Gràcies en nom de la Clara

Ens hauria agradat abraçar un a un tots el que vau venir al funeral de la nostra Clareta, però, com comprendreu, estàvem trasbalsats i sota l'impacte emocional dels dramàtics esdeveniments que durant quatre dies havíem viscut a Alemanya. I ens quedava, ja a Tarragona, la feina més trista per a uns pares: enterrar la filla. I és que, com va dir algú, els fills no haurien mai de morir abans que els pares.

I ara, amb la Clara descansant ja al cementiri, volem donar les gràcies. I volem fer-ho agraint les nombrosíssimes mostres d'afecte i de suport que estem rebent contínuament de tots vosaltres: dels familiars, dels amics, dels companys, dels coneguts i dels qui no ens coneixeu... Estem també molt agraïts a les amigues i als amics de la Clara, singularment a les que van llegir a la cerimònia.

D'altra banda volem donar públicament les gràcies a Manuel Viturro, cònsol de Düsseldorf, i a Ursula Nelles, rectora de la Universitat de Münster, que van construir-nos una autopista on només hi havia muntanyes i rius. I gràcies també als qui hi van col·laborar: els rectors Anna Ripoll (UAB) i Xavier Grau (URV), l'alcalde Ballesteros, el delegat Xavier Sabaté i la subdelegada Teresa Pallarès. Tot això ens reconforta i ens ajudarà a mirar cap endavant.

Gràcies a tots en nom de la Clara.