Societat

Setge contra els abusos a menors

Administracions i professionals de Catalunya actualitzen el protocol per protegir infants i adolescents

Un dels reptes és combatre l'assetjament sexual a internet

Pel síndic,
cal celeritat, coordinació i escoltar l'infant

Lluitar de manera més eficaç contra el nou fenomen de l'assetjament sexual a menors en les xarxes socials, evitar la seva doble victimització en fer-los anar a declarar al judici i aconseguir més coordinació entre les administracions. Són tres dels objectius que es van marcar ahir responsables de tots els ens i professionals implicats en la protecció dels infants i dels adolescents a Catalunya.

Una comissió d'experts de tots els àmbits començarà a treballar per tal de consensuar l'any 2015 un protocol d'actuació contra els abusos sexuals a menors, que modernitzarà l'aprovat el 2006, a instàncies del síndic de greuges arran del cas Alba, la nena que va ser víctima de greus seqüeles per maltractaments del pare no detectats tot i les diverses alertes. A més, el primer trimestre del 2014 es farà un curs formatiu a tots els professionals implicats i, a finals d'any, un congrés internacional per agafar iniciatives d'altres països, com ara Islàndia, Bèlgica i el Canadà.

Ho van anunciar ahir a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona el seu degà, Oriol Rusca; el director de la policia, Manel Prat; el magistrat Santiago Vidal, en nom del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Àngel Gimeno;
el sotsdirector general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència del Departament de Benestar Social, Joan Mayoral; el síndic de greuges, Rafel Ribó; la presidenta de la Fundació Bernadet, Vicki Bernadet, que atén menors víctimes d'abusos sexuals, i el director del Centre d'Estudis Jurídics, Josep Xavier Hernández.

El síndic de greuges va enumerar quatre principis que ha de tenir aquest futur protocol: celeritat en la detecció i actuació per part dels professionals en cas d'una sospita d'abús cap a un menor, “fent molt cas dels professionals de les trinxeres, com ara mestres, Mossos i DGAI”; coordinació entre les administracions, “de manera més horitzontal”; més formació dels professionals sobre aquest risc social, i finalment escoltar els menors, “no només en els interrogatoris, sinó quan parlen de manera espontània de les seves pors i preocupacions”, va declarar Ribó.

El director del Centre d'Estudis va avançar una investigació sobre victimització entre els menors acollits per l'administració. Dels 123 enquestats, una gran part ha estat víctima d'un abús o maltractament en el seu entorn més proper: la família. Tots els presents van coincidir a afirmar que hi ha “una xifra negra i oculta” en el delicte sexual. Només un centenar d'aquests delictes es jutgen anualment a Catalunya. L'estudi també conclou que el fenomen afecta sis vegades més les noies que els nois.

Bernadet es va congratular del consens de les administracions a l'hora de perseguir aquesta xacra social, i va exposar: “Cal una distància de la part judicial, però no entenem la desconnexió que a vegades hi ha amb els que tractem les víctimes.” En aquest sentit, el magistrat Santiago Vidal va entonar un mea culpa en nom de la institució que representa. Encara ara no tota la judicatura accepta que un menor o una víctima d'abús sexual declari darrere d'una mampara per no veure l'agressor. Per Vidal, també cal que “el legislador canviï la llei i faci que la prova preconstituïda sigui obligatòria en el cas dels menors”. “Perquè davant d'un tribunal es bloquegen i relaten el que volem escoltar i no els fets”, va afegir. La prova preconstituïda consisteix que el menor declari de manera espontània davant tècnics i s'enregistra per tal que no hagi de declarar en el judici i reviure-ho tot. “La finalitat comuna és la protecció del menor, sempre garantint el dret de defensa”, va cloure el degà dels lletrats.

LES FRASES

Hi ha menys abusos sexuals a menors, però no han desaparegut. Els divorcis conflictius i la crisi són altres fronts
Rafel Ribó
Síndic de greuges
No estem satisfets amb el poc ús de la prova constituïda. Cal que el legislador digui que és una obligació
Santiago Vidal
magistrat de l'audiència de barcelona

Els pares desconeixen el llenguatge dels fills a internet

Un 46% de pares i mares de menors de 12 anys admeten que desconeixen el vocabulari que usen els seus fills a internet, i també ignoren què passa a la xarxes socials en general i no poden ensenyar els seus fills a navegar segurs.

És una de les principals conclusions de l'estudi Pares: de la preocupació al desconeixement sobre la realitat digital dels fills, fet a un total de 700 pares de nens de 4 a 12 anys i que es va donar a conèixer en l'acord de protecció al menor entre The Walt Disney Company i l'organització Protégeles. Pel president de l'entitat, Guillermo Cánovas, el coneixement del vocabulari que utilitzen els nens és “bàsic”, ja que no conèixer-lo suposa “un mur difícil de franquejar per als pares”. En l'enquesta, es van usar 40 termes usats pels joves, com ara trolear (‘molestar'), noob (‘novell') i prem (‘amic'). Les respostes revelen que, tot i que el 58% dels pares afirmen que coneixen bé o molt bé el llenguatge que usen els fills a internet, només el 23% van ser capaços d'identificar el significat de la meitat d'aquests mots, i només un 4% els van reconèixer tots correctament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.