Societat
ENRIC DURAN
CONEGUT COM EL ‘ROBIN HOOD' DELS BANCS
“Hem intentat arribar a un acord amb els bancs”
“Uns mediadors van contactar amb les entitats que em van denunciar per iniciar un procés restauratiu”
“Pot ser que després de les eleccions hi hagi un escenari que faciliti la meva tornada”
“Vull tornar perquè vull ser lliure a casa meva, a Catalunya”
No és fàcil [viure en la clandestinitat], però aquest és el camí que he triat per poder viure en llibertat i amb seguretat
Tenint en compte
que fa sis anys que em van retirar
el passaport, la conclusió és senzilla: sóc a la Unió Europea
Enric Duran, més conegut com “el Robin Hood dels bancs”, concedeix a El Punt Avui la primera entrevista en un diari en paper des de la seva desaparició, el febrer del 2013, pocs dies abans que se celebrés el judici que amb tota probabilitat l'hauria enviat directament a la presó per estafa, acusat d'haver contractat més de 490.000 euros en crèdits en 39 entitats bancàries.
Amagat en la clandestinitat en algun indret de la Unió Europea, Enric Duran (Vilanova i la Geltrú, 1976) defensa la seva “acció” i anuncia el seu retorn “en llibertat” a Catalunya en un futur no gaire llunyà. De fet, ja s'ha iniciat una campanya, #RetornEnLlibertat, que reclama que torni a casa d'acord amb una estratègia que desgrana en aquesta entrevista, en la qual també reconeix contactes amb les entitats bancàries que el van denunciar per aturar el procés judicial.
Com porta viure en la clandestinitat? Deu ser dur viure lluny de la família, no?
És evident que m'agradaria tenir més relació amb la meva família. No és fàcil, sobretot per les persones que em coneixen, però aquest és el camí que he triat i la decisió que he pres després de l'acció que vaig fer fa sis anys i mig. Per cuidar la meva seguretat i la seva llibertat, he de viure en clandestinitat, allunyat dels meus cercles.
Què fa i què no pot fer vivint en clandestinitat?
Amb relació a aquesta pregunta, no puc dir gaire cosa.
Però m'imagino que de tant en tant deu sortir al carrer. No li fa por que l'estiguin vigilant o que l'estiguin seguint?
Depèn del moment i de la situació. Durant aquests dos anys, hi ha hagut moltes situacions diferents i algunes han estat més delicades que d'altres.
Ha tingut mai la sensació que l'estiguessin seguint?
He actuat amb precaució davant d'algun fet puntual. Res més.
Té previst tornar. Per què ara, després de dos anys fugint de la justícia?
Vull tornar perquè vull ser lliure a casa meva, a Catalunya. Pel que fa a la data, encara no està definida, perquè depèn de molts factors. El que he engegat ara és una estratègia concreta que em pot facilitar el retorn. S'ha de treballar molt, però. Per això he fet una crida per crear un equip de treball que em permeti tirar endavant aquesta línia d'acció. A banda d'això, també estic seguint els canvis polítics que s'estan produint a Catalunya i a l'Estat espanyol, a veure com poden afectar el meu retorn.
Què vol dir amb això? Que una hipotètica victòria d'un determinat partit a l'Estat espanyol o a Catalunya podria facilitar el seu retorn?
Vol dir que estic atent al procés que hi ha obert a Catalunya i també als canvis polítics que hi pot haver a Espanya en les eleccions de finals d'any.
Això vol dir que si el 27-S surt un Parlament amb més força independentista i Podem guanya les eleccions a l'Estat espanyol o és present a l'executiu, el seu retorn serà més senzill?
