Societat

Competència bàsica

Molts instituts i escoles incorporen l'educació emocional al seu projecte pedagògic

Cada cop hi ha més veus que reclamen que es posi al mateix nivell les habilitats socials que les matèries instrumentals

Els alumnes de primària i secundària catalans estan sotmesos els darrers anys a un munt d'exàmens d'avaluació del que els pedagogs han batejat com a competències bàsiques: matemàtiques i llengües principalment i, en alguns casos, com les proves PISA, ciències. La dèria per les matèries instrumentals, però, ha anat acompanyada de la reivindicació creixent de molts experts que es posi al mateix nivell l'educació de les emocions, una competència que consideren també “bàsica” en la formació dels estudiants.

De fet, en moltes escoles i instituts catalans ja fa anys que l'educació emocional està integrada en el currículum de manera més o menys explícita i la Universitat de Barcelona (UB) té en marxa, des del 2002, un postgrau d'educació emocional que, segons explica el seu director, Rafel Bisquerra, pretén “formar professors amb competències emocionals per als centres d'educació infantil, primària i secundària”.

“El postgrau va sorgir d'una anàlisi de fenòmens de la nostra societat: increment de l'estrès, ansietat, drogues, suïcidis, i el consum d'antidepressius. L'educació emocional vol donar resposta a les necessitats no prou ateses i que no són al currículum”, afirma Bisquerra.

El director del postgrau de la UB defensa que l'educació ha d'evolucionar d'acord amb els canvis que hi ha a la societat i que cal passar del paradigma educatiu del segle XX basat en el “desenvolupament cognitiu i de continguts” a l'“integral de les persones, que inclou també el desenvolupament social, emocional i físic”. “Fa uns anys poca gent havia sentit a parlar de l'educació emocional, però últimament la sensibilitat sobre aquesta qüestió s'ha anat escampant com una taca d'oli. Així i tot, encara és minoritària”, avisa Bisquerra.

A l'escola Reina Violant, de Barcelona, tots els alumnes de P-3 a cinquè (el curs vinent s'hi incorporaran els de sisè) fan una hora i mitja a la setmana de relacions interpersonals, cadascú al seu nivell, explica Xus de Miguel Vallejo, mestra de l'escola. Així, per exemple, si un nen de P-4 ha pres la pilota a un altre i aquest l'ha pegat, tots dos reconstrueixen l'acció a través d'un simulacre i pensen què podrien haver fet sense recórrer a la violència. “Al final acaben trobant una solució alternativa”, assegura De Miguel, que recorda que “molt sovint els nens reprodueixen solucions inadequades perquè no en tenen d'altres”. A tercer de primària, el sistema és una mica més sofisticat: els alumnes pengen al tauler de l'aula els conflictes que han tingut al llarg de la setmana i surten de la classe a resoldre'ls. Si no se'n surten, els ajuda un company que fa de mediador del problema.

En l'educació secundària, especialment sensibilitzada en qüestions psicològiques darrerament arran de la mort d'un professor a mans d'un alumne, també hi ha molts centres que han incorporat l'educació emocional al seu projecte educatiu. A l'escola-institut Jacint Verdaguer, de Sant Sadurní d'Anoia, forma part del seu ADN i els estudiants fan assignatures com cinesiologia i ioga per potenciar el treball de les emocions.

A l'institut El Vern, de Lliçà de Vall, els alumnes treballen les emocions a primer, segon i tercer d'ESO a través d'uns tallers que els fan els especialistes de La Granja de Palautordera a principis de curs i que ells complementen pel seu compte la resta de l'any. “L'educació emocional els dóna recursos, saben com reaccionar i ajuda a la reflexió”, valora Àfrica Carreras, directora de l'institut. “També és útil per als professors”, i a finals de juny faran un curs específic per a ells.

També hi ha instituts, com el Vil·la Romana, de la Garriga, que van introduir específicament l'educació emocional al centre i ho han deixat córrer. “Ho vam fer fa dos anys perquè hi havia un professor que havia fet una tesi doctoral sobre aquesta qüestió. En les tutories es feia relaxació i meditació i a alguns alumnes els anava bé, però a d'altres els feia gràcia”, relata la directora, Lourdes Balmes, que diu que algun tutor encara aplica aquestes tècniques. “Cadascú té la seva estratègia”, resumeix.

L'ideal, remarca Bisquerra, és que l'educació emocional no es limiti a una assignatura o a la tutoria, sinó que sigui “transversal” i, fins i tot, hi participin les famílies. Abans, però, cal estendre la sensibilització i formar bé el professorat. Incorporar l'educació emocional als plans d'estudis de magisteri –diu Bisquerra– seria un bon impuls.

LES FRASES

L'educació emocional respon a necessitats no prou ateses i que no són al currículum
Rafel Bisquerra
director del postgrau d'Educació Emocional de la UB
Molt sovint els nens reprodueixen solucions inadequades perquè no en tenen d'altres
Xus de Miguel Vallejo
mestra de l'escola reina violant de Barcelona
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.