“He volgut explicar com funciona el cap als alemanys”

Perquè el grup dirigent a Alemanya, com ha estat en altres moments de la història, i no només la CDU sinó també els socialdemòcrates, pertany a una Alemanya d'arrels luteranes. I he tingut curiositat d'explicar-la. La conec, per la meva biografia professional, i l'estimo, i intento explicar com funciona el cap als alemanys, una gent que no només manen a Alemanya, sinó que també manen a Europa.

I tant que sí, Alemanya i Europa tenen un pes comercial magnífic. Són una primera potència mundial, tot i que això no té encara traducció política. Però el pes comercial i cultural és indubtable. La crisi, però, hi està ajudant i hi està ajudant en clau alemanya, és a dir, que el procés d'unificació europea no s'està fent d'una manera equilibrada i perfecta, sinó que s'estan fent com s'han fet tots els moviments d'integració, en què el més fort és el que acaba arrossegant els altres i, per tant, manant. I, en aquest cas, el més fort és Alemanya i, per tant, estem caminant cap a una integració europea de caire alemany. Per això val la pena estudiar la via alemanya.

Els de matriu luterana, que de fet són força hegemònics, tenen uns fets molt diferencials. Primer, l'activitat econòmica és una activitat moral, cosa que no passa en el món anglosaxó. I per tant hi ha uns valors morals que són l'esforç, l'estalvi i l'austeritat. I, si no ho fas bé, tens deute, i fixem-nos que en alemany deute i culpa són la mateixa paraula. Per tant, si no ho fas bé, tens una dosi de culpa per no haver tingut una moral adequada, i per tant les culpes s'han de purgar. Veuen l'economia d'aquesta manera. L'altra cosa important és que el perfeccionisme en la feina els porta a un capitalisme en el qual el preu i el benefici són tan importants com la qualitat. Luter en el seu dietari es dedica a demanar que no es barregi el vi amb aigua. És a dir, la qualitat per damunt de tot. I, a més, demana no apujar el preu quan no fa falta i abaixar-lo quan es pugui fer. Per tant, el preu i el benefici no són el paradigma com passa en el capitalisme d'arrel anglosaxona, sinó que el benefici és un element que sempre ha d'anar equilibrat amb la qualitat. Aquests són els grans trets dels alemanys.

Del sud d'Europa i del món anglosaxó. Del sud pel tema de l'esforç, amb raó o sense. Però, quan es parla del benefici, tant pots pensar en un trapella del sud d'Itàlia com en un trapella de la City de Londres o, en general, de les borses.

El mal ús de les indulgències, que es venien per poder finançar edificis religiosos o els dots que havien de pagar alguns per aconseguir càrrecs religiosos. Hi havia un tràfic d'influències amb els diners de les indulgències i això precisament és el que va fer néixer la reforma de Luter. Encara ara és fàcil sentir Angela Merkel, que és una persona que reflecteix molt bé els valors luterans, fent referències crítiques a la siesta, però també critica sovint els mercats, els mercats anònims que semblen més un casino, una sala de joc. Això també va contra l'esperit luterà. El capitalisme luterà és capitalisme de mà encaixada. És a dir, el diner no ha de ser anònim, el banquer i l'empresari s'encaixen la mà. Aquesta visió del capital anònim dels fons d'inversió és molt anglosaxona, tot i que els bancs alemanys també hi han jugat.

Sí. Jo volia parlar dels valors de l'Alemanya luterana i ho podia fer en forma d'assaig, però vaig decidir fer-ho en forma de viatge i amb l'editorial Brau de Figueres, que té aquesta col·lecció Ulyssus, l'única de viatges en català, i n'estic content. És un llibre de lectura molt agradable, és fàcil de llegir perquè el que faig és seguir el riu Elba, des de Leipzig i Dresden fins a Hamburg.

Sí, no només parlo d'economia, sinó de música, dels valors de la família, de si són puritans o no. És una mirada a l'Alemanya en general.