dels guàrdies d'assalt republicans, llar de refugiats de la Guerra Civil i el taller d'un fabricant de sants d'Olot. I, per adobar-ho, Domènech encara hi amaga una Olivetti fitxada per la policia de Barcelona. Amb aquella màquina d'escriure es feien pamflets antifranquistes.
Els sistema educatiu
Hauríem de tenir un parell d'hores a la setmana per activitats no quantificables
Llibreria les Voltes
És iniciativa de Joan Bosch, i ell, en Boladeres, en Gelada i jo la muntem i busquem més socis
l'escoltisme
Interpel·la la consciència de la persona: hi ha principis, però els acceptes amb consciència lliure

Al jardí hi té un faig que fa inútil l'aire condicionat. Fem l'entrevista a la sala, al costat de la finestra que dóna al jardí. La sala connecta amb el menjador oval bastit d'armaris i cobert per una cúpula on va esclatar l'última bomba de la Guerra Civil a Girona. Aquella bomba d'aire comprimit va rebentar quatre pisos i va matar quatre persones, parents de la seva dona; i això no té res a veure amb el matrimoni posterior de dos mestres dels bons. Si haguessin tingut tot obert, l'artefacte no hauria estat tan destructor, però havien decidit tancar-ho tot i amagar-se sota el llit. Només van sobreviure els que es van amagar entre els matalassos. Ell, la mare, el germà i l'àvia es van salvar perquè se n'havien anat a Bordils: «Durant la guerra hi vam ser temporades llargues, perquè hi havia hort i és més fàcil sobreviure que a la ciutat.»

–He llegit que el vostre pare era carlista i el van matar al començament de la Guerra Civil.
–«El van matar els republicans, dos dies abans que nasqués el meu germà. Era capità de requetès; va ser regidor de la Comunió Tradicionalista. Havia sigut d'Estat Català i era una persona molt religiosa. Per això, en esclatar el conflicte va tenir un dilema: Franco i religió o República i ateisme. La família religiosa va poder-hi més. El van venir a buscar, el van tenir tancat al costat de casa, al seminari, li van fer un consell de guerra i el van afusellar. Tenia una germana d'Esquerra i amiga de Companys. El president el va indultar, però no va servir de res. Abans de morir va dir a la mare que no anessin al cementiri, i al cementiri no hi vam anar mai. Ni vam permetre que portessin les despulles del pare al Valle de los Caídos. És a la capella del cementiri de Girona.»
–Arran d'aquests fets, podríeu haver odiat i haver esdevingut un reaccionari gros.
–«Vaig optar per oblidar. Odiar no ho faig, però que no em demanin que em reconciliï amb el fiscal del meu pare. Ho vaig reconduir tot a través de l'educació.»
–Sou mestre per vocació?
–«L'esperit no el tenia; el gust per ser mestre no era vocacional: m'hi vaig trobar. Vaig tenir la sort de conèixer el moviment de mestres i poder fer de mestre a l'escola de Celrà, que tenia una estructura arquitectònica francament estimulant.»
–Heu estat mestre i regidor, sou fundador de l'Ateneu Naturalista...
–«Sóc de tendència intuïtiva, gnòstica i, en certa manera, anàrquica. Tinc idees i les desenvolupo, però no escric projectes; no m'agrada. Reclamo no tanta esquematització de conceptes i projectes i més vivència i intuïció: deixar córrer l'esperit i oblidar una mica l'afany d'eficàcia.»
–Amb aquest esperit creatiu, per què no vau continuar a la política?
–«Quan vam entrar-hi érem políticament romàntics. La política es va començar a decantar cap a un model dur, que no feia per a mi que venia de l'escoltisme i del moviment de mestres.»
–Què voleu dir?
–«Fer la política de partit que s'imposava no era propi del meu tarannà: calia saber-te escapar com una anguila i el meu temperament és massa compulsiu.Al començament, a l'Ajuntament de Girona m'hi trobava bé, perquè trobava la col·laboració de tothom, per al teatre, per a la música, per a l'aula de natura; al cap de tres o quatre anys, les coses es van posar a to. Aquell corrent romàntic es va diluir. La gent també va deixar de col·laborar per amor a l'art i començava a treballar percobrar.»
–Vau ser regidor en el primer govern de Joaquim Nadal. Pel PSC!
