La Creu Roja de Xàbia i la nostra llengua

No entenc perquè la Creu Roja de Xàbia, la Marina Alta, no emet els seus missatges de salvament marítim, per advertir sobre els riscos de la mar, també en el català del País Valencià; ¿no es tracta d'una institució humanitària, que defensa els drets humans per sobre de nacionalitats, guerres i fronteres? No fou creada per defensar l'humanitarisme, l'ajuda mútua, l'atenció mèdica, la cooperació, la solidaritat i la ‘pau' per sobre dels conflictes bèl·lics?

És cert, —no vull ocultar el meu activisme antimilitarista—, que, des del punt de vista de les associacions pacifistes i antimilitaristes, la Creu Roja ens sembla massa oficialista i no l'hem vista a les protestes per abolir el servei militar obligatori, per l'objecció de consciència, ni contra les guerres, ni contra els exèrcits, ni contra la fabricació i la venda d'armament. És cert que des del punt de vista antimilitarista, la Creu Roja ens sembla quasi una organització ‘paramilitar', que està subordinada als estats, als partits polítics hegemònics i a les seues estructures militaristes; és com la floreta ‘humanitarista' que es posa per a tapar els excrements militaristes o la cirereta recent collida que es posa al cim d'un pastís caducat, com la guinda, per amagar que està fet malbé… Però, a pesar de tot, teòricament, s'autoproclamen una associació d'ajuda i salvament, ‘pacifista' pro-drets humans i contra la carnisseria de les guerres. El problema, al meu parer, és que en compte d'anar a combatre les causes dels conflictes armats, sembla que es queda en l'epidermis o en el nivell pal·liatiu sense cap profunditat.

El que no entenc és perquè la Creu Roja de Xàbia, a l'hora de dir els seus missatges als turistes, en compte de dir en els missatges que és la Creu Roja de Xàbia, de la Marina, del País Valencià o de València, sempre o gairebé sempre diu, proclama i es vanta que és la “Cruz Roja española”. Abans que res, serà Creu Roja de Xàbia, de la Marina o del País Valencià (i si anem més enllà, dels països de parla catalana), això d'Espanya ens ve massa gran i massa lluny, cal començar per situar-se geogràficament en les referències més pròximes, locals, comarcals, de país o ‘nacional', i, al meu parer, deixar l'entitat artificial de l'estat per als de Madrid i el seu ‘entouratge' castellà que tenen l'ofici d'ésser espanyols. En subvencions, gratuïtat de les autopistes i autovies, fiscalitat, inversions en infraestructures ferroviàries, culturals, empresarials, etc.

No ho entenc perquè pense que és una errada absoluta i forma part de la inhumanitat, ‘formar' als amics socorristes valencians en la normalització del menyspreu i la indiferència vers la seua pròpia llengua, cultura i denominació del gentilici valencià nostre país. Quan em proposen fer-se soci d'aquesta entitat, que compre algun sorteig de loteria de la Creu Roja o que col·labore en les seues activitats caritatives i benèfiques, pensaré que la primera víctima a la que deixen de socórrer és la llengua, la cultura, els habitants i el propi País Valencià.

Un altra cosa que no entenc ni estic d'acord, i molt menys en una entitat que va d'humanitària i que no ha de discriminar, —d'acord amb els drets humans— ni per motius lingüístics, culturals, de classe social, de gènere o nacional, és que, la Creu Roja de Xàbia, emeta sempre tots els seus missatges en espanyol i en anglés i no en diga cap en valencià-català… No ho entenc. Per què prioritza els espanyols i els anglesos només de manera preferentista i no fa servir el valencià, és que vol que s'ofeguem tots els valencians, catalans i balears?

Per moltes voltes que li done, no ho entenc, ni em sembla correcte que ho faça una associació que s'autoqualifica d'humanitària. Per què margina, invisibilitza i exclou del tot la llengua pròpia i oficial del nostre país, com si encara estiguérem en la dictadura del general Franco? Tot això, per què? Per odi, per autoodi o per discriminació contra, nosaltres, els propis valencians, catalans i balears? No ho entenc ni em sembla presentable des del punt de vista dels drets humans. Per què ens discriminen els qui haurien de vetllar per ser respectuosos i defensar els nostres drets, llengua, cultura i país?

No ho haurien de fer com si estiguérem en una democràcia de debò? O és que no estem en una democràcia? Com explica l'alemanya catalanoparlant o alemanya catalanoparlant, Alina Mosser Dubbel, protagonista del documental “Són bojos, aquests catalans?” a l'article a la revista Núvol, “El poder del parlant”: Si la pròxima vegada que es trobin amb una situació igual o semblant a una de les què he descrit més amunt pensaran en aquest article [prospectes de medecines tots en espanyol o alemany, priorització de l'espanyol, de l'anglés o de l'alemany pels propis catalanoparlants] reflexionaran sobre la posició que volen que tingui el català a la seva vida ja estaré més que contenta. Per mi és aquest, el camí. Escollim cada dia en quina llengua volem viure. I això ens dóna més poder que a qualsevol polític”.

Em sembla que s'entén molt bé el que diu la companya Alina, els de la Creu Roja de Xàbia ho entendran? Per què una associació de solidaritat com la Creu Roja no es solidaritza amb els valencians catalanoparlants i ens deixa de banda, sense advertir-nos-ho, com si volguera que s'ofegarem, que ens fregaren les meduses o se'ns empotara les corrents d'aigua?