Societat

El matrimoni és bo per a la salut

Un estudi d'investigadors de la UAB conclou que les persones casades tenen més probabilitats d'envellir més sanes

“La gent més sana té més probabilitats de casar-se”, assegura un dels autors de l'informe

Alguns estudis de biologia evolutiva asseguren que hi ha trets físics, com per exemple la simetria facial, associada a la bellesa, que tenen una relació directa amb la qualitat genètica. D'acord amb aquesta tesi, i per pura protecció de l'espècie, hi ha una tendència inconscient a triar algú més saludable per formar parella. Només per aquesta predisposició innata, es pot concloure que les persones casades tenen més bona salut que les solteres. Però no és suficient per assegurar el que defensa un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I és que és el mateix matrimoni, i no només les qualitats genètiques innates, el que té uns efectes beneficiosos per a la salut.

Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han analitzat una àmplia mostra de persones dels Estats Units entre els anys vuitanta i l'actualitat. I han vist que entre els 20 i els 39 anys el diferencial de salut entre solters i casats es redueix. En canvi, el diferencial va creixent i els efectes són ben visibles a partir dels 40 anys, i pot arribar a una diferència de 12 punts percentuals entre els individus d'entre 55 i 59 anys. “És cert que la gent més sana té més probabilitats de casar-se”, assegura Joan Llull, un dels investigadors de l'equip. Això explica que, en els primers anys, tot el diferencial que han trobat els investigadors està vinculat al fet que els més propensos a estar sans es casen primer.

Però, a partir del moment en què apareixen les primeres xacres, l'estudi confirma que les persones casades es cuiden més que les solteres. Joan Llull afirma que hi ha tres explicacions per entendre per què passa això. La primera és que la gent que està casada “s'acostuma a fer més controls preventius”, la segona és que els fumadors que viuen en parella “tenen més probabilitats de deixar de fumar” i la tercera, almenys als Estats Units, és “el fet de tenir una assegurança mèdica”. Llull destaca que, al cap i a la fi, el més important és “el paper que juga cada membre de la parella per procurar que l'altre es cuidi”.

Extrapolables

L'estudi ha estat elaborat per Joan Llull i els investigadors Nezih Guner i Yuliya Kulikova, del departament d'economia i història econòmica de la UAB. Llull assegura que els resultats són extrapolables a les parelles de fet, tot i que en l'estudi no se n'han inclòs, “perquè als Estats Units la majoria de les parelles de llarga durada estan casades”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a