Societat

Les incògnites jurídiques

Dos juristes analitzen les possibles conseqüències en el compliment o la insubmissió a l'ordre del TSJC sobre el 25% de classes en castellà

Rigau i els directors afectats per la resolució podrien ser acusats de desobediència

Si la consellera fos
condemnada no podria fer de mestra ni tenir cap càrrec polític durant un temps

El compliment o no de la interlocutòria dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tindrà uns efectes en el model d'immersió lingüística a Catalunya que poden ser irreversibles. Hem demanat a l'advocat Ibán Fernández i al professor titular de dret penal de la Universitat Pompeu Fabra Ricard Robles que, des d'un punt de vista jurídic, ens valorin els efectes d'acatar o de desobeir aquesta resolució, que, per ara, han estat obligats a complir els directors de cinc centres educatius catalans, quatre de concertats i un de públic.


A què s'exposen els directors dels centres
de la interlocutòria si incompleixen l'ordre de fer el 25% de les assignatures en castellà?

Per l'advocat Ibán Fernández, aquest procés contenciós administratiu és “força complex” i, encara que el TSJC ha interpel·lat els directors dels centres a complir aquesta mesura, opina que s'hauria d'aclarir “qui realment té el poder de decisió per executar-lo”. El lletrat exposa la hipòtesi que un dels directors afectats “pot respondre: «No em nego a complir aquesta mesura, però no tinc pressupost per fer-ho, no puc contractar un nou professor»”. Així no se'l pot acusar d'un delicte de desobediència, indica Fernández, “perquè el delicte no és no haver pogut sinó no voler fer-ho”.

Aquesta estratègia ja la van plantejar els directors de la Fundació Escola Cristina, i per això, i sempre a causa del reclam dels pares de sis alumnes, el TSJC va emetre una altra resolució el 30 d'abril passat en què diu que “és molt fàcil [complir-la] ja que només cal que un professor –tots coneixen el castellà– canviï l'idioma en una classe d'una assignatura no lingüística”. Imputar als directors un delicte de desobediència “no és tan fàcil”, insisteix Fernández, perquè també pot al·legar que els responsables són, en última instància, el Departament d'Ensenyament, que subvenciona el centre, i també les associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA), que han demanat un ensenyament 100% en català. La denúncia per la desobediència l'hauria de fer la fiscalia i la minoria de pares denunciants.

Per Ricardo Robles, “en cas que les resolucions judicials esdevinguessin fermes (actualment hi ha interposat un recurs de reposició al Suprem) i el TSJC obligués de forma definitiva, directa i clara els directors dels centres educatius a adoptar les disposicions oportunes per executar-les, l'incompliment d'aquestes resolucions per part dels directors dels centres (públics i concertats) generaria el risc d'incórrer en un delicte de desobediència, que es castiga a l'article 410.1. del Codi Penal amb una pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació de sis mesos a dos anys”.

Podrien, els centres afectats, optar per no desobeir de forma explícita la llei, però no variar sensiblement el seu projecte lingüístic?

“Cal tenir en compte que, segons la jurisprudència, no només són punibles les negatives expresses a donar compliment a les resolucions judicials, sinó també la mera passivitat –adverteix Robles– sempre que sigui reiterada i evident, és a dir, quan, sense oposar-se o negar el manament, tampoc es realitzi l'activitat mínima necessària per dur-lo a terme.”

Què pot passar si la consellera Rigau ordena la desobediència a la resolució del 25% o a la Lomqe?

“Per ara, no hi ha cap ordre ni interna ni escrita de la consellera d'Ensenyament als centres perquè incompleixin aquesta resolució del tribunal”, recorda Fernández, que afegeix: “La consellera incorreria en el delicte de desobediència si donés l'ordre de forma directa i per escrit, i aquesta no s'ha fet. La consellera insisteix a parlar d'un model lingüístic que funciona, i bé, des de fa trenta anys al nostre país.”