–«Sé que en qüestions de justícia social el meu pare va tenir un discurs molt avançat. Jo venia d'una família de dretes, però amb Nadal al capdavant no es podia pas parlar d'esquerres: es podia parlar de política socialment avançada.»
–Prou que va aixecar el puny.
–«Nadal va aixecar el puny forçat per Francesc Pararols, del PSUC. Jo no l'he aixecat mai.»
–Heu parlat del moviment escolta. No vau ser al Frente de Juventudes?
–«Per obtenir el títol de mestre. Vaig haver d'anar a Cobaleda a fer el campament per tenir el títol de mestre instructor elemental del Frente de Juventudes. Sense això no hauria pogut fer oposicions. Llavors, a l'escola normal tothom es va fer del Frente de Juventudes menys jo. I de seguida vaig entrar a l'escoltisme.»
–Per què no us en vau fer?
–«Un company em va convidar a anar al moviment escolta. Hi havia mossèn Puigbert de consiliari. Ell es va veure acompanyat, ja que, aleshores, el meu pare era molt conegut a Girona. No hi havia viscut l'etapa d'infant, però com que era mestre vaig passar a fer de cap de secció dels escoltes. Hi vaig ensopegar gent extraordinària.»
–Per què els escoltes?
–«L'escoltisme interpel·la la consciència de la persona: hi ha principis, però els has d'acceptar amb consciència lliure. I la Falange era pura façana.»
–Com era l'escoltisme a Girona?
–«Va néixer a part del de Barcelona, que era molt catalanista, molt polititzat. I aquí tenia el suport del bisbe Cartañà.»
–Sí, és clar...
–«Espera. Aquí teníem informació dels scouts catòlics francesos. A Barcelona tenien els referents catalanistes i llibres editats abans de la guerra. Els referents francesos, més avançats, els traduíem. I això va donar un escoltisme més dinàmic, fins al punt que els de Barcelona venien a comprar algunes de les nostres petites edicions. L'escoltisme gironí formava gent tan bona que els de l'Opus ens van posar una mena de teranyina a sobre per captar gent.»
–I?
–«I en van captar més d'un... Els vam anar a demanar que ens deixessin...»
La seva esposa, Dolors Salvador, mestra jubilada i exdirectora de l'escola de Montjuïc, ens ha ofert cafè, galetes i llimonada. Ell fuma uns petits cigarrets de fulla de tabac.
–«Ja que veig que ho apuntes, posa-hi ‘de tant en tant'. Puc estar quatre o cinc dies, o més, sense fumar...»
–El moviment escolta d'aquí també va polititzar-se.
–«I hi ha un personatge clau: Joan Bosch Agustí. Ell feia arquitectura a Barcelona, i venia poc, per Nadal, per Pasqua i a l'estiu. I quan venia ens duia les últimes notícies no oficials, polítiques i religioses, i les tendències de la miniresistència catalanista. Això animava els més grans de l'escoltisme d'aquí. Ell es relacionava amb Jordi Pujol i Raimon Galí, personatge de la dreta religiosa catalanista i separatista, amb mossèn Ballarín o amb Marta Mata...»
–Déu n'hi do la barreja?
–«Allò era una mica com l'Assemblea de Catalunya, però sense l'esquerra. Ens instruïen en la història i la religió que no ens havien explicat. Són els cristians catalans previs a CDC. Detenen en Pujol i, casualment a Barcelona, es dóna a conèixer Antoni Pérez, absolutament contrari, amb un destí predeterminat. I a Joan Bosch, a Joan Maria Gelada, a Joan Boladeres i a mi ens interessen aquestes idees més d'esquerres.»
–Us vau fer del PSC o del PSUC?
–«No vam entrar a cap partit; aleshores existien tendències i no partits: ens interessava aquella filosofia oberta i no dogmàtica. La dècada dels anys 60 va ser molt creativa, molt fecunda. Van néixer molts projectes, com ara la llibreria Les Voltes.»
–Sou els creadors de Les Voltes?
