Societat

llengua

El 95% dels gironins entenen el català i el 77% el saben parlar

Al Pla de l'Estany i al Ripollès és on hi ha més coneixement de la llengua; a l'Empordà i la Selva, on n'hi ha menys

El 40% dels estrangers i el 52% dels espanyols residents a la demarcació saben parlar català

El 95,1% de la població resident a les comarques gironines el 2011 entenia el català, el 77% el sabia parlar, el 80,5% el sabia llegir i el 60,6% el sabia escriure. Aquestes són les dades globals a la demarcació –excloent-ne la Cerdanya– del cens lingüístic del 2011, del qual l'Idescat va fer públiques les dades definitives dijous passat. En xifres absolutes i mirat a la inversa, hi ha 25.321 habitants –d'un total de 715.884 majors de dos anys– que no entenen la llengua del país, 164.372 que no la saben parlar, 139.767 que no la saben llegir i 281.663 que no la saben escriure.

Per comarques

El coneixement més ampli del català és al Pla de l'Estany i al Ripollès, que de fet són la primera i la quarta comarca, respectivament, amb millors xifres de tot Catalunya. Al Pla de l'Estany, el 99,1% de la població entén el català –només no ho fan 272 habitants de 30.133– i el 87,2% el sap parlar. Al Ripollès, les xifres també són altes: el 98,5% l'entén –només no ho fan 384 habitants de 25.355– i el 86,7% el sap parlar.

En canvi, les pitjors xifres a les comarques gironines són a l'Alt Empordà, seguit del Baix Empordà i la Selva. No es tracta, però, de dades gaire més baixes que la mitjana gironina. En el cas de l'Alt Empordà, que és la comarca que té el mínim en tots quatre aspectes, la màxima diferència es troba en l'apartat de saber escriure el català (55,1%) i en el de saber-lo parlar (71,8%), més de cinc punts per sota la mitjana gironina.

Per edat i sexe

Com passa en el conjunt de Catalunya, el coneixement del català està més estès entre els joves –l'escolarització dels fills dels estrangers hi té molt a veure– i va empitjorant a mesura que augmenta l'edat. L'única excepció es dóna en el grup de 50 a 59 anys, que és el tercer en què més gent entén la llengua (95,4%) i la sap parlar (75,4%).

L'evolució més clara per edat es detecta, és clar, en la capacitat per escriure la llengua, en què es veu clarament la generació escolaritzada al franquisme i l'escolaritzada en l'actual sistema en català, tot i que entre els adults joves també hi ha molta immigració nova, cosa que fa baixar les xifres. Així, només el 35,6% dels majors de 70 anys i el 41,9% de les persones entre 60 i 69 anys saben escriure en català, mentre que el percentatge d'adolescents de 10 a 19 anys que saben escriure en català arriba al 92,3%. En la generació anterior, la de 20 a 29 anys, escolaritzada també en català, el percentatge és del 75%.

Pel que fa al sexe, no hi ha gaire diferència. Les dones tenen unes xifres un xic millors a l'hora de saber parlar, llegir i escriure el català, i els homes, a l'hora d'entendre'l.

Per lloc de naixement

Només el 0,7% dels nascuts a Catalunya no entenen el català, només el 6,3% no el saben parlar i el 8% no el saben llegir. Fora dels autòctons, lògicament, la cosa canvia. Entre els nascuts a la resta de l'Estat –unes 100.000 persones–, la gran majoria de residents a les comarques gironines entenen el català (94,3%) i dues terceres parts el saben llegir (67,1%), però poc més de la meitat el saben parlar (52,5%) i poc més d'una quarta part el saben escriure (26,6%). Pel que fa als habitants gironins nascuts a l'estranger, el 81,9% entenen la llengua del país, el 52,5% la saben llegir, el 40% la saben parlar i el 29,8% la saben escriure (informació detallada a la peça).

562.826
persones
majors de dos anys sabien parlar català a les comarques gironines el 2011 i 167.536 no el sabien parlar.

Els immigrats que menys coneixen el català són els d'Àsia i Oceania

El cens lingüístic del 2011 de l'Idescat també presenta les dades del lloc de naixement agrupades per continents. Entre els residents a les comarques gironines, el grup que menys coneix la llengua, i amb força diferència, és el dels nascuts a Àsia i Oceania: només el 55,9% entenen la llengua, el 31,3% la saben parlar, el 30% la saben llegir i el 22,4% la saben escriure. Els nascuts a l'Amèrica del Sud són els que més l'entenen (95,2%) i els que més la saben llegir (62,2%). Els procedents de països europeus extracomunitaris, en canvi, són els que més la saben parlar (43,3%) i escriure (34,6%).

Pel que fa al grup d'estrangers més nombrós, els africans, és un dels que presenten xifres més baixes respecte al català: un 76,8% l'entén, el 37,8% el sap parlar, el 46,7% llegir i el 29,7% escriure.

Lloret, Castelló, Salt i Roses, grans municipis amb pitjors xifres

Entre els quinze municipis més grans de Girona, els que presenten xifres pitjors són els turístics de la costa, Lloret, Castelló i Roses, juntament amb Salt. A Lloret és on menys residents saben parlar (57,3%), llegir (63%) i escriure (44,2%) el català, tot i que l'entén més gent (90,8%) que a Castelló (86,8%) i Salt (89,3%). Castelló, a més, se situa segona en la resta de categories (només un 58,6% el saben parlar, un 65,4% llegir i un 45,8% escriure). Roses queda just per sota (91%, 62,2%, 69,5% i 50,2%, respectivament). Pel que fa a Salt, a més de ser el segon municipi on menys s'entén el català, és el quart on menys gent el sap parlar (66,7%) i llegir (70,8%), i el sisè on menys se sap escriure (54,5%). Les millors xifres són a Banyoles i Ripoll, capitals de les millors comarques en aquest sentit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.