Pot ser que a una banda i a l'altra hi hagi una interlocució que generi un marc de més oportunitats i més diàleg. Això no vol dir que hi hagi més seguretat pel que fa al meu retorn, però sí que canviarien les circumstàncies. Si es dóna el procés d'independència a Catalunya, hi haurà un procés legal per desconnectar-se de la legalitat espanyola i es podrien generar noves oportunitats d'acord amb aquesta desconnexió. I si hi ha canvis polítics a l'Estat espanyol, això també podria canviar el poder judicial i la valoració del que vaig fer. Si estic en la clandestinitat, és en gran part perquè es van vulnerar els meus drets en la prèvia del judici, ja que no es van acceptar els meus testimonis que explicaven els motius de la meva acció.
Té advocat ara mateix?
La meva situació és més política que legal. En tot cas, quan es donin les circumstàncies adequades per poder tornar, tindré tota l'ajuda legal. No tornaré perquè em detinguin. La meva idea és aconseguir que es produeixin unes situacions que em permetin tornar en llibertat.
Expliqui'm aquesta estratègia de retorn. En què es basa i quines accions hi ha previstes perquè vostè pugui tornar i no se'l detingui?
Ara llançarem la campanya #OccupyBanking, en què pretenem posar damunt la taula, de manera pública i a escala europea, el paper que té el sistema bancari i el Banc Central Europeu en la societat en què vivim. No només els aspectes ja coneguts, sinó altres temes que estan relacionats amb l'acció que vaig fer fa sis anys i mig i que no hem aconseguit posar damunt la taula durant aquest temps.
Quin és l'objectiu?
Pretenem, d'una banda, que s'entengui el contingut ètic i polític de la meva acció i, de l'altra, millorar i transformar el sistema bancari. No veiem que es pugui viure en societat si no s'aborda com actua el poder bancari, com controla la creació dels diners, com s'utilitza el deute per sotmetre els pobles i ciutadans... Encara hi ha molt desconeixement. Per això, aquests pròxims mesos, en espera que es donin les circumstàncies que permetin el meu retorn en llibertat, el focus el posarem en aquesta campanya, en la creació d'un moviment europeu amb aliances amb altres grups que estan treballant a tot Europa (moviments socials, economistes, experts...) amb els quals puguem posar damunt la taula aquest debat. De fet, en països com ara Anglaterra aquest debat està molt viu. I el volem traslladar cap a Europa.
Creu realment que durant el 2015 es donaran les circumstàncies idònies perquè pugui tornar a casa?
Aquest any faré parlar. Alguns elements d'aquesta estratègia aniran sortint més en el futur i no necessàriament després de les eleccions, sinó abans. També hem iniciat un procés restauratiu amb les entitats bancàries per evitar el procés judicial.
Com? Perdoni, no l'he entès [molt soroll de fons]. Ha estat parlant amb les entitats bancàries a les quals va demanar els crèdits?
Sí. Hi ha hagut un grup de mediadors que l'any passat van establir contacte amb algunes de les entitats que em denuncien penalment per proposar un procés de diàleg i un de restauratiu. En aquesta mena de processos, tothom posa damunt la taula els seus motius: jo, els que em van dur a fer la meva acció; els bancs, els motius per denunciar-me, i els diversos greuges que uns i altres podem tenir. I, a partir d'aquí, es mira d'establir algun tipus d'acord que eviti el procés judicial. Però el procés de diàleg amb les entitats no va arribar a bon port per la falta de voluntat de les entitats.
O sigui, els bancs no hi van posar gaire interès...
Exacte. Volíem que entenguessin els motius que em van portar a fer aquella acció i que el jutge va voler silenciar abans del judici. Però no s'ha pogut. No perdem les esperances que el procés restauratiu es pugui fer més endavant, però ara veiem que primer cal aconseguir que hi hagi un debat públic sobre el sistema bancari i més comprensió de la situació per part de la ciutadania perquè s'entengui la meva acció.
Perquè, en tot cas, no es planteja tornar els diners, no?
No.
És a Catalunya ara?
No.
És molt lluny de casa?
No ho puc dir. Però, tenint en compte que fa sis anys que tinc retirat el passaport, la conclusió és senzilla: sóc a la Unió Europea.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.