El primer rescat de l'Estatut

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero maniobrarà per fer el primer rescat de l'Estatut mutilat pel Tribunal Constitucional amb la complicada reforma de la llei orgànica del poder judicial. El president de la Generalitat, José Montilla, compta que el pla de salvament de la carpeta del poder judicial a Catalunya serà un dels pocs que quedaran esbossats abans de les eleccions de la tardor. Tot i les dificultats que preveu per portar-lo a terme, aquest és un dels compromisos que Rodríguez Zapatero ha adquirit amb els socialistes catalans, conscient que la sentència podria perjudicar el PSC a les urnes i minar el seu suport amb vista als comicis espanyols.

La sentència va ofegar l'intent de l'Estatut de descentralitzar el poder judicial. Va anul·lar aspectes de sis preceptes del títol i en va reinterpretar un altre. El més perjudicat va ser l'article 97, que establia el Consell de Justícia de Catalunya (CJC) com l'“òrgan de govern del poder judicial a Catalunya”. El TC el va declarar inconstitucional de cap a cap. La tesi del l'alt tribunal és que l'Estatut atorgava competències excessives al CJC, quan el poder judicial és únic a l'Estat i no es pot descentralitzar. Segons el TC, però, el CJC no xoca amb la carta magna per si mateix, i seria acceptable si manté competències administratives i no de govern sobre els jutges. Això requeriria la reforma de la llei orgànica del poder judicial, segons la mateixa sentència, i aquesta és justament la via que explora el govern estatal. El president espanyol, però, ara té el maldecap d'haver de concretar l'exigència catalana de recuperar un dels apartats més colpejats pel TC i de driblar, alhora, l'oposició del PP i les reticències dels magistrats i vocals del Consell General del Poder Judicial. Els populars ja han avisat que recorreran al TC contra totes les reformes legislatives amb què el PSOE intenti recuperar continguts retallats per la sentència. I dins del CGPJ hi ha el parer majoritari que el Consell General és l' “únic” òrgan de govern del poder judicial, i que, en tot cas, només es podrien crear consells de justícia territorials entesos com a ens “consultius” i no “de govern”. No són pocs els juristes que han advertit que si les Corts espanyoles promouen la reforma legislativa per bandejar el TC podrien incórrer en un perillós “frau de llei”. Qualsevol modificació que s'emprengui, avisen, ha de ser respectuosa amb la sentència. Fins i tot s'han alçat veus al PSOE contràries al rescat del poder judicial català. El president de la comissió de Justícia al Congrés, Álvaro Cuesta, ha apel·lat al seny i ha opinat que no és “urgent” implantar els consells de justícia als territoris. A l'altra banda de la corda, tiba el PSC. El govern espanyol ha expressat la seva disposició a emprendre la reforma legislativa, i els de Montilla mantenen l'esperança d'estirar amb més força per poder-se presentar als comicis amb un primer salvament sobre la taula.