Societat

La fractura del mòbil

Els adolescents hi accedeixen cap als 13 anys; els pares paguen però no guien els fills cap a un ús responsable

Fa un mes, l'Èric, un nen de només sis anys, feia la carta als Reis amb la seva mare, que l'ajudava a escriure correctament el nom de les joguines. Al final, el fill li va dir que marxés, perquè volia afegir-hi una cosa més. Era “un Samsung Galaxy SIII”, un telèfon intel·ligent de 550 euros que els Reis, finalment, no li van dur. La precocitat d'aquest infant, però, té un fonament: els seus cosins preadolescents també demanaven (aquest cop amb èxit) un telèfon intel·ligent. L'exemple és representatiu de la tendència que apunten diferents estudis: l'edat d'accés a la telefonia mòbil és cada cop més baixa, mentre que les prestacions dels terminals són més elevades. Tot plegat, un còctel explosiu que, sense el control i els recursos necessaris, pot derivar en situacions molt perilloses, com ara el ciberassetjament.

De fet, aquesta pràctica ha assolit una important quota mediàtica arran de l'aparició dels informers i l'aplicació Gossip. És com si aquests casos haguessin obert els ulls als pares, que fins ara havien estat aliens als missatges que enviaven els experts en la matèria. I és que, en un estudi publicat el passat novembre per Orange i l'Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación (Inteco), els pares pràcticament no mencionen el ciberassetjament com una de les preocupacions sobre les conseqüències negatives que els telèfons puguin representar per als seus fills. Bàsicament, les seves preocupacions són si accedeixen a continguts inapropiats, si contacten amb desconeguts o si gasten massa. En canvi, els adolescent sí apunten que l'assetjament a companys és una de les principals conductes inadequades.

“Això demostra que realment els adolescents saben el pa que es dóna a internet, mentre que els pares viuen encara una mica aïllats de tot plegat”, explica Pere Cervantes, policia especialitzat en delictes d'internet i autor del llibre Tranki pap@s, en què dóna pautes per evitar aquestes conductes. “El principal problema, però, és que tant els joves com els adults es pensen que insultar o amenaçar un altre noi és una criaturada, quan en realitat té conseqüències molt greus per a la víctima i està tipificat com a delicte i, per tant, pot ser penat”, hi afegeix.

El ciberassetjament, doncs, surt de casa. Ho explicava recentment en un article especialitzat la psicòloga i pedagoga María José Bartrina, responsable de l'equip tècnic de menors del servei de mediació i assessorament tècnic del Departament de Justícia: “En un 82% dels casos, aquestes conductes d'assetjament es produeixen des de la llar. D'aquí la importància de l'estil educatiu exercit pels progenitors o cuidadors principals de l'infant o adolescent.”

Segons les seves dades, la majoria de les víctimes i dels seus agressors són autòctons, tenen entre 14 i 15 anys (61% dels imputats), pertanyen a famílies de classe mitjana i cursen l'ESO. Els agressors destaquen per tenir un historial amb baix rendiment acadèmic, absentisme i diferents problemes de conducta. “L'exposició a un risc més alt està relacionada també amb un estil de criança de la família més permissiu”, conclou.

Errors evitables

Ignacio Espada, un dels creadors de Gossip, l'aplicació d'Iphone per difondre rumors, s'apunta a la teoria: “Frenar l'accés dels joves a la tecnologia és un error, com també ho és que un nen de 14 anys tingui el mòbil més car del mercat i una targeta de crèdit associada.”

Els principals operadors de telefonia a Catalunya no ofereixen dades sobre quants menors tenen un telèfon intel·ligent, però sí que estan al cas de la problemàtica que generen. “El ciberassetjament és un dels problemes que tenim detectats i sobre el qual actuem més directament”, confirma Jesús Guijarro, mànager de responsabilitat social d'Orange. “El que fem, però, és intentar conscienciar les famílies amb diferents iniciatives, perquè les solucions tècniques [hi ha països on es venen targetes SIM que no permeten l'accés a determinats serveis] només han de ser una eina. No es pot deixar de treballar en l'educació. Dels grans i dels petits.”

46,7
per cent
dels adolescents consideren que no existeixen usos perjudicials associats als telèfons intel·ligents.
8,5
per cent
dels pares diuen que es preocupen poc o gens pel que fan els seus fills amb el telèfon intel·ligent.
S'observa una fractura entre pares i fills, especialment pel que fa als serveis de generació i difusió de continguts
Estudi sobre usos segurs dels telèfons intel·ligents
orange i Inteco
Tot el que passa a internet té una conseqüència a la vida real. La xarxa no és un joc, tot i que alguns joves ho pensen
Pere Cervantes
policia especialista en delictes cibernètics i escriptor
El problema no és la tecnologia, que és innòcua i transparent, sinó el comportament i els valors que tenim quan la utilitzem
Jesús Guijarro
mànager de responsabilitat social d'orange
Ara mateix el telèfon intel·ligent forma part de l'adolescent, és com una prolongació seva i qui no en té ho passa malament
Jaume Funes
psicòleg i educador
L'ús que nens i joves fan de les aplicacions no és res més que una extensió del que fan normalment en la seva vida diària
Ignacio Espada
Cofundador de gossip
Aquests fets poden augmentar. La família i l'escola són bàsiques per abordar i contenir aquest tipus de problemàtiques
María José Bartrina
Psicòloga i pedagoga

Els primers ciborgs

Els adolescents són les primeres criatures que combinen elements orgànics i cibernètics. Com a mínim això sembla si es té en compte el que diu Jaume Funes, psicòleg i pedagog especialitzat en aquesta franja d'edat. Defensa que el telèfon intel·ligent forma part de l'adolescent; “és com una prolongació seva i qui no en té ho passa malament”, diu. “Per a ells, és una gran eina per crear vivència de grup, interrelacions. Han d'estar sempre connectats. Per això, no té sentit fer una classe de sexualitat sense parlar de l'ús dels telèfons. Moltes escoles que s'han carregat l'educació per la ciutadania ara posen el crit al cel. Aquell era el lloc indicat per conscienciar-los d'un ús responsable.” Vist el panorama, Funes defensa que fins i tot els professors de matemàtiques o de llengua haurien de parlar del tema. “És important que algú els ajudi.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a