–«Les Voltes són iniciativa de Joan Bosch arran dels seus viatges trimestrals de Barcelona a Girona. Arribava carregat d'idees noves, de conceptes moderns i de paraules inèdites. A Barcelona, en Joan coneixia tots els ambients clandestins i va arribar un dia que ens va explicar que hi havien obert la llibreria Ona. En Joan proposa de fer una societat i involucrar-hi gent amb idees modernes. I en Boladeres, en Bosch, en Gelada i jo la muntem, i busquem socis representatius de la burgesia gironina. Un dels primers a qui vam avisar va ser en Francesc Ferrer. Després ho vam dir a en Feliu Matamala. Ferrer, Matamala i algú més s'ho van agafar amb molt d'entusiasme i en van ser uns puntals extraordinaris. Necessitàvem una botiga i amb en Ferrer vam anar a veure la que hi havia d'en Mascort de les Olivetti.»
–I va marxar...
–«Amb 60.000 pessetes pel traspàs. Com que era a la Casa Carles van haver de demanar el permís del bisbe Cartañà. Ens vam haver de comprometre a no tenir llibres contra la fe i contra l'Església. Entre el traspàs i les obres ens vam gastar tots els diners i quasi no em vam tenir per comprar gènere i ningú no ens volia fer dipòsits; tampoc no es publicava gaire en català. Veníem els discs d'Edigsa, el segell d'Espar Ticó, i arts decoratives: ceràmica Aiguadé i vidre del Poble Espanyol. Però no ens en sortíem.»
–I s'ho va quedar en Matamala?
–«Sí. Però abans vam anar a veure en Cendrós, d'editorial Proa i del massatge Floid, i ens va dir que no li interessava. Aleshores, en Feliu Matamala ens va dir que es veia amb cor de tirar-ho endavant. Era un home acostumat a fer negocis, a girar lletres i a tractar amb bancs, però no va fer gaire ambient cultural; va vendre molts de llibres, però semblava que li fes por fer presentacions.»
–En textos del començament d'El Punt es parla molt del model educatiu, exemplar, que vau experimentar a l'escola de Celrà?
–«L'arquitectura de l'escola de Celrà, en què havies de travessar una aula per anar a una altra, va permetre la implantació d'una escola ideal, d'una escola il·lustrada. Ensenyàvem a conviure en un ambient de llibertat, a expressar l'opinió, a respectar les idees alienes.»
–Com?
–«Amb assembles, en què la mainada discutia temes que poden semblar petits, però que eren del seu màxim interès, com la distribució del pati o com s'havia d'entrar a l'escola. Educar en llibertat, en la cultura democràtica i la reflexió.»
–Aprendre democràcia.
–«No. Aprendre democràcia és aprendre parlamentarisme, aprendre a fotre l'altre. Cal ensenyar a ser lliures, a ser sincer amb tu mateix. Per fer uns bons fonaments de la cultura democràtica cal cultivar la llibertat de l'individu.»
–Després va venir l'Eiximenis.
–«I en la prehistòria, Salitja, on treballàvem deu hores cada dia. A l'Eiximenis vaig poder fer moltes coses. Vaig trobar una mainada amb una conducta extraordinària, amb uns hàbits de treball desenvolupats, ganes de fer coses ben fetes i un nivell de lectura fantàstic. A vuitè eren capaços de fer una assemblea amb ordre i respecte.»
–Us he de demanar la vostra opinió pel sistema educatiu actual.
–«Ara dominen les metodologies i les tecnologies. I més que mai, la consciència hauria de ser cultivada per no caure, per exemple, en el consumisme. La raó empírica domina a tots els àmbits de la vida. Hem assimilat l'educació al sistema productiu: conceptes, mètodes, eficàcia, rendiment, avaluació. Són els termes que expressen conceptes que va fer servir la burgesia industrial quan es va apropiar de la raó.»
–Doncs avui tot s'ha de quantificar, fins i tot la qualitat.
–«Hauríem de tenir un parell d'hores a la setmana per fer activitats no quantificables. L'educació hauria d'anar dirigida a la consciència de les persones. Cal una educació de l'esperit, per donar seguretat a la pròpia consciència, per evitar caure en sectes, dogmatismes o ideologies.»
–Ni triar una ideologia?
–«No crec que siguin el futur. La gent no pot hipotecar la seva llibertat emparant-se en una ideologia que decideixi per ell. La gent ha de ser intuïtiva, però darrere de la intuïció hi ha d'haver una reflexió profunda de les conseqüències d'allò que vols fer. L'home pot arribar al coneixement per la reflexió, i això ens farà lliures. A veure si reflexionem i redrecem la Il·lus-tració. Si no ens en tornarem a les cavernes del sectarisme.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a