La Irene, la Maria Neus i la Núria

Quan dedico algunes ratlles a persones que ens deixen, generalment és perquè les conec o perquè en algun moment han format part de la meva vida.

Avui estic dedicant unes paraules plenes de dolor, tot i que jo no coneixia ni la Irene Carbó ni les germanes Maria Neus i Núria Terradas. Però això no importa, són tres persones que han vist segada la seva vida a la flor de la joventut com tres roses tallades abans d'obrir-se, veïnes d'un mateix poble, Cassà de la Selva, un poble que està commocionat des que va saber-se la notícia tan colpidora amb el fatal desenllaç.

La Irene, la Maria Neus i la Núria, a part que aquestes dues últimes eren germanes, tenien moltes coses en comú; eren joves, plenes d'il·lusions, projectes i objectius per complir, amb tota una vida per endavant. Pertanyien al mon de l'escoltisme i penso que això és molt bo. Conec molts nois i noies que han format part d'aquests agrupaments escoltes i us asseguro que tenen quelcom de diferent tots aquests joves. I també formaven part del món universitari estudiant allò que els agradava.

No cal que enalteixi les seves vàlues humanes i personals perquè de sobres sé pel que he sentit que eren unes excel·lents persones i que la seva petjada mai s'esborrarà del camí que varen fer a la seva curta estada a la terra.

La Irene, la Maria Neus i la Núria tenien uns pares, uns pares que estan patint un dels dolors més grans de la vida (la mort d'un fill) i això no és normal per llei de vida; mai uns pares haurien de viure aquests moments, però això no ho podem canviar. Jo avui, encara que no he estat mare, sento el dolor amb la mateixa intensitat i vull que sàpiguen que estic amb ells, amb els germans, avis, cosins, veïns, amics i el poble de Cassà de la Selva perquè, quan ets petit i t'ensenyen a compartir, entra tot i en aquests moments ens toca compartir un dolor per intentar de mitigar-lo tot i que sé que això és del tot impossible. En aquests moments, a l'hora d'escriure aquestes ratlles encara no se sap quan i com es farà la cerimònia de comiat.

Jo des de aquestes ratlles m'uneixo de tot cor al dol de les tres famílies i especialment a la mare de la Irene, que treballa en aquest diari. També desitjo que en Francesc sigui trobat al mes aviat possible per poder retrobar-se amb els seus familiars.

A vosaltres, Irene, Maria Neus i Núria, ara que esteu a punt d'assolir el cim més alt de la vostra vida, on de ben segur també trobareu amics que us esperaran amb els braços oberts, envieu forces per als vostres pares, germans, família, amics, veïns perquè tots els que us varen conèixer no deixin mai de fer coses pensant sempre en vosaltres.

Descansin en Pau.

(*) Filla d'en Joan i la Pilar, fundadors de la desapareguda Granja Mora