Societat

Lliçó d'assertivitat i mediació a l'‘insti'

Els alumnes de l'institut Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet aprenen a resoldre conflictes a l'aula

Els estudiants expressen els seus sentiments a través de recreacions teatrals a la classe

Tres alumnes plantats enmig de la classe, en filera. Un quart al davant. Representa que són a la cua del cinema, al davant de la taquilla. El del darrere intenta colar-se. “Què fas? On et penses que vas?”, li etziba el del mig mentre l'empenta. L'escena es congela i la professora interpel·la els alumnes: “Com hauríeu reaccionat vosaltres?” Braços alçats i allau de respostes. “I quina hauria pogut ser una reacció assertiva?” Pausa i mans enlaire un altre cop.

Som a la classe de mediació, una assignatura optativa de segon d'ESO que cada trimestre cursen una vintena d'alumnes de l'institut Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet i que, segons la seva professora, Imma Vilar, és una eina “efectiva per resoldre els problemes de forma no agressiva”. “A classe –explica Vilar– tractem de problemes que afecten els estudiants, dels estereotips... I treballem conceptes com ara l'assertivitat. No tot és el QI [quocient intel·lectual].” La clau, diu Vilar, és que “els estudiants arribin a les seves conclusions”. “No els dic què han de fer ni què no”, hi afegeix la professora, que fa les classes sobre el que demanen els alumnes.

Perquè la cosa funcioni, sosté Vilar, cal que els alumnes se sentin còmodes i relaxats. “A classe, hi ha un clima de complicitat que fa que els nanos aboquin els seus sentiments. Saben que no seran censurats”, assegura. Els estudiants ho corroboren. “Les coses que expliquem aquí es queden aquí”, afirma la Lorena. Els seus companys assenteixen. En Josep i l'Ainhoa diuen que des que fan aquesta assignatura han après a “resoldre els problemes parlant”. La Verònica explica que quan era petita va ser objecte d'assetjament escolar i va haver de canviar de centre. Ara, però, ha “après a resoldre” els seus “problemes”. Com l'Alba, que fa poc va tenir un conflicte amb una nena que la insultava, va intentar “parlar-ne cara a cara”, però ella no va respondre. Al final, davant la manca de resposta, ho va deixar córrer. “Una mostra de reacció assertiva”, els fa notar la professora.

Vilar, que a més de professora és psicòloga, els explica que l'agressivitat no es limita només a pegar. “També ho és parlar malament o segons quines mirades”, que són coses menys evidents. “Per això és important que els alumnes verbalitzin els seus sentiments i els expressin a través de teatralitzacions.” “L'educació ha de ser vivencial; si no la vius, no la integres”, remarca.

En tot cas, l'aposta de l'institut per les habilitats socials (a tercer d'ESO fan una optativa d'educació per a la salut) sembla que funciona. Al pati, els alumnes fan de mediadors de problemes i al centre no hi ha gaire conflictivitat. “Als adolescents se'ls ha d'acompanyar en el creixement”, resumeix Vilar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estudiants d’ESO del Ripollès ajuden a persones grans a fer servir el mòbil

camprodon

Recerca a l'abast de tothom

Barcelona
biologia

Comptar i identificar papallones, un clàssic pioner que encara creix

DEMOGRAFIA i visió per computació

Ajudar els ordinadors a crear una xarxa social dels avantpassats

etnografia

Estudiar els pastors actuals per entendre la ramaderia del neolític

contaminació Acústica

Pla per controlar el soroll de l’oci nocturn a les places de Gràcia

ecologia

Detectius als boscos per calibrar la sequera

LA CRÒNICA

Contenidors i senglars a Montjuïc

oceanografia

Surfistes, bussos i banyistes al rescat del mar