Societat

Santa Maria del Pi recorda les bombes de 1714

El barri munta un acte en memòria dels morts el 9 de juny de fa tres-cents anys

“En memòria de tots els veïns del barri morts i ferits en la defensa de Barcelona.” Amb aquestes paraules es convoca tothom per a dilluns que ve a la plaça de Sant Josep Oriol, a les 20.30. Es recordarà el bombardeig que es va viure el 9 de juny de 1714. Jordi Sacasas, arxiver de la basílica de Santa Maria del Pi, explica: “Els bombardejos van començar a final de maig i van durar fins a final d'agost, i tot Barcelona en va patir les conseqüències. Però el 9 de juny hi va haver un bombardeig especialment dur per al barri del Pi i l'església, en concret. Hi va morir molta gent. El dia 9 de juny, per tant, és com un símbol. Ensorrar el centre, i el seu nucli, la parròquia, és el moment simbòlic d'aquests quatre mesos.” “No podíem passar per alt aquesta data”, afegeix un altre dels organitzadors, Miquel Carner. “Volem tenir un record senzill. Fer un petit homenatge, íntim, d'uns veïns cap a uns altres veïns que van compartir aquests mateixos carrers on vivim, això que en diem ara Ciutat Vella.” Els Gegants del Pi, els Geganters de Plaça Nova, elements del bestiari, la Coronela, amb la bandera de Santa Eulàlia... A la plaça de Sant Josep Oriol convergiran el braç militar, el braç civil i el braç eclesiàstic. Les campanes tocaran d'acord amb el tempo del bombardeig, que va ser entre les set de la tarda i les dotze de la nit. Primer tocaran a sometent i més tard tocaran a mort.

La basílica –on es pot veure l'exposició Santa Maria del Pi 1714, una comunitat assetjada–, va experimentar moltes destrosses, el 9 de juny de 1714. I fins passats trenta anys no es va poder començar a reconstruir. Conserva, però, un tresor especial: l'arxiu. Comenta Sacasas: “Santa Maria del Pi i Sant Just són les úniques parròquies que no van perdre els arxius el 1936.” Tenen tots els detalls dels veïns de 1700. “I cal tenir en compte que en aquell moment pràcticament la meitat de Barcelona era jurisdicció de la parròquia: 8.600 veïns.” Hi ha també molta informació de la postguerra. “Sabem com anaven d'escanyats, perquè Felip V va segrestar totes les entrades de diners de les parròquies, i de la gent. Considerava que l'Església era la principal responsable de posar el poble contra ell. Això s'ha volgut minimitzar, però no es podria entendre l'Onze de Setembre sense l'Església.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.