Societat

CECÍLIA BORRÀS

PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ DESPRÉS DEL SUÏCIDI

“La societat encara creu que el suïcidi és un acte lliure”

Cecília Borràs és una supervivent. El suïcidi del seu fill, als 19 anys, li va deixar “una cicatriu per a tota la vida”. Sap per experiència que els supervivents d'un suïcidi necessiten ser escoltats per persones que hagin passat el mateix. Això és el que ofereixen a Després del Suïcidi, la primera associació creada a l'Estat per i per a supervivents
El suïcida és l'única persona que atempta contra el do diví de la pròpia vida i això encara pesa molt
Qui és el supervivent d'un suïcidi?
És l'altra víctima del suïcidi. El que pateix aquesta mort i en queda marcat. Generalment, es parla de supervivents en casos de tragèdies i d'accidents. Però la psiquiatria considera que viure de prop un suïcidi és una tragèdia i que les persones que han de superar aquesta vivència també són supervivents. Solen ser familiars, però també hi ha amics, veïns, companys de feina...
Per què als suïcides se'ls titlla de covards o, al contrari, de valents?
El suïcidi és l'única mort en què la societat adjectiva la persona que mor, perquè es creu que és un acte lliure. Però fer aquest tipus de judici és com invalidar tota una vida.
En cap cas és un acte lliure?
No, no ho és. I no ho dic jo, que sóc mare d'un fill que va morir per suïcidi, ho diuen els especialistes, després de conèixer-ne molts casos. Des de fora, pot semblar un acte lliure, on només compta la voluntat d'aquella persona. Però el cert és que tots voldríem viure, el que passa és que hi ha persones a les quals la vida no aporta la solució que necessiten en un moment donat. L'única sortida que hi veuen és la que els porta cap a la mort.
Culpa, ràbia, vergonya... Com poden gestionar els supervivents aquest còctel de sentiments?
Amb molta paciència i exterioritzant-los. Cadascú ha de fer el seu propi dol i s'ha de respectar molt el temps. Hi ha qui plora, qui calla, qui verbalitza la ràbia... Cal acompanyament perquè les emocions flueixin i no quedin encapsulades.
Com es conviu amb la culpa?
Des del principi, intentes anar enrere i analitzar quina influència has pogut tenir, amb les teves paraules o amb la teva conducta, en la decisió suposadament lliure de la persona suïcida. Al final, arribes a la conclusió que no ho tenim tot sota control, però que la societat te'n fa responsable i et culpabilitza.
El suïcidi és una de les primeres causes de mort en edats joves, però la societat hi passa de puntetes.
De suïcidis n'hi ha hagut tota la vida, però si ja ens costa parlar de la mort... El suïcida és l'única persona que atempta contra el do diví de la pròpia vida i això encara pesa. Fins a començaments dels vuitanta, les persones que morien per suïcidi no eren enterrades als cementiris i de manera excepcional deixaven entrar els fèretres a les esglésies.
Potser perquè reflecteix un fracàs de la societat?
Comporta una certa vergonya social perquè és una mort que no hem estat capaços d'evitar entre tots. Fa uns mesos, un home gran que va quedar vidu i amb un fill discapacitat a càrrec va matar el fill i després es va suïcidar. Això, socialment, és una vergonya.
Què s'hi pot fer?
Hem de començar a trencar el tabú: el suïcidi existeix, se n'ha de parlar i s'ha de prevenir. Cal sensibilització social i fer programes de detecció precoç de les persones en situació de risc. El dolor que causa perdre algú per suïcidi és el pitjor que et pot passar a la vida.
Especialment si el mort és un fill?
Sí, perquè és una mort antinatural, que no toca. Hi ha un sentiment de culpa afegit pel fet d'haver sobreviscut al teu fill. Fins i tot culpabilitzes les persones més grans que continuen vives perquè haurien d'haver marxat elles. És molt dur.
Passat un cert temps, encara necessita trobar-hi una explicació?
El procés et porta a donar-hi mil voltes. Però arriba un moment en què veus que no val la pena, perquè l'única explicació la tenen els que marxen. Els vius necessitem respostes per a tot, però això se'ns escapa.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.