POL MARSÀ
PERIODISTA. COPRESENTA ‘ELS MATINS D'ESTIU' DE TV3
“No m'ho he pres com una substitució d'en Cuní”
Com se sent com a substitut de Cuní?
(Riu) Ostres, jo no m'ho prenc així. Estic disfrutant molt de l'experiència i crec que està anant molt bé. Però no m'ho prenc com si fos el substitut d'en Cuní.
O sigui que no li imposa el fet de dir “aquest estiu substitueixo en Cuní”?
Entenc què vols dir, i evidentment quan et proposen presentar Els matins d'estiu ets conscient que això implica una responsabilitat i en el primer moment dius ufff... Però ja està, un cop vaig decidir que ho feia, que em venia de gust i que m'arriscava, la por aquesta de l'abisme la vaig deixar de banda. I en relació amb la figura d'en Josep, tampoc m'ho he pres com una substitució, allò d'“ara has de fer d'en Cuní”. En Cuní fa el que fa i ho fa molt bé, i fa molts anys que ho fa, i jo ho faig a la meva manera i com entenc que s'ha de fer, sabent el programa que presento i que té una estructura molt marcada.
Llavors, no sent que passi una prova...
No, no. Com que fa temps que estic treballant a la tele, si una cosa tinc clara és que quan tu fas una feina que la gent veu, pràcticament estàs en judici constant. Sóc conscient que jo ho faré i hi haurà gent a qui li agradarà i gent a qui no li agradarà, però tampoc no hi perdo el cap. Ho faig tan bé com puc i estic tranquil.
A veure si ho pot fer més d'un estiu...
A veure. Si tot va bé, sí. Però, veus, és una qüestió que no m'he plantejat des d'aquest punt de vista. M'ho van oferir i tinc molt clar que ho faré fins al 3 de setembre, i a partir del 6 tornaré a les connexions amb la unitat mòbil, i contentíssim. M'ho prenc com una oportunitat professional i, a més, de creixement personal i d'aprendre d'una cosa que no havia fet mai a la tele, d'aquesta envergadura.
Ha estat bàsicament reporter. No és el mateix fer una connexió puntual que quatre hores permanentment en directe.
La diferència principal i la que més noto és aquesta: estar les quatre hores seguides en directe i la responsabilitat de portar el programa endavant. Però tinc la tranquil·litat de tenir l'Ariadna [Oltra] al costat, amb qui tinc una relació excel·lent i que professionalment té una solvència contrastada. És com tenir una crossa al costat, saps que sempre hi és.
El dia que els van presentar en el programa com “la parella de l'estiu” hi va haver molta conya amb la vostra química...
(Riu) És la primera vegada que la gent ens veu treballar junts però ja ens coneixíem d'abans, i això també fa, suposo, que les coses surtin més fàcils i fluïdes.
En el programa tracta un ampli ventall de gèneres. Com ho porta?
M'agrada molt. Et permet encarar la feina de la manera diferent que els presentadors tenen. Fent de reporter no tinc la possibilitat d'explorar tants gèneres. Ho havia fet a la ràdio, però fa molts anys, i no tenia l'experiència d'ara. Ara ho estic disfrutant molt. Per exemple, la tertúlia, que és una cosa que no havia fet mai i implica una part de repte personal.
Es veu continuant com a presentador o prefereix fer de reporter?
(Riu) No ho sé. No m'ho he plantejat. Si m'haguessin preguntat fa cinc anys què volia ser en la vida, segur que no hagués contestat presentador de televisió. Fins ara jo m'he limitat a fer de periodista, i anant treballant de diferents feines com a periodista he acabat presentant.
Aquest estiu s'ha quedat sense vacances. Quan les farà?
Al gener... quan no hi hagi ningú de vacances (riu). És per una qüestió personal.