La confident de les marroquines

Badia Bouia s'ha convertit en la confident de les dones marroquines de Mataró, la seva ciutat. “He plorat amb elles perquè no m'era permès de xisclar, les he abraçat, les he consolat, les he orientat i les he aconsellat”, explica en la presentació del llibre Pedra sobre pedra, que acaba de publicar conjuntament amb la pediatra de l'hospital de Mataró Anna Cabot. Totes dues han fet un tàndem més enllà de la feina i de l'amistat per plasmar les experiències acumulades de la Badia a dins i fora de les parets d'urgències com a mediadora intercultural. L'hospital de Mataró va ser el primer de Catalunya a tenir servei de mediació intercultural per mitjà de l'associació Vine amb Mi, que van crear totes dues el 1999. Des d'aleshores no han deixat de fer xerrades i conferències per a les dones marroquines immigrades, com ara les sessions lúdiques Somriures per la salut, en què comparteixen i aprenen juntes.

El llibre que acaben de publicar és un pas més per mostrar aquesta integració i acollida dels immigrants. “Sens dubte tot podria ser útil per a altres professionals, però també per a gent que simplement tingués ganes de conèixer les coses tal com són, de primera mà”, explica Cabot.

Els dotze relats escollits per la Badia són els que l'han colpejat més i expliquen amb tot detall la personalitat dels seus protagonistes, la seva fortalesa, el seu particular trajecte migratori o la complexitat amb què ha hagut d'afrontar el conflicte des del vessant de professional. “Em va deixar de pedra. Vaig oferir les meves orelles, les meves mans i cadascuna de les parts del meu cos per escoltar-la i per tractar d'ajudar-la”, explica en una de les històries, que fa referència al títol del llibre i a les moltes pedres que representen tantes confidències.

En molts dels relats, no tots, les protagonistes són dones que es troben en situacions complicades però que demostren la seva valentia. La situació per a moltes s'ha agreujat amb la crisi i, tal com recull una de les històries, hi ha la decisió de retornar al Marroc abans que malviure a casa nostra.

La Badia també explica que fa dinou anys va deixar enrere el Marroc i la seva carrera als jutjats de Larraix. Va decidir marxar i començar aquí una nova professió inexistent fins aleshores i que permetia atendre els nouvinguts que no paraven d'establir-se a la capital del Maresme. Primer va ser al servei de mediació de l'Ajuntament i després a l'hospital. “La meva feina no es limita a fer entendre als paisans les paraules dels professionals, sinó que cal acostar aquests darrers a altres realitats que de vegades els són estranyes.”

Com reconeix ella mateixa, “cada intervenció ha estat també una experiència única i una grandíssima oportunitat d'aprenentatge”. D'entre totes, recull la lliçó de Mohamed el-Khali, més conegut com Ba, que vol dir ‘pare'. “Has d'acostar-te a la gent somrient, sense presses, sempre elegant dins la senzillesa. Parlar sempre suaument, les paraules ràpides s'enreden en el cap dels que pateixen.” I seguint la seva saviesa, aquesta mediadora amb parlar dòcil no perd mai el somriure.