Fernández no creu que s'arribi a fer aquesta ordre, que implicaria que la fiscalia també podria denunciar Rigau del delicte de desobediència de funcionari públic, castigat amb multa i d'entre sis mesos a un any d'inhabilitació professional. És a dir, si fos condemnada, Rigau no podria treballar de mestra, la seva professió, ni tenir cap càrrec polític durant un temps. “Com a jurista sempre he de recomanar que s'esgotin els recursos legals. La insubmissió directa no és una via de dret, i no és un bon exemple”, declara Fernández. L'advocat aposta perquè quan arribi el moment decisiu (pot ser el proper 2 de juny o quan el Suprem resolgui el darrer recurs), s'insisteixi que aquesta solució del TSJC “és d'impossible compliment amb les actuals condicions”. Robles, per la seva part, recorda que, tal com passa amb els directors, “en cas que l'ordre d'incompliment provingués de la conselleria, també es podrien generar responsabilitats per part de les corresponents autoritats”.

Com hauria d'enfocar, el govern català, la interlocutòria del TSJC i la Lomqe?

Ensenyament no vol imposar percentatges d'idiomes a l'escola, com ha fixat el TSJC. Per Fernández, “les solucions per a aquests temes complexos mai poden ser respostes úniques”, i afegeix: “El contenciós és un tribunal, i quan es busquen solucions han de ser consensuades. Una llei sempre és un consens dels partits polítics que representen les diverses sensibilitats dels ciutadans, amb un debat i esmenes, però un tribunal l'únic que pren és una decisió judicial. I aquesta sala del TSJC ha pres aquesta decisió amb uns antecedents i el precedent sobre Bèlgica feta per un tribunal de prestigi com és el Tribunal Europeu dels Drets Humans.”

De quina manera es pot defensar el dret de la majoria dels pares que volen que es mantingui l'actual model lingüístic català a les escoles?

“Certament existeixen els drets dels cinc nens, però també els de la majoria que vol el 100% de català”, declara l'advocat Ibán Fernández. El lletrat exposa que “aquesta norma del TSJC que pot ser de sentit comú i coherent, xoca amb la realitat perquè el percentatge d'alumnes que ho demana és irrisori”. Davant aquest atzucac, Fernández planteja que “els altres 24 pares de la classe afectada podrien reclamar al Tribunal Superior Català, el 100% de classes en català”.

Actualment, a Catalunya, l'atenció individualitzada no només es fa amb l'idioma, sinó també amb alumnes que tenen més dificultats en certs continguts o matèries, recorda Fernández. Una solució possible, segons el jurista, és que aquests nens siguin separats i se'ls facin classes en castellà, com volen els seus pares, tot i admetre que va contra el model lingüístic català, i que tampoc accepta el Tribunal Suprem. Fernández recorda l'anècdota de quan Esperanza Aguirre era ministra de Cultura del govern d'Aznar: “Un dia a Barcelona va declarar que desitjava que a Catalunya, tal com existeix el Liceu francès i l'escola alemanya, hi hagués una escola espanyola per a funcionaris i per als qui no volen aprendre el català. Aquí, a Catalunya, això sí que ens sembla separatisme.”

“Els primers perjudicats són els cinc nens, i no sé si són prou conscients, els seus pares, del que han aconseguit”, assegura Ibán Fernández. “La voluntat de la majoria dels pares ja s'estava respectant, i el model funciona perquè és el que volia i vol la majoria, amb un consens polític ampli”, insisteix Fernández. “No s'ha de tocar res, i si s'ha de fer alguna cosa, doncs una classe especial per a aquests nens, tot i que és negatiu per a ells. No es pot tornar trenta anys enrere i fer totes les classes en castellà, això no ho volen ni aquests pares del recurs.” L'advocat exposa que “és una mesura antieducativa i antieconòmica, però així no perjudicaria la majoria”, clou Fernández. “El model lingüístic català no ha estat atacat perquè no doni bons resultats acadèmics, sinó per motius polítics”, sentencia Fernández.

Ni el TSJC ni el Tribunal Suprem volen, però, separar els nens per classes. Al·leguen que la segregació per motius de llengua és il·legal, segons el tribunal europeu. Per Fernández, “tots dos tribunals quan ho diuen pensen en altres models educatius, com ara el del País Valencià o el del País Basc”, on ofereixen línies educatives separades, i que potser volen forçar a implantar a Catalunya.

410
és l'article del Codi Penal
que defineix el delicte de desobediència que comet un càrrec o funcionari públic en no complir una resolució judicial. El càstig és de multa i de fins a dos anys d'inhabilitació professional. La desobediència a l'autoritat, als agents, (art. 556) implica fins a un any de presó.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.