Societat

Francesc, dos anys en escena

El papa ha fet més declaracions d'intencions i gestos que canvis efectius en el govern de l'Església catòlica

Engresca sectors no catòlics pel canvi de rumb social, però se li reclama més severitat contra la pederàstia

Dos anys de pontificat de Francesc han servit per passar de la sorpresa inicial per l'elecció d'un jesuïta proper als pobres, a la il·lusió pels canvis que suggeria i els gestos que ha anat fent, i fins a l'actual espera de les decisions pràctiques que plasmin el canvi de rumb social en l'Església. Dos anys en què el papa ha semblat interessar tant a creients com no creients, sobretot aquests últims, per la valentia del seu discurs d'atenció als dèbils i de revisió de les estructures de l'Església.

Tal dia com avui de fa dos anys va ser escollit papa Jorge Mario Bergoglio, que va posar-se el nom de Francesc. El gir de l'Església ha estat substancial i els seus canvis propicien una Església més propera, misericordiosa i humil i, sobretot, que no condemna cap col·lectiu per la seva tendència sexual o situació matrimonial.

Francesc no deixa indiferent i, sovint, rep més elogis dels no creients implicats en la defensa dels més vulnerables, que dels grups catòlics més conservadors, per exemple. Es valora el gir que ha fet aquest papa després dels pontificats conservadors de Joan Pau II i Benet XVI. “El canvi és molt positiu”, coincideixen Joffre Villanueva, exsecretari general del Moviment Laic i Progressista, i Oriol Illa, director de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Illa, no obstant això, opina que, malgrat les noves formes i el nou discurs de Francesc, “no n'hi ha prou” i li reclama que assumeixi tres reptes que, segons ell, són imprescindibles: “Atacar la pederàstia, clarificar el paper de l'Església en països on no es respecten els drets humans i sanejar la banca vaticana.”

Oriol Illa, sobretot, li retreu la seva resposta després de l'atemptat contra la revista satírica Charlie Hebdo. Francesc va mantenir que “no es pot ofendre les religions” i va dir textualment: “Si insulta la meva mare pot rebre un cop de puny.” “Em va sobtar la seva reacció –insisteix Illa–, perquè és indiscutible: des d'un punt de vista laic, que és el que han de ser els estats a Occident, l'únic principi que ha de valdre és el de la legalitat.”

Villanueva en valora la sinceritat. “S'ha pres seriosament tot el tema de la pederàstia i realment el que diu, ho fa.” Ara bé, per Villanueva, Francesc encara ha de demostrar moltes coses, entre altres, la relació amb les altres confessions. “Sembla que està trencant inèrcies i normes que semblava que no es podien trencar i quan va parlar de la laïcitat a les institucions en va parlar de manera positiva. Ha posat el dit a la nafra amb l'escàndol de la immigració a Lampedusa, però haurem d'esperar a veure en què queda tot això”, manté.

‘Què ha fet en realitat?'

Molt crític és Albert Riba, president dels Ateus de Catalunya. “Sóc bastant escèptic. Crec que el papa Francesc és un home que, efectivament, fa grans declaracions i és el rei de la publicitat, no en va és jesuïta, però que realment encara no ha fet ni ha canviat res”, diu. “En el cas de pederàstia de Granada, què ha fet? Va ajudar a denunciar el cas, però després, què? Al bisbe de Granada, que ho sabia tot i ho va tapar, no l'ha destituït! I en el Sínode de la Família, què ha fet?, ha canviat alguna cosa? De moment no, perquè la majoria de bisbes no hi estaven d'acord! Amb el tema d'Estat Islàmic passa el mateix. Diu grans obvietats, com ara que no s'ha de matar, però no parla del fons del problema”, apunta amb força crítica Riba. El president dels ateus catalans recorda que darrere les tropes russes i les d'Ucraïna hi ha l'aixopluc de l'Església cristiana i que d'aquests, que també maten, el papa Francesc no en diu res.

Per Albert Riba aquest papa “si aconsegueix sobreviure la seva obra desapareixerà immediatament, com li va passar a Joan XXIII”. En la seva opinió, Francesc “diu molt, però a l'hora de la veritat continua nomenant cardenals conservadors de la vella escola com Ricardo Blázquez, ara president de la Conferència Episcopal Espanyola”. I es pregunta Riba: “Per què no decreta que l'edat màxima dels cardenals ha de ser de 64 anys i es treu els més carques de sobre?”

D'altres col·lectius catòlics de base sí que valoren a Francesc la valentia d'apostar per una institució abocada als pobres. Va sorprendre els cardenals en criticar l'actitud dels bisbes pretensiosos i que volen escalar a qualsevol preu. També ha plantejat la comunió als divorciats, l'admissió dels homosexuals i ha criticat la política capitalista d'Occident, que es desentén dels més desafavorits. Però són àmbits doctrinals o de gestió interna que encara estan pendents de concretar.

Els sectors més conservadors recelen del seu discurs, però encara no públicament. En valoren l'aposta per “incorporar les perifèries i els exclosos”, explica el professor Robert A. Dahl, de la Universitat de la Santa Creu de Roma, vinculada a l'Opus Dei. Dahl manté, però, que l'aposta “prové de la continuïtat amb els últims pontificats”.

El papa argentí ha sorprès per una frase que, en el fons, trenca amb tota una declaració de principis dels catòlics més conservadors. “No es poden tenir fills com conills”, va etzibar Francesc apel·lant a la paternitat responsable. Amb aquesta posició, trencava amb la norma que Déu proveeix i determina la natalitat dels catòlics. La condemna als mètodes anticonceptius es manté vigent, però pendent de les decisions que pugui prendre el papa els pròxims anys. Però l'obertura cap a una doctrina familiar més moderna topa amb l'oposició dels bisbes i cardenals més carques, que li van retreure massa avenços en aquest àmbit.

En d'altres àmbits ha tingut més màniga ample i reconeixement, com ara en el reconeixement de la Teoria de l'Alliberament. La pròxima beatificació de monsenyor Óscar Romero, el jesuïta assassinat per l'extrema dreta centreamericana, n'és un exemple.

Fa grans declaracions i és el rei de la publicitat, però realment encara no ha fet ni ha canviat res
Albert Riba
president dels ateus de catalunya
S'ha pres seriosament tot el tema de la pederàstia i realment el que diu, ho fa
Joffre Villanueva
exsecretari general del Moviment Laic i Progressista
Em va sobtar negativament la seva reacció després dels atemptats de ‘Charlie Hebdo'
Oriol Illa
director fundació ferrer i guàrdia
La defensa dels més vulnerables era també a l'agenda de Joan Pau II i Benet XVI. Hi ha continuïtat
Robert A. Dahl
univ, santa creu roma (opus dei)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.